Altafulla
La Canonja
El Catllar
Constantí
Creixell
El Morell
La Nou de Gaià
Els Pallaresos
Perafort
La Pobla de Mafumet
La Pobla de Montornès
Renau
La Riera de Gaià
Roda de Barà
Salou
Salomó
La Secuita
Tarragona
Torredembarra
Vespella de Gaià
Vilallonga del Camp

 

 

alojamientos
restaurantes
Servicios
LA CANONJA

La Canonja  és un dels nuclis de població del Camp de Tarragona que amb motiu de la industrialització petroquímica ha sofert un gran canvi demogràfic i urbanístic. A partir de 1964 quedà annexionat al municipi de Tarragona i durant un  llarg període de grisor administrativa els canongins van viure supeditats a la consideració de barri tot i seguir  mantenint les seves antigues identitats com a poble. El procés de recuperació social i administrativa s’encetà a meitats de la dècada dels anys setanta amb l’impuls d’un ampli moviment veïnal i el procés democràtic de la transició. Això es concretà el 1982 quan la Generalitat de Catalunya reconegué la Canonja com a Entitat Local Menor (ELM) amb la concessió d’un nou terme municipal, més petit que l’anterior i seguint, en part, els límits parroquials, és a dir, sense els terrenys on s’alçava la indústria petroquímica del polígon sud i també sense el nucli urbanístic de Bonavista. Posteriorment, el 1992, passà a ser Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) per modificació de la llei i manté el seu propi ajuntament amb l’elecció singular de l’alcalde.

A partir de l’any 1998 es reactivà un ampli moviment popular per tal de reclamar definitivament la plena municipalitat. Durant el 2003 s’aconseguí el traspàs de totes les competències estipulades per llei i des de llavors les gestions de negociació amb Tarragona i la Generalitat van conduir feliçment, el 15 d’abril de 2010, a l’aprovació per unanimitat del Parlament de Catalunya de la llei que permetia la segregació de la Canonja i la seva constitució com a municipi independent de Tarragona amb el número 947 de Catalunya.

El poble de la Canonja s’ha constituït  al llarg de la història com a resultat de la fusió de quatre termes independents: La Canonja, Masricart, la Boella i el Territori.

També la colonització romana hi deixà la seva empremta, si bé sense la monumentalitat d’altres pobles veïns. De l’origen romà de Masricart en parlen a bastament  làpides, carreus i inscripcions que s’hi han trobat, algunes de les quals estan adossades a la façana del seu castell medieval o a les parets de l’església. Probablement es tractava d’una de les moltes vil·les romanes escampades arreu del Camp de Tarragona. També a l’altre indret de la població i al límit amb el terme de Reus s’hi excavà, el 1976, el jaciment de la vil·la romana dels Antigons, actualment soterrat per una edificació industrial. Aquest jaciment arqueològic, bibliogràficament conegut des del segle XIX i datat entre els segles I i IV dC- estava econòmicament estructurat com a explotació agrícola i ramadera amb excedents. En aquest sentit cal destacar  la descoberta de dos grans forns de planta rectangular per a coure-hi terrissa destinada a la fabricació d’àmfores per al transport del vi i l’oli  que la vil·la produïa. S’excavà igualment el nimfeu de la part residencial de la vil·la amb resultats excel·lents: aparegueren les restes d’un Bacchus amb la clàmide penjada a l’espatlla; el cap d’un sàtir jove  i la singular peça de marbre de la deessa Cíbele dempeus, a diferència d’altres representacions en què majoritàriament apareix asseguda damunt un carro tirat per lleons o bé entronitzada.

 
La Canonja Ajuntament
 
La Canonja 1
 
La Canonja 2

La primera i probable  constatació sobre l’origen de Masricart és de començaments del s.XII. Aquesta referència ens la facilita l’historiador  Emili Morera amb motiu de l’ocupació de Tarragona pel príncep Robert d’Aguiló, l’any 1128, i la concessió del permís reial per a bastir-hi un castell i formar un poblat. Tot i així la data de 1128, encara que probable, no l’hem d’acceptar com a certa pel que fa a l’origen de Masricart ja que fins avui no s’ha trobat cap document que avali  la concessió del territori ni l’atorgament de la carta de població. Tot i així l’existència d’una parròquia al lloc de Masricart pot provar-se documentalment a finals del s.XIII, el 1279,  amb motiu d’una dècima imposada pel pontífex i amb la denominació de Manso Ricardi. Foren senyors del Castell de Masricart les famílies Centelles, Llorenç, Castellví i, a partir del segle XVIII, els Llar, que el tingueren fins ben entrat el segle XX. Actualment és propietat municipal i seu del Patronat de Cultura i la seva última restauració data de 1992.

La primera constatació històrica documental del nucli de la Canonja correspon a una qüestió de delmes i data de l’any 1334 essent paborde de la comunitat eclesiàstica tarraconense Guerau de Rocabertí. Aquest nucli sorgí probablement a redós d’un mas de repòs i explotació agrícola propietat dels canonges del capítol catedral de Tarragona i que en diversa documentació històrica surt ressenyat com a Mas del Cabíscol, que s’assentava al Raval gran. El clos urbà de la Canonja disposava de dos accessos porticats, un dels quals, encara existent, és el denominat Porxo de l’Abadia i l’altre, ja desaparegut, a l’extrem del carrer Bisbe Borràs cantonada amb Ca Dolsa. Hi ha constància també d’algunes torres de defensa que fan pressuposar el caràcter murallat de la població que disposava d’una  primitiva esglesieta romànica que fou enderrocada amb la construcció de l’actual església parroquial, el 1757.

La rivalitat entre les poblacions veïnes de Masricart i la Canonja al llarg dels segles, arrel d’un decret del tribunal de la Rota (1678) pel qual s’establia el trasllat de la parròquia de Masricart a la Canonja, a causa del considerable descens demogràfic experimentat per la primera, ocasionaren fortes disputes socials que han perdurat fins ben entrat el s.XX. La fusió del terme de Masricart a la Canonja  es produí el 1848, amb motiu de la nova llei d’ordenació del territori.  Com a edificis singulars cal destacar l’església parroquial de Sant Sebastià, d’estil neoclàssic i el Porxo de l’abadia, antiga porta d’entrada al clos antic de la vila.

De totes les masies encara existents de l’antic terme municipal cal destacar per la seva importància la Boella, documentada a partir del 1150, tot i l’existència anterior al seu lloc d’una pròspera vil·la romana. Gràcies a un acurat procés de restauració aquest indret ha recuperat l’esplendor dels seus elements ornamentals i arquitectònics i actualment acull un centre de convencions, i un hotel i restaurant com a oasi de tranquil·litat. Igualment té en funcionament un molí d’oli per a la pròpia explotació i un Celler botiga com a espai per a totes dels D.O. Però el seu  principal reclam és el jaciment paleontològic que s’ha excavat durant els últims anys al barranc que porta el mateix nom. L’equip d’excavació  d’Eudald Carbonell ha donat a conèixer extraccions d’ullals de mamut i altres peces fòssils d’animals datats en un milió d’anys i que situen l’esmentat jaciment d’entre els més importants d’Europa. Senyors destacats de la baronia de la Boella al llarg de la història han estat les famílies Montserrat, Sasguàrdies, Giminells, Siscart i Canals. En l’actualitat és propietat de la Fundació Miarnau.

info@turismedia.com