Municipi del Tarragonès,
situat prop de la costa, als vessants meridionals del
massís de Bonastre, del qual forma part més
de la meitat del terme.
La seva extensió territorial és de 10,37
Km², dominat al nord pel massís de Bonastre
i a la part meridional, on es troba situat el nucli de
població, comença un terreny més
pla. El litoral és una línia continua de
costa baixa. Amb sorra fina, sense cap accident geogràfic.
Encara que el terme és drenat per alguns torrents
o barrancs, es caracteritza per l'absència d'aigües
superficials. Aquesta eixutesa, però, es contraposa
amb la gran riquesa aqüífera, tant a la part
muntanyosa, com a la més planera.
|
|
Dins
el terme hi ha nombroses urbanitzacions, properes al poble,
i l'antic barri de les Botigues de Mar, es troba en plena
platja, distant 1.200 m. del nucli urbà
.Ajuntament
Carrer de l'Església, 3
43839 Creixell
Tèl. 977 80 02 02
Fax. 977 80 00 09
Web: http://www.creixell-aj.org
Activitat econòmica
L'agricultura fou la principal ocupació dels creixellencs
fins els anys 60. Però a partir d'aleshores, aquesta
activitat ha anat en descens, (l'any 1981, solament 13 persones,
declaraven ocupació agrícola). Actualment els
cultius més rendibles són els obtinguts en terrenys
de regadiu (21 ha.), hom hi conrea sobretot hortalisses. Els
conreus de secà estan en regressió, encara que
el garrofer manté la seva preponderància, ja
que constitueix la materia prima en nombroses aplicacions
industrials. Les activitats ramaderes, pesqueres i industrials,
actualment, són gairebé inexistents.
El turisme constitueix, a partir dels anys 60, l'activitat
bàsica de Creixell. Urbanitzacions, campings i apartaments
han modificat l'estructura del poble, tant externament, com
en la forma de vida. Cal fer notar que el turisme de Creixell
és bàsicament intern i de cap de setmana, això
no el límita solament a l'època estiuenca, sinó
que el trobem a qualsevol època de l'any.
Les restes més antigues trobades al terme són
les d'una vil.la romana dels s.s.II i III, a la zona de la
Clota, entre la carretera nacional i la platja. A les aigües
del litoral del municipi creixellenc han aparegut restes de
ceràmica romana: àmfores, algunes de senceres,
àncora de plom i de pedra i altres estris.
Les primeres notícies documentades les trobem a meitat
del S.XI, quan es parla de les Morisques, indret que pertany
a l'actual terme i de la població de Creixell hi ha
referències a final de segle. Posteriorment el trobem
diverses vegades en documents de donació i venda, però
no és fins l'any 1190 quan el bisbe de Barcelona, Ramon
de Castellvell, concedeix Carta de Població als qui
vagin a viure i visquin a la vila de Creixell.
El poble celebra Festa Major petita, el dia 25 de juliol,
per Sant Jaume, i la Festa Major grossa, té lloc el
tercer diumenge de setembre, en honor del Santíssim
Sacrament, també és coneguda aquesta festa per
la Minerva, nom que li ve donat de la Confraria homònima.
L'església parroquial de Sant Jaume, fou construïda
el s. XVI, és d'estil gòtic, i té un
campanar d'època posterior (1771), acabat més
tard, segons dissenys de l'arquitecte Jujol.
El Castell és un edifici de planta rectangular. De
la primitiva construcció, datada els s. XI-XII només
se'n conserva el talús. L'edifici és de construcció
molt posterior entre els segles XVI-XVIII, modificat el XIX.
Hi ha diferents masies interessants dins el terme de Creixell,
cal destacar d'entre elles Cal Mercader, masia senyorial dels
inicis del s. XVIII, que ha sofert diverser transformacions,
actualment es troba en precari estat de conservació.
Dins el clos de Mas Mercader hi ha la Capella de Sta. Teresa,
d'estil classicista, en bon estat de conservació.
L'ermita de la Mare de Déu de Fàtima, construïda
el 1952. |
