HISTÒRIA
L'origen del lloc fou un
poblat ibèric o un castell protohistòric entre
el primer mil·leni a C. i la conquesta romana). El
castrum de Corbera apareix per primera vegada en un document
escrit el 1153, citat a la carta de donació del castell
de Miravet, cedit per Ramon Berenguer IV als templers. No
es coneix, però la carta de poblament de Corbera
que podia datar-se cap a finals del segle XII. Si més
no, d'aquesta època cón les uniques restes
del castell desaparegut que encara es conserven: les pedres
d'una explèndida galeria, els capitells de la qual
estan decorats amb la creu de l'Ordre del Temple.
El 1317 la jurisdicció de Corbera
i la resta de la Battlia de Miravet- va passsar als hospitalers
i des d'aleshores formà part de la castellania d'Amposta.
|
|
La vila ha
estat destruïda en diferents ocasions. El 1463, a la
guerra contra Joan II, l'arquebisbe de Tarragona, Pere de
Urrea, reduí "per combat i en força d'armes"
Corbera, Asco, Villalba, Batea i la Fatarella, partidaris
de la Generalitat de Catalunya.
També va compartir amb la resta de la comarca els trasbalsos
de la Guerra dels Segadors. Durant la guerra de Successió
les tropes franco-castellanes ocuparen la vila definitivament
el 6 de febrer de 1707. A la Primera Guerra Carlina, la població
fou carlina, com la majoria de viles de la Terra Alta a excepció
de Gandesa, liberal. La Guerra Civil de 1936-1939 va portar
a Corbera el pitjor desastre de la seva història: durant
la batalla de l'Ebre, el poble quedà pràcticament
enderrocat i això va motivar que els veïns es
traslladessin a la part baixa del poble. D'aquesta manera,
les ruïnes abandonades esdevingueren un símbol
d'un poble en l'episodi més tràgic de la història
recent. |
