Malgrat
que és pràcticament segur
que en l'actual terme municipal de la Secuita
s'hi va establir alguna mena d'assentament
romà, la història dels pobles
del terme pròpiament dita comença
a la segona meitat del segle XII, un cop
el Camp de Tarragona fou conquerit pels
Comtes de Barcelona.
La repoblació del terme municipal
i la creació dels establiments humans
sembla que va ser obra d'un noble anomenat
Guillem de Claramunt que, juntament amb
altres senyors, va encarregar-se de repoblar
el territori del Codony, que ocupava bona
part dels terrenys situats a banda i banda
del riu Francolí en aquestes contrades,
que depenien eclesiàsticament de
l'església que tenia nom de Sant
Pere del Codony. Després d'una sèrie
de contractes, totes les entitats de població
de l'actual municipi de la Secuita quedaren,
a mitjan segle XIII, sota l'autoritat civil
i eclesiàstica de l'arquebisbe de
Tarragona i del Monestir de Santes Creus.
Aquesta situació de dualitat jurisdiccional
s'allargà fins a començaments
del segle XIX.
Només l'Argilaga va seguir una evolució
històrica diferent a la de la resta
dels pobles del terme. Des del segle XV
s'hi documenten dos nuclis de població:
l'Argilaga, a la part occidental de l'actual
nucli urbà, que pertanyia als senyors
del Catllar, i Montbuí , a la part
oriental , estretament relacionat amb Peralta
, que pertanyia a la família dels
Montbuí
L'actual municipi es va formar administrativament
a
|
|
principis
del segle XIX, amb la supressió dels senyorius, i comprenia
els llocs de la Secuita, Vistabella, els Masos, Tapioles i
el Pontarró. El 1842 s'agregava a la Secuita el poble
de les Gunyoles, fins aleshores municipi independent, i el
1846 la supressió del municipi de l'Argilaga-Montbuí
donava al terme la seva configuració actual.
La Secuita celebra la Festa Major d'estiu el dia 15 d'agost,
festivitat de l'Assumpció, i fins fa aproximadament
vint anys se celebrava la Festa Major d'hivern el dia 1 de
gener, festivitat del Nom de Jesús. També tenen
una gran tradició històrica les festes de Sant
Sebastià (20 de gener) i Sant Cristòfol (10
de juliol), que s'ha recuperat en els últims anys.
El nucli urbà de la Secuita, presenta tres sectors
ben diferenciats: el vell, l'eixample del segle XVIII i la
urbanització actual. A la plaça Major, nucli
originari del poble, hi ha l'església parroquial de
Santa Maria de la Secuita, edifici medieval que ha sofert
continues transformacions. Està formada per tres naus
d'èpoques diferents. La central és la primera
que es construí i és gòtica.
Cal destacar també la Casa Mallafré, amb portal
de carreus i finestres gòtiques.
És interessant el gran casal de la Tallada, amb bon
nombre d'arcades ogivals.
Al nucli de l'Argilaga, cal destacar l'església de
Sant Roc i la Casa dels Frares, que fou propietat dels servites
de Vila-rodona.
A l'agregat de Vistabella s'hi troba una autèntica
obra d'art, el temple de Vistabella, obra de l'arquitecte
tarragoní Josep M. Jujol.
A peu del sistema muntanyós del
terme es troba l'antic caseriu de Rubials.
Hi ha també dues urbanitzacions residencials, una al
nord, la més extensa i l'altra al sud, situades ambdues
a uns dos quilòmetres del poble.
Fins fa pocs anys l'activitat principal del poble era l'agricultura.
El terme és de secà. Hom hi conrea, vinya, oliveres
i garrofers, junt amb els ametllers i avellaners. Com a complement
hi ha ramaderia i granges de bestiar.
També hi ha una fàbrica de lona on hi treballa
una part de la població. Els operaris continuen conreant
les seves petites propietats rústiques. D'altres es
traslladen a treballar a Torredembarra, Tarragona i Roda de
Barà, i com els anteriors tenen l'ajut de l'agricultura.
|
