Val
d’Aran, que constitueix bàsicament la
vall de capçalera de la Garona, es troba a l’extrem
occidental dels Pirineus catalans, a l’angle NO del territori
de Catalunya, i té la particularitat –única
a Espanya– de ser una vall atlàntica a causa de
la seva situació al N de la carena del Pirineu axial,
oberta a les planes d’Aquitània, cap on es dirigeix
la Garona, riu que desemboca a l’Atlàntic a prop
de Bordeus.
Aquesta situació té una clara incidència
en els aspectes físics i humans de Val d’Aran:
el clima és ja plenament atlàntic i, a diferència
de les altres valls pirinenques catalanes, els seus habitants
parlen l’aranès, una variant del gascó,
de la família lingüística de l’occità.
Inicialment formà part del comtat de Comenge, dins Aquitània,
però des del segle X estigué vinculat per lligams
feudals amb els comtats pirinencs aragonesos i catalans i des
del segle XII s’integrà plenament en la corona
catalano-aragonesa (el 1389 les corts de Montsó assignaren
la vall al Principat de Catalunya).
Voltada de muntanyes de més de 3.000 m d’altitud,
com el massís de la Maladeta (amb l’Aneto) al SO,
o el Besiberri al S, es comunica amb el Pallars pel port de
la Bonaigua i amb la Ribagorça pel port i modern túnel
del Vielha. Malgrat que la Garona forma l’eix de la vall,
a la banda de migdia i de la llevant del seu territori –que
té uns 620 km2 d’extensió– hi ha les
capçaleres de la Noguera Ribargorçana i de la
Noguera Pallaresa.
La població actual és d’uns 6.000 habitants,
repartits en una quarantena de nuclis alineats al llarg de la
ribera de la Garona, en altituds que van dels 650 m de Les als
1.430 m de Bagergue. Vielha la capital, situada al centre de
la vall, es troba a 980 m d’altitud.
Val d’Aran es troba a l’extrem occidental dels Pirineus
catalans i està constituïda bàsicament per
la vall de la capçalera de la Garona, que desemboca a
l’Atlàntic. Presenta unes peculiaritats molt diferents,
tant físiques com humanes, de les altres comarques catalanes,
i és l’única vall atlàntica dels
Pirineus centrals.
Emmarcada per alts massissos muntanyosos, amb elevats colls
que l’aïllaven de la resta del país durant
gran part de l’any –per les nevades–, l’única
sortida que tenia, abans de la construcció del túnel
de Vielha, era cap a les comarques del Pirineu occità.
A diferència de les altres valls pirinenques –excepte
la Cerdanya– és àmplia i oberta, de fons
suau i amb predomini de prats i boscos.
Els vessants de les muntanyes –entre els 1.000 i els 2.000
m– són coberts de boscos; a les parts més
baixes creixen pins roigs i faigs, que cedeixen el lloc als
avets i aquests als pins negres a les zones més altes.
Per sobre aquesta capa forestal hi ha els prats alpins.
Per les troballes arqueològiques sembla que els primers
pobladors de la Vall eren celtes i bascos. La romanització
hi devia penetrar per una via romana procedent de Tolosa que
travessava aquest territori i entrava al Pallars pel port de
la Bonaigua; hi ha topònims d’origen llatí
(Vielha) i nombroses làpides i esteles funeràries
a la zona.
Els pobles aranesos són petits, poc separats els uns
dels altres, situats sobretot al fons de la vall. Són
pobles amb les cases típiques de llicorella molt inclinades
i presidits per petites esglesioles romàniques.
L’economia aranesa s’ha sostingut sobre la ramaderia
i el bosc; actualment el turisme té un paper molt més
destacat, tant el d’hivern com el d’estiu. L’obertura
del túnel de Vielha i l’estació de Baqueira-Beret
marquen l’abans i el després de la comarca. La
combinació dels dos esdeveniments provocà que
una comarca de pastors i llenyataires es convertís amb
gran rapidesa en el més potent focus de turisme de Catalunya,
i en una de les zones amb major renda per càpita.
Val d’Aran conserva la pròpia llengua, l’aranès.
Pertany a la branca lingüística occitana i és
una variant de la llengua gascona, tot i que conserva una personalitat
pròpia.
La climatologia de la Val d’Aran influeix directament
en la seva cuina. Una zona amb fortes nevades ha fet necessària
una alimentació consistent, per això són
típiques les sopes, els estofats i l’olla aranesa.
També s’utilitza molt els productes propis de la
terra com les carns de boví i oví, i les fruites
de bosc com la maduixa, el gerd i la móra.
Fires i Festes
19 de maig. Les rencontres du saxophone du Comminges.
Juny. VI Concurs de Fotografia Val d’Aran.
17 de juny. Dia d’Aran.
31 de juliol. Corsa Aran per sa lengua.
4 de setembre. IX Corsa e caminada des 15 pobles.
16 de setembre. Mòtra gastronomica dera codina aranesa
de tardor.
23 de setembre. Mòtra gastronomica dera codina aranesa
de tardor.
30 de setembre. Mòtra gastronomica dera codina aranesa
de tardor.
7 d’octubre. Mòtra gastronòmica dera codina
aranesa de tardor.
14 d’octubre. Mòtra gastronomica dera codina
aranesa de tardor.
21 d’octubre. Mòtra gastronomica dera codina
aranesa de tardor.
|
