Tàrrega
és la capital de la comarca de l’Urgell i acull
tota mena de serveis i iniciatives en el àmbits de
l’ensenyament, del comerç, de la sanitat, de
la cultura i de l’esport. Antigament va ser una vila
medieval que es va formar al voltant del castell (segle
xi). La comunitat jueva va tenir molta importància a
la vila, fins i tot amb l’existència d’un
call jueu.
Llocs
d’interès
Dins
la plaça Major de Tàrrega hi ha els edificis
més emblemàtics. L’església
és de línies
classicistes i va ser finalitzada l’any 1742. Fou
declarada Bé Cultural d’Interès Nacional integrada dins el conjunt artístic l’any 1980.
L’Ajuntament té una façana d’inspiració barroca que
data de l’any 1674. La
creu de terme és gòtica i data del segle xv.
El
carrer del Carme. Aquest
carrer assoleix una especial personalitat pels seus porxos
i per la imponent presència del campanar.
El
Palau dels marquesos de la Floresta del segle xiii, té la façana d’estil romànic
civil. L’any 1980 fou declarat Bé
Cultural d’Interès Nacional
integrat dins el conjunt artístic. Al davant d’aquest
Palau es pot apreciar el conjunt de finestrals gòtics
de la casa Sobies.
El
carrer de Santa Anna, el pati, el carrer d’Agoders
tenen un conjunt molt important de cases del segle xvii. En aquest mateix carrer hi ha l’edifici del Consell Comarcal de l’Urgell i l’Oficina Comarcal de Turisme.
El
parc i l’ermita de Sant Eloi. Al cim de la serra de Sant Eloi, s’aixeca l’ermita
dedicada al sant, fundada l’any 1248, des d’on
es divisa una magnífica vista de la ciutat. L’any
1977 l’ermita fou declarada Bé
Cultural d’Interès Nacional.
Visites
guiades per la ciutat, cultura i natura. Dues visites concertades per a grups per conèixer la
capital de l’Urgell. D’una banda, la Tàrrega
medieval i jueva. D’altra banda, la Tàrrega
a cel obert s’entreté en el parc de Sant Eloi.
La
plaça de Sant Antoni. Plaça medieval situada al peu de les ruïnes del castell.
Aquesta plaça porticada acull l’església
de Sant Antoni en la qual es
venera la imatge del Sant Crist Trobat, segles xii-xiii; el sant hospital que data del segle xiii i la Biblioteca Comarcal. L’any 1980 la plaça
de Sant Antoni fou declarada
Bé Cultural d’Interès Nacional integrada dins el conjunt artístic.
El
museu comarcal de l’Urgell. És una sala d’arqueologia centrada en el món
ibèric, sales nobles de cal Perelló (segles
xviii-xix). Fons permanent d’escultura
i pintura d’artistes targarins.
El
carrer Major. A la meitat del
carrer hi ha la casa pairal de cal Perelló, del segle
xviii, la qual s’ha convertit
en el Museu Comarcal de l’Urgell.
Festes
Gener. Festa
dels Tres Tombs de Sant Antoni i Mercat tradicional.
Maig. Festa
Major de les Santes Espines i de la Mare de Déu de
l’Alba. FiraCóc.
Juny.
Fira del Medi Ambient.
Setembre.
Festa Major i Aplec a l’ermita
de Sant Eloi. La Fira de Teatre al Carrer és l’escenari
d’una de les experiències teatrals més
importants del país. Va començar a celebrar-se
el mes de setembre de 1981. Declarada
festa d’interès comarcal. Fira
del Caçador «Ciutat de Tàrrega».
Desembre. Fira
d’Artistes i Activitats Tradicionals.
Altet
Un
desviament de la carretera de Tàrrega a Agramunt
ens condueix al poble d’Altet. El nucli més
antic ens indica que va ser un poble emmurallat durant l’època
medieval, i que es va anar formant al voltant del castell.
Llocs
d’interès
El
castell. Avui només
queden uns 4 m de la torre circular. La notícia més
antiga del castell de l’ofegat data del 1121, en què
es parla de les terres i les vinyes del terme. L’any
1985 fou declarat Bé
Cultural d’Interès Nacional.
L’església
de Sant Pere. L’edifici d’estil barroc neoclàssic data
del s. xviii
tot i que es creu que ja hi havia una església primitiva
al s. xi.
Festes
Setembre. Festa
Major.
La
Figuerosa
El
poble està situat a la carretera que va de Tàrrega
en direcció a Guissona. L’activitat agrícola
és la preponderant. El 85% de la superfície
són conreus de secà.
Llocs
d’interès
L’església
de la Mare de Déu de l’Assumpció.
L’edifici d’estil neoclàssic data del
segle xix.
L’ermita
de Sant Marçal. Situada a l’entrada del poble l’edifici medieval
data del segle xiv.
Les
restes de l’antiga església de Santa Maria.
L’edifici d’estil
romànic fou construït al segle xi, avui dia només en queden les parets i algun finestral.
El
poble deshabitat de Conill va pertànyer a l’antic
municipi de la Figuerosa, encara hi queda l’església de la Mare de Déu del Roser d’estil barroc que data del segle xviii.
Festes
Agost. Festa
Major.
Claravalls
Està
situat al peu de la carretera que va a Tàrrega en
direcció a Agramunt. El nucli antic del poble conserva
