| 
|
|
|
 |
|
TARRAGONA |
|
|
Tarragona és una
ciutat amb més de dos mil anys d'història. És
probable l'existència d'un assentament ibèric
al turó tarragoní abans de l'arribada dels romans.
Tarragona té els seus orígens en el campament
militar establert per Gneu Escipió el 218 aC, aquesta
va ser la veritable porta d'entrada de la penetració
de l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Aviat es va convertir en capital de la Hispània Citerior
- dita després Tarraconense - que fou convertida en
colònia el 45 aC per Juli Cèsar.
Hi ha monuments destacables de l'època de Cèsar
August, que hi residí entre els anys 27 i 24 aC; Tarragona
tenia aleshores una extensió de 60 ha i uns 30.000
habitants i la seva importància s'evidencia pel fet
de ser una de les poques ciutats romanes d'Hispània
amb circ, teatre i amfiteatre.
La decadència s'inicià
al segle III amb les invasions de francs i germànics,
però Tarragona encara va mantenir la personalitat política
i religiosa sota els visigots (469) fins a la pràctica
demolició de la urbs per part de les ordres musulmanes
que la van envadir (716). Va patir
segles de despoblament, en una zona de terra
de ningú, perduda entre dominis cristians i sarraïns,
fins als segles XI i XII.
El bisbe Sant Fructuós fou martiritzat
el 257 dC juntament amb els diaques Auguri i Eulogi a l'amfiteatre
romà. La diocesi tarragonina consta com a metropolitana
ja des del segle IV, prerrogativa que mantingué a partir
de la restauració medieval. |
|
Els comtes
de Barcelona van impusar el repoblament que va anar lligat
a la restauració de l'Església de Tarragona
i els arquebisbes jurisdiccionals no solament de la ciutat
sinó de tot el territori del Camp de Tarragona.
Una nova època de prosperitat, gràcies al comerç
marítim per la Mediterrània i a la bonança
econòmica general de la corona catalanoaragonesa, va
anar lligada a les grans construccions medievals, a l'expansió
urbana i a un govern municipal ferm.
Les grans convulsions bèl·liques dels segles
XVII i XVIII i la davallada política general al país
culminaren el 1811, durant la Guerra del Francès, en
la qual es va vessar molta sang i la nostra ciutat va patir
un catastròfic setge i saqueig. La recuperació
fou lenta. La ciutat esdevingué cap de província
i el comerç marítim - especialment dels vins
del Camp de Tarragona- definí l'inici d'una nova expansió
econòmica i urbana que configurà la ciutat actual.
Al segle XX, el boom industrial dels anys 60 ha representat
un extraordinari increment demogràfic i, alhora, Tarragona
s'ha acreditat com a destinació turística de
primer ordre per la seva costa encisadora. Per la importància
del seu conjunt monumental Tarragona aspira a ser Patrimoni
de la Humanitat ben aviat. |
|
 |
 |
|
 |