Tarragona és una ciutat amb més de dos mil anys d'història. És probable l'existència d'un assentament ibèric al turó tarragoní abans de l'arribada dels romans.
Tarragona té els seus orígens en el campament militar establert per Gneu Escipió el 218 aC, aquesta va ser la veritable porta d'entrada de la penetració de l'Imperi Romà a la península Ibèrica. Aviat es va convertir en capital de la Hispània Citerior - dita després Tarraconense - que fou convertida en colònia el 45 aC per Juli Cèsar.
Hi ha monuments destacables de l'època de Cèsar August, que hi residí entre els anys 27 i 24 aC; Tarragona tenia aleshores una extensió de 60 ha i uns 30.000 habitants i la seva importància s'evidencia pel fet de ser una de les poques ciutats romanes d'Hispània amb circ, teatre i amfiteatre.
La decadència s'inicià al segle III amb les invasions de francs i germànics, però Tarragona encara va mantenir la personalitat política i religiosa sota els visigots (469) fins a la pràctica demolició de la urbs per part de les ordres musulmanes que la van envadir (716). Va patir
segles de despoblament, en una zona de terra de ningú, perduda entre dominis cristians i sarraïns, fins als segles XI i XII.
El bisbe Sant Fructuós fou martiritzat el 257 dC juntament amb els diaques Auguri i Eulogi a l'amfiteatre romà. La diocesi tarragonina consta com a metropolitana ja des del segle IV, prerrogativa que mantingué a partir de la restauració medieval.