| 
|
|
|
|
| PALLARESSOS |
Municipi del Tarragonès,
situat a l'esquerra del riu Francolí. El terme
municipal té 5'53 Km2 d'extensió. Les
principals elevacions es troben al límit amb
el terme de Perafort. La hidrografia no és remarcable,
però a prop de la vila neix el torrent del Garrot,
que desemboca al Francolí, dins del terme de
Tarragona.
El poble, situat en un turó de 125 m.d'altitud,
és petit i pintoresc. En els darrers anys han
proliferat les urbanitzacions residencials dins del
terme, fins arribar actualment a dos mil cinc-cents
habitants.
Activitat Econòmica
El principal mitjà de vida dels habitants dels
Pallaresos és l'agricultura, encara que la meitat
del terme, a causa de la composició miocènica
de les terres, no és apte per al conreu, i per
això predomina en aquests terrenys la garriga
i el bosc de pins.
A la part conreada hi ha principalment avellaners, vinya,
cereals i oliveres. La població autòctona
dels Pallaresos tendeix a migrar cap a la capital, Tarragona.
Història
Hi ha una afirmació, que no se sap ben bé
si és certa, segons la qual el nom dels Pallaresos
derivaria del fet que els seus habitants, dels quals
se'n té notícia com a mínim des
del segle XIV, procedien de les comarques pirinenques
|
|
del
Pallars.
Els Pallaresos fou, a l'Edat Mitjana, un dels nuclis veïns
de Tarragona. No disposà fins a èpoques molt
recents de parròquia pròpia. Fou sempre vicaria
perpètua dependent de la parròquia de la Catedral
de Tarragona.
L'any 1751 les seves rendes foren incorporades a la comensalia
anomenada de Sant Pau.
Festes
Els Pallaresos celebra la Festa Major d'hivern el dia 20 de
gener, per Sant Sebastià. La Festa Major d'estiu té
lloc el dia 6 d'agost, festivitat de la Transfiguració
del Senyor.
Així mateix, cal destacar el concert de santa Cecília
que té lloc cada any pels volts de Nadal.
Llocs d’interès
L'arquitectura d'aquest poble petit i agradable es caracteritza
per les nombroses obres de l'arquitecte modernista Josep M.
Jujol. Obres seves són les escoles i la casa del comú
(1920), la Casa Andreu de la Plaça de l'Església,
la reixa de la Casa Solé (1927), la reforma de la casa
d'Emília Fortuny (1944) i els altars laterals (1945-47)
de l'església parroquial de Sant Salvador. Però
la mostra arquitectònica més valuosa és,
sens dubte, la Casa Bofarull, amb una interessant façana,
una bellíssima galeria posterior que conserva, encara
que deteriorades, pintures al.legòriques de les estacions,
realitzades pel mateix Jujol. L'element més important
de la casa és l'escala interior i la torratxa que la
cobreix, coronada per un parallamps en forma d'àngel.
També és de destacar la reixa que protegeix
l'obertura triangular de la paret del jardí, que està
feta amb eines velles de la feina de pagès
Ajuntament
Adreça: Alt ,23
CP: 43151
Telèfon: 977 61 06 00
Fax: 977 61 05 68
Correu electrònic: jmpalau@pallaresos.altanet.org |
|
 |
|
 |
