Malgrat que és pràcticament segur que en l'actual terme municipal de la Secuita s'hi va establir alguna mena d'assentament romà, la història dels pobles del terme pròpiament dita comença a la segona meitat del segle XII, un cop el Camp de Tarragona fou conquerit pels Comtes de Barcelona.
La repoblació del terme municipal i la creació dels establiments humans sembla que va ser obra d'un noble anomenat Guillem de Claramunt que, juntament amb altres senyors, va encarregar-se de repoblar el territori del Codony, que ocupava bona part dels terrenys situats a banda i banda del riu Francolí en aquestes contrades, que depenien eclesiàsticament de l'església que tenia nom de Sant Pere del Codony. Després d'una sèrie de contractes, totes les entitats de població de l'actual municipi de la Secuita quedaren, a mitjan segle XIII, sota l'autoritat civil i eclesiàstica de l'arquebisbe de Tarragona i del Monestir de Santes Creus. Aquesta situació de dualitat jurisdiccional s'allargà fins a començaments del segle XIX.
Només l'Argilaga va seguir una evolució històrica diferent a la de la resta dels pobles del terme. Des del segle XV s'hi documenten dos nuclis de població: l'Argilaga, a la part occidental de l'actual nucli urbà, que pertanyia als senyors del Catllar, i Montbuí , a la part oriental , estretament relacionat amb Peralta , que pertanyia a la família dels Montbuí
L'actual municipi es va formar administrativament a principis del segle XIX, amb la supressió dels senyorius, i comprenia els llocs de la Secuita, Vistabella, els Masos, Tapioles i el Pontarró. El 1842 s'agregava a la Secuita el poble de les Gunyoles, fins aleshores municipi independent, i el 1846 la supressió del municipi de l'Argilaga-Montbuí donava al terme la seva configuració actual.
La Secuita celebra la Festa Major d'estiu el dia 15 d'agost, festivitat de l'Assumpció, i fins fa aproximadament vint anys se celebrava la Festa Major d'hivern el dia 1 de gener, festivitat del Nom de Jesús. També tenen una gran tradició històrica les festes de Sant Sebastià (20 de gener) i Sant Cristòfol (10 de juliol), que s'ha recuperat en els últims anys.
El nucli urbà de la Secuita, presenta tres sectors ben diferenciats: el vell, l'eixample del segle XVIII i la urbanització actual. A la plaça Major, nucli originari del poble, hi ha l'església parroquial de Santa Maria de la Secuita, edifici medieval que ha sofert continues transformacions. Està formada per tres naus d'èpoques diferents. La central és la primera que es construí i és gòtica.
Cal destacar també la Casa Mallafré, amb portal de carreus i finestres gòtiques.
És interessant el gran casal de la Tallada, amb bon nombre d'arcades ogivals.
Al nucli de l'Argilaga, cal destacar l'església de Sant Roc i la Casa dels Frares, que fou propietat dels servites de Vila-rodona.
A l'agregat de Vistabella s'hi troba una autèntica obra d'art, el temple de Vistabella, obra de l'arquitecte tarragoní Josep M. Jujol.
A peu del sistema muntanyós del terme es troba l'antic caseriu de Rubials.
Hi ha també dues urbanitzacions residencials, una al nord, la més extensa i l'altra al sud, situades ambdues a uns dos quilòmetres del poble.
Fins fa pocs anys l'activitat principal del poble era l'agricultura. El terme és de secà. Hom hi conrea, vinya, oliveres i garrofers, junt amb els ametllers i avellaners. Com a complement hi ha ramaderia i granges de bestiar.
També hi ha una fàbrica de lona on hi treballa una part de la població. Els operaris continuen conreant les seves petites propietats rústiques. D'altres es traslladen a treballar a Torredembarra, Tarragona i Roda de Barà, i com els anteriors tenen l'ajut de l'agricultura.