Aitona
Albatàrrec
Alcanó
Alcarràs
Alcoletge
Alfarràs
Alfés
Alguaire
Almacelles 
Almatret 
Almenar 
Alpicat 
Artesa de Lleida 
Aspà
Benavent de Segrià
Corbins
Els Alamús
Gimenells i el Pla de la Font
La Granja d’Escarp
La Portella
Llardecans
Lleida
Maials
Massalcoreig
Montoliu de Lleida
Puigverd de Lleida
Rosselló de Segrià
Sarroca de Lleida
Seròs
Soses
Sudanell
Sunyer
Torre-serona
Torrebesses
Torrefarrera
Torres de Segre
Vilanova de la Barca
Vilanova de Segrià
ALMATRET
Història Antiga d’Almatret
Segons ens diu la història que hem pogut recuperar sembla ser que a les fondades vora el riu Ebre –no al pla d’Almatret–, hi va haver en temps, poblacions iberes; prop de l’anomenada "Partida d’Escampillá" on s’han trobat nombroses restes històriques: ceràmica ibèrica, romana, una pedra de sacrificis celta, ruïnes d’un castell (dit dels moros), uns forns de vidre ... L’anomenat "Castell dels moros" sembla ser que l’aixecaren els romans quan la península estava dividida entre la Ispania Citerior i la Ispania Ulterior, aquest castell està situat al cim d’una serralada que divideix l’Escampillá del barranc de l’Aiguamoll.
L’anomenada "Pedra Escampillá" es troba situada prop del castell dels moros, és d’origen celta que ens indica que durant la guerra de les Gàlies un grup celta es va assentar prop de la zona, per protegir-la per als romans dels cabdills militars Indibil i Mandoni; la pedra de sentit religiós té gravada una inscripció que diu «coniagellietar» que pot significar «colònia fundada per Gellitar».
Carta de Població 1301
La Carta de Població data de 1301, es redacta en un context medieval i està escrita en llatí eclesiàstic de l’època. Significa la col•locació de la primera pedra del poble tal i com el coneixem actualment.
Llocs d’interès
Antiga Presó d’Almatret. L’antiga Presó del poble es troba al carrer Major, 24. Damunt de la porta s’hi pot veure l’escut de la casa dels Montcada.
Pou de la Vila. Sortint del poble, al final del carrer Pou trobem a la dreta un camí que ens porta fins aquest Pou que ja consta a les ordenares de l’any 1558. El pou es fet de pedra al igual que l’ampla escala per baixar fins al nivell de l’aigua, al costat encara es conserven els 11 safareigs fets de pedra que pertanyien a les 11 famílies que van poblar Almatret.
Església Parroquial de Sant Miquel. L’església Parroquial de Sant Miquel és d’estil barroc (segle XVIII) i una de les més notables dins d’aquesta estètica al Segrià i a les Garrigues; la portada es emmarcada per dues columnes de capitells compostos.
L’ermita de Sant Joan i el seu Mirador. L’ermita de Sant Joan es troba just al costat del cementiri municipal, a uns 300 metres sortint del poble pel carrer Sant Joan. Aquesta ermita s’ha construït recentment guardant l’estil i les característiques de l’ermita que hi havia fa uns anys i que va ser destruïda. Darrera es troba el mirador on hi ha bancs perquè la gent pugui contemplar de les magnífiques vistes que es poden veure dels pobles propers.
Mirador del Cingle de la Pena
En la carretera que va a Lleida, sortint del poble a 0,4 km. a l’esquerra, trobem un camí de terra pel qual es recomana d’anar-hi a peu, en bicicleta, o en vehicle tot terreny. A 4,9 km. arribem al mirador des d’on podem gaudir d’una magnífica vista.

Miradors de Riba-roja i de la Presa. Sortint d’Almatret en direcció al camí Faió, a 0,2 Km del poble, trobem a la dreta un camí de terra que ens dura als miradors. Trobem el primer a 2,2 km. Ens ofereix unes magnifiques vistes de la població de Riba-roja. Des del segon mirador que trobarem a 4,2 km. podem veure la presa i l’embassament del riu Ebre amb la possibilitat de practicar-hi esports nàutics i pesca (silur, perca, carpa ...).
Els Tossals d’Almatret i el seu mirador. Els Tossals d’Almatret s’emplacen sobre les amples aigües de l’Ebre, al límit sud de l’Aiguabarreig –la confluència del Segre, Cinca i Ebre–.
Es tracta d’un espai natural de pronunciats contraforts coberts de pi blanc amb sotabosc de màquies continentals. Atapeïdes pinedes formen una illa de boscos en un entorn caracteritzat pels oposats ambients àrids de màquies i brolles.
Aquest espai d’interès natural fou protegit l’any 1992 per la Generalitat de Catalunya a fi de salvaguardar aquestes comunitats forestals tan escadusseres a la depressió de l’Ebre, la fauna i flora de gran importància biogeogràfica que acullen i, particularment, uns paisatges d’extrema bellesa on el verd dels costers abruptes i boscos inaccessibles cau sobre els blaus meandres de l’Ebre camí del Delta.
Festes
Festa Major ( 3 de febrer ).
Festa Major ( 29 de setembre ).
També les festes de l’aigua i del batre, que no tenen dia fi de celebració (maig-juliol).

Ajuntament
C/ Major, 2
Telèfon 973 13 80 13
Fax 973 13 80 67
ajuntament@almatret.ddl.net
almatret.ddl.net

info@turismedia.com