Altafulla
La Canonja
El Catllar
Constantí
Creixell
El Morell
La Nou de Gaià
Els Pallaresos
Perafort
La Pobla de Mafumet
La Pobla de Montornès
Renau
La Riera de Gaià
Roda de Barà
Salou
Salomó
La Secuita
Tarragona
Torredembarra
Vespella de Gaià
Vilallonga del Camp

 

 

CREIXELL
Municipi del Tarragonès, situat prop de la costa, als vessants meridionals del massís de Bonastre, del qual forma part més de la meitat del terme.
La seva extensió territorial és de 10,37 Km², dominat al nord pel massís de Bonastre i a la part meridional, on es troba situat el nucli de població, comença un terreny més pla. El litoral és una línia continua de costa baixa. Amb sorra fina, sense cap accident geogràfic.
Encara que el terme és drenat per alguns torrents o barrancs, es caracteritza per l'absència d'aigües superficials. Aquesta eixutesa, però, es contraposa amb la gran riquesa aqüífera, tant a la part muntanyosa, com a la més planera.

Dins el terme hi ha nombroses urbanitzacions, properes al poble, i l'antic barri de les Botigues de Mar, es troba en plena platja, distant 1.200 m. del nucli urbà
.Ajuntament
Carrer de l'Església, 3
43839 Creixell
Tèl. 977 80 02 02
Fax. 977 80 00 09
Web: http://www.creixell-aj.org
Activitat econòmica
L'agricultura fou la principal ocupació dels creixellencs fins els anys 60. Però a partir d'aleshores, aquesta activitat ha anat en descens, (l'any 1981, solament 13 persones, declaraven ocupació agrícola). Actualment els cultius més rendibles són els obtinguts en terrenys de regadiu (21 ha.), hom hi conrea sobretot hortalisses. Els conreus de secà estan en regressió, encara que el garrofer manté la seva preponderància, ja que constitueix la materia prima en nombroses aplicacions industrials. Les activitats ramaderes, pesqueres i industrials, actualment, són gairebé inexistents.
El turisme constitueix, a partir dels anys 60, l'activitat bàsica de Creixell. Urbanitzacions, campings i apartaments han modificat l'estructura del poble, tant externament, com en la forma de vida. Cal fer notar que el turisme de Creixell és bàsicament intern i de cap de setmana, això no el límita solament a l'època estiuenca, sinó que el trobem a qualsevol època de l'any.

Les restes més antigues trobades al terme són les d'una vil.la romana dels s.s.II i III, a la zona de la Clota, entre la carretera nacional i la platja. A les aigües del litoral del municipi creixellenc han aparegut restes de ceràmica romana: àmfores, algunes de senceres, àncora de plom i de pedra i altres estris.
Les primeres notícies documentades les trobem a meitat del S.XI, quan es parla de les Morisques, indret que pertany a l'actual terme i de la població de Creixell hi ha referències a final de segle. Posteriorment el trobem diverses vegades en documents de donació i venda, però no és fins l'any 1190 quan el bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, concedeix Carta de Població als qui vagin a viure i visquin a la vila de Creixell.

El poble celebra Festa Major petita, el dia 25 de juliol, per Sant Jaume, i la Festa Major grossa, té lloc el tercer diumenge de setembre, en honor del Santíssim Sacrament, també és coneguda aquesta festa per la Minerva, nom que li ve donat de la Confraria homònima.

L'església parroquial de Sant Jaume, fou construïda el s. XVI, és d'estil gòtic, i té un campanar d'època posterior (1771), acabat més tard, segons dissenys de l'arquitecte Jujol.
El Castell és un edifici de planta rectangular. De la primitiva construcció, datada els s. XI-XII només se'n conserva el talús. L'edifici és de construcció molt posterior entre els segles XVI-XVIII, modificat el XIX.
Hi ha diferents masies interessants dins el terme de Creixell, cal destacar d'entre elles Cal Mercader, masia senyorial dels inicis del s. XVIII, que ha sofert diverser transformacions, actualment es troba en precari estat de conservació. Dins el clos de Mas Mercader hi ha la Capella de Sta. Teresa, d'estil classicista, en bon estat de conservació.
L'ermita de la Mare de Déu de Fàtima, construïda el 1952.
info@turismedia.com