| 
|
|
|
 |
|
EL
POAL |
Altitud:
215 metres - Superfície: 8,87 km2 - Habitants: 652
El municipi del Poal és situat a la part més
meridional de la comarca. A la vall del Riu Corb, aigua amunt
de Bellvís, se segregà d’aquest com a municipi
independent l’any 1922.
Tota la extensió conreable és regada pel Canal
Auxiliar d’Urgell. Els conreus principals son els cereals,
farratges i fruiters. La ramaderia complementa l’economia,
amb bestiar porcí i aviram principalment, però
també hi ha molts conills. Actualment hi ha una petita
indústria d’impressió, un taller de confecció,
un taller de construcció i reparació de maquinaria
agrícola, una planta de compostatge i comercialització
de terra-fem i una de materials de conduccions d’aigua, a
part de les empreses de serveis relacionades amb l’agricultura
i la construcció.
Història
Com la seva rodalia, el lloc del Poal fou repoblat pels templers.
En la segona meitat del segle XIV la senyoria del Poal pertanyia
a Bertran Desvalls, de Lleida, que posseïa també
els castells de Gimenells i de Baells. A Poal nasqué
el 1666 Antoni Desvalls i de Vergós, que el 1725 obtingué
el títol pòstum de Marquès del Poal,
per la seva distinció en la Guerra de Successió.
Aquest marquesat continua avui de dret en la mateixa família
dels Desvalls. |
|
L’Església
Parroquial és dedicada a la Degollació de Sant
Joan. Va ser construïda per iniciativa de Francesc Desvalls
i d’Alegre, senyor i marquès del Poal, com ho commemora
una làpida que encara s’hi conserva, l’obra s’acabà
devers 1776, encara que el campanar és de l’any 1790.
Consta d’una nau ben ampla a ambdós costats de la qual
s’obren capelles laterals per arcs de mig punt, molt clara,
la nau s’il•lumina per uns òculs superiors. La coberta
de canó és moderna, però s’adapta força
be a l’estètica de l’edifici. Destaca la portada de
sobri barroc i el campanar de dos cossos i terrassa.
La primitiva església era d’una nau, però l’any
1950 es reformà i de l’edifici primitiu rstà
tan sols la part de l’entrada.
Curiositats
Segons la tradició antiga, el topònim el Poal
vol dir “terra de pous”. Les filtracions del Riu Corb originen
vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació
de pous.
Els vestigis més antics del Poal es troben en un seguit
de tossals allargassats a uns 300 m del poble, en la partida
de Sarcènit on s’hi ha excavat un poblat hallstàttic
fortificat, el qual sembla que fou destruït per un incendi.
Cases pairals del barri antic
Can Castell. El casal dels senyor del Poal, és un noble
edifici bastit amb carreus escairats i portal adovellat. A
l’angle re dues façanes hi ha l’escut del llinatge
datat el 1763
Altres cases antigues són Cal Puig (segle XVII) i Cal
Frances.
Festes, fires i altres celebracions.
Festa Major. Penúltim cap de setmana d’agost. El dia
del patró, 29 d’agost és festa local.
Festa Major Mare de Déu del Roser: Segon diumenge de
maig
Carnaval: Divendres a la nit es fa una foguera a la plaça
i sopar popular. Dissabte, esmorzar, dinar popular i ball
de disfresses. |
|
|
 |
|
|
