Aitona
Albatàrrec
Alcanó
Alcarràs
Alcoletge
Alfarràs
Alfés
Alguaire
Almacelles 
Almatret 
Almenar 
Alpicat 
Artesa de Lleida 
Aspà
Benavent de Segrià
Corbins
Els Alamús
Gimenells i el Pla de la Font
La Granja d’Escarp
La Portella
Llardecans
Lleida
Maials
Massalcoreig
Montoliu de Lleida
Puigverd de Lleida
Rosselló de Segrià
Sarroca de Lleida
Seròs
Soses
Sudanell
Sunyer
Torre-serona
Torrebesses
Torrefarrera
Torres de Segre
Vilanova de la Barca
Vilanova de Segrià
ALBATÀRREC
El terme municipal d’Albatàrrec es format per tres unitats naturals ben diferenciades: la zona al•luvial pròxima al Segre, amb terrasses quaternàries; un sector a llevant de plana urgellesa i, vers el Sud Est, una sèrie de plataformes garriguenques, on hi ha el tossal de Pedrós de 229 metres d’altitud. Aquest municipi s’estén a la vora esquerra del Segre, a migdia de la ciutat de Lleida. El terme compren també el despoblat de Pedrós.
El poble ha anat creixent en forma d’espiral des de l’edifici conegut com a castell. Aquest és, sense cap mena de dubte, l’edifici més emblemàtic.
Albatàrrec és un poble eminentment agrícola i amb poca activitat industrial però molt ben situat i comunicat, la qual cosa afavorirà el creixement de la població i probablement també de la indústria.
El repoblament d’Albatàrrec (no es conserva cap carta de poblament) fou coetani als de Vilanova de Fontanet (avui la Bordeta), Albarés (també del terme de Lleida) i Pedrós (despoblat del sector de llevant del terme d’Albatàrrec) i posterior al 1168.
Llocs d’interès
Església de Sant Salvador
Situada al nucli antic del poble, l’església de Sant Salvador es del segle XVIII i de façana barroca. El 1749, quan la Seu Vella de Lleida fou convertida en quarter, alguns dels seus retaules foren repartits per les esglésies de la comarca i aquesta parròquia rebé el retaule de l’escola gòtica catalana fet per Jaume Ferrer a l’inici del segle XV. A partir de l’enfonsament de l’església

parroquial (mentre s’estaven els fidels a missa), els propietaris del terreny sobre el qual està construïda l’església el reclamen i, gràcies a la tenacitat dels regidors Josep Biosca i Antoni Falguera, els quals manifesten que els veïns són els que paguen les obres de l’església edificada en el mateix terreny que l’anterior, el bisbe Galindo inaugura l’actual temple l’any 1740.
Castell d’Albatàrrec (de propietat privada). Es tracta d’un casalot amb aires medievals que s’alçà en el punt més prominent del nucli poblat. Aquest castell, de planta medieval ha vist reformat aquest caràcter amb la decoració exterior realitzada durant les darreres reformes. Tenim noticies del castell des del segle XIII.
Façana de l’antiga cooperativa. Obra de l’arquitecte Cèsar Matinell, arquitectura funcional ha vist com aquest edifici ha perdut la seva funció inicial i s’ha hagut d’adaptar a les necessitats productives de la fruita dolça. Ubicada a la plaça Ramon Felip.
Antiga roda de la Sènia. Rec per aigua rodada a partir de l’antiga sèquia de Torres. Constitueix la base històrica de l’economia del municipi. La canalització recent ha eliminat el seu valor d’ecosistema, però ha permès l’obertura d’un camí de servei. Cal destacar la presència de l’antiga roda de la sènia. Desguàs natural de l’aigua de regadiu per infiltració en els sols al•luvials.
Jaciments arqueològics. Al tossal de Pedrós, on hi ha un despoblat medieval al qual es fa referència en la historia d’Albatàrrec, a llevant del terme, s’han documentat dos jaciments arqueològics: Puig Pedrós II i Puig Pedrós I, corresponents a l’edat del bronze i a l’època ibèrica respectivament.
Pedrós I són restes de l’època ibèrica romana (650-50 a.C.). El jaciment de Puig Pedrós I fou destruït l’any 1975, quan es va construir l’autopista de l’Ebre. Aquest poblament ibèric fou parcialment remogut per un establiment medieval, del qual aparegué la necròpoli en fer els treballs d’extracció.
Pedrós II jaciment de l’època l’edat del bronze (1500-600 a.C.).on s’ha trobat restes de ceràmica, hallstàttica, ibèrica i aràbiga. Es en una elevació molt marcada al SE del cap municipal i partida de Pedrós. El cim, estret i allargassat, fou destruït a causa de les trinxeres de la guerra civil de 1936-39.
Fires i festes
Festa major de maig en honor a Sant Gregori el dia 9 de maig.
Revetlla de Sant Joan el dia 23 de juny.
Diada de Sant Salvador el Patró del poble el dia 6 d’agost. El primer diumenge de setembre, des del 1983, se celebra la festa d’homenatge a la gent gran.
Festa Major d’octubre en honor a la Mare de Déu del Pilar el dia 12 d’octubre. S’està imposant des de fa uns anys, per la seva gran acceptació popular, la cursa de llits, i ja està plenament consolidada la trobada gastronòmica, la qual consisteix en l’elaboració de cassoles a càrrec de les diferents colles del poble i el menjar col•lectiu a la plaça de Sant Salvador.

Ajuntament
Pl. de Sant Salvador, 19
Tel. 973 72 0013 - Fax 973 72 06 06
ajuntament@albatarrec.ddl.net
albatarrec.ddl.net

info@turismedia.com