| 
|
|
|
|
| VALLS
DEL CARDÓS |
Valls
del Cardós Només entrar a les Valls del Cardós,
accedint-hi per Llavorsí, albirem el pic del Pui Tabaca,
que s’aixeca al centre de la Vall i que domina la totalitat
dels divuit pobles agrupats en tres municipis: Esterri de
Cardós, Vall de Cardós i Lladorre.
Pui Tabaca, fortalesa natural que comunicava visualment tota
la Vall des de l’època medieval, de la que resten
destacables testimonis com: la Torre de Santa Maria de Ribera,
emblemàtica peça del romànic de la comarca,
sòlida i esvelta a Ribera de Cardós, el despoblat
fortificat de Sant Martí del Pui, primer poblat documentat
de la Vall, prop d’Ainet de Cardós; el castell
de Lladorre, de forma ovalada i considerables mides i el castell
de Tavascan, damunt d’un turó rocós, al
peu del qual, s’estén el poble. Poble situat
als peus d’un magnífic ventall de cims, envoltats
de llacs naturals, i des d’on podem realitzar innumerables
excursions de llarg o curt recorregut, de més o menys
dificultat. Encimbellades muntanyes, rius cristal·lins,
cascades enfurismades, boscos tranquils... Així com
gaudir dels esports d’hivern, esquí alpí,
nòrdic, raquetes de neu, telecadira d’us turístic...
En resum, a les nostres valls podrem gaudir tot l’any
d’activitats relacionades amb la natura, entre tranquils
racons envoltats de bellesa natural, on podrem retrobar la
tranquil·litat, en hotels, hostals, càmpings,
residències cases de pagès, apartaments... I
practicar els nostres esports preferits, des de llargues passejades,
excursions en bicicleta, a cavall, pesca d’alta muntanya,
tot tipus d’esports d’aventura, esquí en
totes les seves modalitats, rutes per llacs, visites culturals
a les nostres ermites, esglésies...
Esterri de Cardós
El terme municipal és al centre de la Vall, a banda
i banda del riu, però estès sobretot al sector
esquerre, compren tota la vall del torrent d’Esterri
i la muntanya de Besan Esterri de Cardós
Situat a 1.212 metres d’altitud, a la dreta del torrent
d’Esterri. Te 31 habitants i la seva economia està
basada principalment en les explotacions agroramaderes. Les
seves festes Majors el celebren el segon diumenge d’octubre
i el 25 de gener. Hi trobem una residència casa de
pagès.
Església parroquial de Sant Pau i Sant Pere, romànica
i campanar de torre quadrada i coberta piramidal i petit porxo
a l’entrada, Les valuoses pintures murals que decoraven
aquest absis, es troben exposades al MNAC. Al 1990, realitzant
obres a l’església, fou trobat un mosaic del
s. XI. Dins el mateix poble, a la Casa Castelà, hi
ha una capella dedicada a Sant Antoni.
Ajuntament: Tel. 973 62 31 85;
e-mail:
ajuntament@esterricardos.ddl.net
Arrós
Situat en una esplanada a mig camí entre la carretera
L-504 i Esterri de Cardós, a 1.035 m. i amb 23 habitants,
les seves cases s’agrupen al costat de l’església
de Sant Julià, d’una nau i campanar de torre
quadrada. Celebra la festa Major el 7 de gener.
Benante
A l’altre costat de riu, a 970 m. d’altitud, prop
de la carretera i amb 6 habitants es troba la caseria al voltant
de l’església de Sant Lliser.
Ginestarre
Situat més al N. d’Esterri i a 1.364 m. d’altitud,
amb 7 habitants. Celebra la seva festa Major el 15 d’agost.
Església romànica de Santa Maria, campanar de
torre quadrada i entrada amb un petit porxo. En el seu interior
es conserva un retaule barroc, una imatge romànica
de la Mare de Déu es troba avui al Museu Diocesà
de la Seu d’Urgell, i dos piles de pedra. En restauració
estan les reproduccions de les pintures murals romàniques,
els originals es troben al MNAC de Barcelona. Un frontal de
l’altar es avui al museu The Cloisters de Nova York.
Estació d’esqui nòrdic ”Pla de Negua”
Lladorre
Terme Municipal que limita amb Comenge i el País de
Foix. Compren la capçalera de les Valls del Cardós,
amb els dos rius principals que formen el riu Cardós,
el Lladorre i el Tavascan, en un territori emmarcat per altíssims
cims i circs lacustres en les parts mes altes i compost per
una sèrie de valls suspeses en la principal. Té
una important extensió boscada, principalment de pi.
El seu terme municipal compren els nuclis de LLADORRE, TAVASCAN,
BOLDÍS JUSSA, BOLDÍS SOBIRA, AINETO, LLERET,
LES BORDES DE NOARRE, ISON, CUANCA I GRAUS. Els dos primers
llocs anomenats en l’acta de consagració de la
Catedral de Urgell, en el 839, son Tavascan i els dos Boldís.
L’estació d’alta muntanya Tavascan-Pleta
del Prat ha donat nova força al desenvolupament turístic
de la Vall engrandint l’oferta turística a l’hivern.
Des de Tavascan surten moltes excursions cap al llacs.
Lladorre
Situat a la dreta de la carretera, a 1052 m. d’altitud,
a l’esquerra del riu, creuant el pont. Amb 55 habitants
està format per dos nuclis separats per una costanera
on s’aixeca l’església parroquial de Sant
Martí, d’una nau i campanar de torre quadrada
amb el segon cos vuitavat i coberta piramidal. A l’altra
part del riu i de la carretera trobem el Castell de Lladorre,
conserva part dels seus murs. Més al nord de Lladorre
està el Pont de Borito. Celebra la seva festa major
el 29 de juliol i també en honor a Sant Martí
el 11 de novembre. Disposa de càmping, comerç,
bar, ...
Seguin el curs del riu Lladorre, en el seu límit amb
les terres d’ Estaon, es troba Can Serra, amb l’interessant
església romànica de Santa Eulàlia.
Ajuntament: Tel. 973 62 30 00
Fax 973 62 30 52
E-mail:ajuntament@lladorre.ddl.net
Aineto
A 1220 m d’altitud i 8 habitants, domina la part mes
septentrional de les Valls del Cardós, amb una panoràmica
damunt el pantà i el poble de Tavascan, unes poques
cases amb arquitectura de muntanya envolten la petita església
parroquial de Sant Romà. Les seves festes es celebren
el 9 de setembre i l’11 de novembre diada de Sant Martí.
Boldís Sobirà
A la vesant esquerra de la Vall trobem a 1480 m d’altitud
el primer dels Boldissos, amb 16 habitants, al peu de l’església
parroquial de Sant Miquel, amb teulada a tres aigües
i capelles laterals, que conserven els retaules barrocs. Festa
major el 30 de setembre i per Sant Fruitós el 21 de
gener.
|
|
Boldís
Jussà
A 1303 m i amb 19 habitants amb les seves cases agrupades
al voltant de la petita església parroquial de Sant
Pere, de pedra i una sola nau, té el campanar característic
de la comarca però amb unes falses arcuacions sota
la coberta, conserva un interessant retaule barroc a l’altar
major i d’altres als laterals. La festa major es celebra
el 29 de juny i el 16 de gener. Al NW
del nucli està l’església vella de Sant
Pere, romànica que es manté en peu però
sense culte. A prop d’ella està l’oratori
de Sant Cristòfol, dominant una bona panoràmica.
Lleret
Nucli amb 9 habitants, a 1384 m d’altitud i a ponent
de Lladorre. Al seu nucli trobem una residència casa
de poble. Una de les moltes llegendes del nostre Pirineu compta
que un dels llocs preferits per les encantades era la Roca
del Ferral, un petit turó darrera de Llleret, des d’on
es domina l’esplèndida panoràmica sobre
la vall. Al seu peu hi ha uns petits forats arrodonits, excavats
a la roca, coneguts com Les Olles de les Encantades. Petita
església romànica de Sant Corneli i Sant Ciprià,
molt simple amb el campanar característic de les esglésies
de la vall però coronat per una peculiar creu.
Tavascan
Últim nucli de la vall, el poble més important
d’aquesta capçalera amb 60 habitants i situat
a 1116 m d’altitud, en la confluència dels rius
Tavascan i Lladorre que formen el Cardós a la cua del
pantà de Tavascan. Un esvelt pont de pedra medieval
uneix les cases del nucli antic a banda i banda del riu, cases
de pedra, carrers costaners i les seves places. El poble s’eixampla
a lo llarg de la carretera. Disposa d’hotels, residència
casa de pagès, càmping, comerç i piscines
municipals. Església parroquial de Sant Bartomeu, en
un replà enlairat.
Punt de partida d’activats i excursions per a tots els
amants de la natura, especialment a través de les pistes
obertes per les obres hidroelèctriques, que ens porten
fins als llacs de Romedo, Closell, Naorte, Pistes que seguin
la Vall ens porten als coneguts Plans de Boavi, excursions
al Certascan, i un seguit de rutes per als amants del senderisme
i la natura que ens portaran a espais de gran interès
natural com Bordes de Noarre, estanys del Port, etc...
Aquí podem gaudí de la pesca de la truita a
la presa o “a la carta”a la piscifactoria.
Centre d’Interpretació de Tavascan i Central
Hidràulica TAVASCAN I MONTEMARA
TURISME INDUSTRIAL
El centre d´interpretació de Tavascan vol donar
a conèixer la magnitud del complex hidroelèctric
subterrani que formen les dos centrals de Tavascan i Montemara.
Les centrals subterrànies dins de les muntanyes i els
seus canals i canonades d´alimentació.
Les obres de construcció van començar al 1958
i van acabar al 1974 amb la posada en marxa de la central
de Montemara, la qual amb Tavascan constitueixen un conjunt
de producció d´energia hidroelèctrica
i a la vegada també un sistema reversible o de bombeig
d´aigua.
En aquest centre podem trobar a mes una exposició de
les centrals hidroelèctriques a Catalunya des de un
punt de vista cronològic. Així com els conceptes
bàsics de la producció d´energia hidràulica.
Les visites guiades al Centre d´interpretació
es complementen amb una visita a l´interior de la Central
de Tavascan , i concretament a la Caverna on estan instal.lats
els dos grups de la Central de Tavascan Superior i el Grup
de Tavascan Inferior. L´acces a aquesta caverna es realitza
a traves d´un túnel subterrani de mes de 400
m de longitud.
Aquestes visites es realitzen durant tot l´any prèvia
reserva al 973623079 o directament des de l´oficina
d´informació de Tavascan.
A 10 km. trobem les instal•lacions de l’estació
d’Alta Muntanya Tavascan-Pleta del Prat, amb refugi,
serveis, telecadira d’us turístic, on es pot
practicar l’esquí alpí, de fons,
travessa, excursions amb raquetes, motos de neu,... Instal•lacions
que donen vida a aquesta part de la vall durant tot l’any.
Seguin el curs del riu Tavascan, al NW del poble s’hi
troben els nuclis o bordes de Graus, Cuanca i Noarre, actualment
deshabitats.
Valls de Cardós
El municipi de Vall de Cardós està formar per
vuit nuclis de població: RIBERA DE CARDÓS, CASSIBRÓS,
AINET DE CARDÓS, LLADRÓS, SURRI, ANAS, BONESTARRE
i ESTAON.
Es tracta d’un municipi allargat per el suroest de la
vall de mateix nom. Hi trobem amples boscos de coníferes
i de ribera.
Podem trobar-hi diverses cases pairals com “Casa Mill
a Bonestarre o Casa Pubill de Surri.
Ribera de Cardós:
Amb 154 habitants i a 898 m. d’altitud, situada a la
carretera L-504, primera població de la Vall, compta
amb un potencial turístic en ple creixement. Trobem
una bona oferta tant en allotjaments tradicionals com a rurals,
així com variades ofertes en esports d’aventura
i pesca. Església parroquial de Santa Maria de Ribera,
romànica, destacar-hi dos èpoques: s. XII i
XVIII. La façana és l’original primitiva.
Lo més destacat és la Torre d’estil romànic
llombard del campanar, de planta quadrada i tres pisos separats
per una línia d’arcuacions i frisos en dent de
serra, finestres germinades al pis superior i coberta piramidal.
S’en tenen noticies per un document datat el 839. Creu
de Terme del s. XV, estava situada antigament al “forat
de Cardós”.
La Festa major es celebra el 8 de setembre i per la Segona
Pasqua. Podem trobar-hi: 2 càmpings, restaurants, hotels,
bars, vivendes de segona residència o d’estiueig,
forn de pa, supermercat, botigues d’electrodomèstics,
estanc, regals, una serradora de fusta, oficina de correus,...
A Ribera de Cardós hi ha el col•legi on hi van
tots els nens de la Vall. També hi ha consultori mèdic
i l’Ajuntament de Vall de Cardós.
Ajuntament: Tel. i Fax 973 62 31 22
e-mail: ajuntament@vallcardos.ddl.net.
Cassibrós
Amb 22 habitants, a 934 m. d’altitud, podem destacar
el pont medieval romànic, l’església de
Sant Andreu. Té un bosc de coníferes. La Festa
major es celebra el últim cap de setmana d’agost.
Ainet de Cardós
Situat a la carretera, a 930 m. d’altitud i amb 44 habitants.
Les cases s’agrupen a la base del Pui Tabaca. Hi trobem
hotel, càmping, residències cases de pagès,
vivendes d’estiueig, residència. Establiments
que destaquen per la elaboració d’embotis típics
i iogurts naturals. L’església està dedicada
a Santa Eugènia. La festa Major es celebra el 15 d’agost.
Podem trobar-hi el despoblat fortificat de Sant Martí
del Pui, medieval, situat en un turó, es tenen les
primeres noticies pels documents de l’Acta de Consagració.
LLadrós
Situat a la Ctra. L-504, amb 29 habitants, altitud 1.019 m.
L’església està dedicada a Sant Pere i
Sant Pau, festivitat que celebra la Festa Major. Pont medieval
de la “Mare de Déu”. Hi trobem industrials
de la fusta.
Surri
Primer poble situat a la carretera que va des de Ribera de
Cardós a Estaon, amb 14 habitants i a 1.007 m. d’altitud.
La Festa Major la celebren el 10 d’agost per Sant Llorenç.
Podem veure les restes de l’antiga església de
Santa Coloma, de la que només queda el paviment de
còdols amb temes quadripetals i cercles, i les restes
de l’estructura de l’edifici.
Anàs
Població amb 31 habitants, a 1.131 m. d’altitud.
Destacar l’església de Sant Romà del s.
XII.
Bonestarre
Poble de 9 habitants, situat a 1.084 m. Església dedicada
a Sant Vicenç, del s. XVIII.
Estaon
Últim poble de la vall d’Estaon, amb 21 habitants
i situat a 1.237 m. Podem destacar l’església
de Sant Jaume, així com Santa Eulàlia situada
a la part alta del poble com si es tractes d’una casa
més, (en procés de restauració) fou una
mostra del romànic llombard, amb pintures murals què
es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Hi
ha una casa on es dediquen a la fabricació artesanal
de melmelades. |
|
 |
|
 |
