Altafulla
La Canonja
El Catllar
Constantí
Creixell
El Morell
La Nou de Gaià
Els Pallaresos
Perafort
La Pobla de Mafumet
La Pobla de Montornès
Renau
La Riera de Gaià
Roda de Barà
Salou
Salomó
La Secuita
Tarragona
Torredembarra
Vespella de Gaià
Vilallonga del Camp

 

 

CONSTANTI
Municipi de la província de Tarragona, a la comarca del Tarragonès, situat al NE de la província, a la dreta del riu Francolí, a 87 m de altitud i que dista 6 km de la seva capital. Té una població de 5154 habitants sobre una extensió de 30,95 km². Des de l'any 1900 fins al 1960 la població no deixà de disminuir. A partir d'aquest any, però, no ha parat de créixer, a causa de la immigració, que representa un 63,9% del total (1975).
Tradicional municipi agrícola que per la seva proximitat a Tarragona ha esdevingut en nucli industrial.
El regadiu (881 ha) aprofita l'aigua de pous i mines i la del Francolí a través de la sèquia del Molí i el rec Gran, i produeix avellanes, hortalisses, alfals i préssecs. Al secà (1942 ha) domina la vinya, acompanyada d'olivera, cereals, avellaners, ametllers, garrofers i alguns presseguers. L'avicultura hi és important. A la torre del Fàbregues hi ha vivers del districte forestal de l'estat, i
al mas de Bover, una granja experimental avícola i ramadera de la diputació provincial. La indústria es concreta en els sectors químics, tèxtil i metal·lúrgic
Història
D'origen romà (d'època romana resta dins el municipi el mausoleu de Centcelles, que donà lloc a un terme), el terme rural de Constantí fou des de la conquesta cristiana domini de la mitra tarragonina. La carta de poblament fou atorgada el 1159 per l'arquebisbe Bernat de Tort. L'arquebisbe Aspàreg de la Barca féu bastir, el 1218, el castell que fou residència d'estiu dels arquebisbes; al segle XIV la vila fou emmurallada. Durant la guerra dels Segadors, fou ocupada per les tropes franco-catalanes pel maig del 1641 per tal com era una plaça forta que permetia, amb la de Salou, el bloqueig de la ciutat; el 1647 el príncep de Condé féu fortificar la vila, que resistí tres envestides de les forces castellanes des de Tarragona; finalment, a l'octubre del 1649 i després de dos dies de resistència, fou ocupada per les tropes castellanes de Juan de Garay, el qual féu enderrocar (1650) el castell, i també fou destruïda la primitiva església. L'actual església parroquial (Sant Feliu) fou acabada el 1668.
Patrimoni Artístic
Mausoleu romà de Centcelles. A l'antic terme de Centcelles es troba un mausoleu baiximperial bastit al segle IV d.C. (suposadament per a l'emperador Constantí). El monument és composat de dues sales i s'inclou dins el conjunt històric format per una gran vil.la romana del mateix període, de la qual són visibles diverses restes, que s'edifica sobre una vil.la anterior del segle I a.C.
La sala gran és de planta circular (11 metres de diàmetre per 16 d'alçària) i presenta al subsol la cripta mortuòria.
La cúpula del primer edifici és adornada amb mosaics (es considera la única cúpula amb mosaic de tot l’Occident paleocristià) prou ben conservats, d'una gran qualitat artística i riquesa, tant perl que fa als colors, com pels materials de les tessel.les, els quals, pel fet de ser recoberts de guix passaren desapercebuts fins l'any 1877.
El conjunt de mosaics que adorna la cúpula es divideix en quatre zones separades per sanefes de dibuixos.
Anualment visiten aquest monument més de 5000 persones.
Església parroquial de Sant Feliu, reformada a principis del segle XX por Jujol, que realitzà la pila baptismal, els confessionaris i les reixes de ferro.

Muralla, data del segle XIV. Al carrer de Sant Vicenç es conserva un llenç de muralla de 14 metres amb una torre
Festes i Folklore
El dia de San Sebastián, el 20 de gener se celebra la Festa major d’hivern. Destaquen també altres activitats: La Fira Multisectorial, la Mostra de l’Avellana i els fruits secs, les festes de Nadal i Cavalcada dels Reis, el Carnestoltes, la Setmana de la Cultura i la Salut, el Concurs de sardanes, la revetlla de Sant Joan, la festa major d’estiu, la Diada Nacional de Catalunya i la Festa dels Tres Tombs.
info@turismedia.com