|
|
| SUNYER |
Segons
el cens del 1718, la població tenia 63 habitants els
quals van atènyer la xifra màxima el 1860 amb
551. De llavors ençà, van anar en continua regressió
fins al 1970 que es van quedar amb 306. Al cens del 1981 s’havien
recuperat uns pocs (eren 320), però el 1991 havien
baixat a 311 veïns de dret. Actualment (any 2005) té
290 habitants
El seu terme municipal té una extensió de 12,49
km2, tots ells de secà, llevat d’unes 250 hectàrees,
les quals esporàdicament es poden regar del riu Set,
que passa per la part nord-oriental del terme, fent-li de
frontera amb altres termes. Limita al nord amb els termes
de Sudanell i Montoliu, al llevant amb el d’Alfés,
al migdia amb el de Sarroca i amb el de Torres de Segre a
ponent. Per al 2006 s’espera du a terme el pas de secà
a regadiu.
La seva principal via de comunicació és la carretera
C-230, de Tortosa a Lleida, que passa pel nord-est del terme,
a uns dos quilòmetres de la població, amb la
qual enllaca per mitjà d’una carretera local.
Les seves principals fonts d’ingressos provenen de l’agricultura,
especialment ordi, del qual se’n produeix en un any normal
unes 1.400 tones. També es produeixen 200 tones d’ametlles
amb clasca i uns 40.000 quilos d’oli. La quasi totalitat d’aquestes
produccions són comercialitzades per la Cooperativa
del Camp local, fundada l’any 1972, que disposa d’uns grans
magatzems
|
|
graners.
Cal també tenir en compte la cria de bestiar, especialment
el porcí, amb diverses granges en explotació,
també alguna d’aviram i, a part, uns 1.000 caps de
bestiar oví en règim de pasturatge.
Cal esmentar que la majoria de famílies del poble són
propietaris de parcel•les de regadiu als termes dels pobles
veïns i els que no en són propietaris, en solen
conrear pel sistema de parceria. Gairebé totes aquestes
parcel•les són d’explotació fructícola.
El nom de Sunyer podria provenir d’algun deis seus antics
repobladors, potser de la noble família dels Cervera,
ja que en un document del 1218 consta que Ramon de Cervera,
un deis catlants de Lleida, va vendre a Arnau de Sanaüja
(que també era senyor de les Borges Blanques) el castell
i lloc de Sunyer per 1.800 morabatins.
El darrer senyor de les Borges i de Sunyer d’aquest llinatge,
Pere de Sanaüja, testa el 1342 i el seu casal es convertí
per obra deis seus marmessors en la Paeria de Lleida. Aquests
mateixos marmessors traspassaren Sunyer a Pere Sescomes per
5.000 sous, i el mateix Pere cedí el 1358 els pobles
de Sunyer, Vinfaro, Alcanó i Alfés al seu fill
Joan Sescomes, àlies de Borriac, que era un opulent
ciutadà de Lleida.
L’any 1553, quan tenia 30 focs, Sunyer era del capítol
de la seu de Lleida, que conserva el lloc fins a l’abolició
de les senyories.
Llocs d’interès
Restes del castell de Sunyer. On antigament estava bastit
el desaparegut castell, s’han recollit restes de ceràmica
aràbiga i medieval.
Església parroquial de la Nativitat de Maria. Edifici
de transició del romànic al gòtic. La
porta lateral romànica té capitells bellament
decorats amb motius zoomòrfics i vegetals i damunt
seu mènsules, també esculpides.
Restes del santuari de Santa Llúcia, Actualment és
una ruina.
Restes arqueològiques
Festes patronals
26 d’abril Sant Isidori
8 de setembre Nativitat de la Mare de Déu
13 de desembre Santa Llúcia
Ajuntament
Av. de les Garrigues, s/n
Tel. 973 136 155 Fax 973 136 311
ajuntament@sunyer.ddl.net
sunyer.ddl.net |
|
