| 
|
|
|
|
| CONSTANTI |
Municipi de la província
de Tarragona, a la comarca del Tarragonès, situat
al NE de la província, a la dreta del riu Francolí,
a 87 m de altitud i que dista 6 km de la seva capital. Té
una població de 5154 habitants sobre una extensió
de 30,95 km². Des de l'any 1900 fins al 1960 la població
no deixà de disminuir. A partir d'aquest any, però,
no ha parat de créixer, a causa de la immigració,
que representa un 63,9% del total (1975).
Tradicional municipi agrícola que per la seva proximitat
a Tarragona ha esdevingut en nucli industrial.
El regadiu (881 ha) aprofita l'aigua de pous i mines i la
del Francolí a través de la sèquia
del Molí i el rec Gran, i produeix avellanes, hortalisses,
alfals i préssecs. Al secà (1942 ha) domina
la vinya, acompanyada d'olivera, cereals, avellaners, ametllers,
garrofers i alguns presseguers. L'avicultura hi és
important. A la torre del Fàbregues hi ha vivers
del districte forestal de l'estat, i al
|
|
|
mas de Bover, una granja
experimental avícola i ramadera de la diputació
provincial. La indústria es concreta en els sectors
químics, tèxtil i metal·lúrgic
Història
D'origen romà (d'època romana resta dins el
municipi el mausoleu de Centcelles, que donà lloc a
un terme), el terme rural de Constantí fou des de la
conquesta cristiana domini de la mitra tarragonina. La carta
de poblament fou atorgada el 1159 per l'arquebisbe Bernat
de Tort. L'arquebisbe Aspàreg de la Barca féu
bastir, el 1218, el castell que fou residència d'estiu
dels arquebisbes; al segle XIV la vila fou emmurallada. Durant
la guerra dels Segadors, fou ocupada per les tropes franco-catalanes
pel maig del 1641 per tal com era una plaça forta que
permetia, amb la de Salou, el bloqueig de la ciutat; el 1647
el príncep de Condé féu fortificar la
vila, que resistí tres envestides de les forces castellanes
des de Tarragona; finalment, a l'octubre del 1649 i després
de dos dies de resistència, fou ocupada per les tropes
castellanes de Juan de Garay, el qual féu enderrocar
(1650) el castell, i també fou destruïda la primitiva
església. L'actual església parroquial (Sant
Feliu) fou acabada el 1668.
Patrimoni Artístic
Mausoleu romà de Centcelles. A l'antic terme de Centcelles
es troba un mausoleu baiximperial bastit al segle IV d.C.
(suposadament per a l'emperador Constantí). El monument
és composat de dues sales i s'inclou dins el conjunt
històric format per una gran vil.la romana del mateix
període, de la qual són visibles diverses restes,
que s'edifica sobre una vil.la anterior del segle I a.C.
La sala gran és de planta circular (11 metres de diàmetre
per 16 d'alçària) i presenta al subsol la cripta
mortuòria.
La cúpula del primer edifici és adornada amb
mosaics (es considera la única cúpula amb mosaic
de tot l’Occident paleocristià) prou ben conservats,
d'una gran qualitat artística i riquesa, tant perl
que fa als colors, com pels materials de les tessel.les, els
quals, pel fet de ser recoberts de guix passaren desapercebuts
fins l'any 1877.
El conjunt de mosaics que adorna la cúpula es divideix
en quatre zones separades per sanefes de dibuixos.
Anualment visiten aquest monument més de 5000 persones.
Església parroquial de Sant Feliu, reformada a principis
del segle XX por Jujol, que realitzà la pila baptismal,
els confessionaris i les reixes de ferro.
Muralla, data del segle XIV. Al carrer de Sant Vicenç
es conserva un llenç de muralla de 14 metres amb una
torre
Festes i Folklore
El dia de San Sebastián, el 20 de gener se celebra
la Festa major d’hivern. Destaquen també altres
activitats: La Fira Multisectorial, la Mostra de l’Avellana
i els fruits secs, les festes de Nadal i Cavalcada dels Reis,
el Carnestoltes, la Setmana de la Cultura i la Salut, el Concurs
de sardanes, la revetlla de Sant Joan, la festa major d’estiu,
la Diada Nacional de Catalunya i la Festa dels Tres Tombs.
|
|
 |
|
 |
