Ajuntament
de Baix Pallars
c/ Sant Sebastià, 1
25590 GERRI DE LA SAL
Tel. 973 66 20 40
ajuntament@baixpallars.ddl.net
http://baixpallars.ddl.net
El Baix Pallars és un municipi de 128,8 km2, constituït
el 1969 per l’agrupació dels antics municipis de Gerri
de la Sal, Peramea, Baén i Montcortés. Actualment
té una població de 351 h. distribuïts en
28 nuclis: Gerri de la Sal, Peramea, Montcortés, Bretui,
Baén, Pujol, Sellui, Peracalç, Useu, Castellnou,
Masies de Llaràs, Sarroca de Baén, Ancs, Bresca,
Cortscastell, Enseu, Mentui, Balestui, Capestany, El Comte,
Solduga i Espluga, Buseu, Canals, Cuberes, Pui, Sant Sebastià
de Buseu, Soi, Vilesa.
El municipi es troba dividit en tres unitats geogràfiques
amb característiques pròpies: la zona de Baén,
la vall de la Noguera Pallaresa i el pla de Corts que es caracteritza
per les seves terrasses i per la presència de l’estany
de Montcortés d’origen càrstic. Com a testimonis
de la història ens han quedat els dòlmens i
diferents espais utilitzats com a habitatges durant l’Edat
del Bronze.
Així, són del tot recomanables les excursions
i passejades pels boscos de Cuberes i pel pla de Corts, banyar-se
a l’estany de Montcortés, i gaudir del nostre patrimoni
visitant els salins i el monestir a Gerri, el nucli medieval
a Peramea, les esglésies romàniques de Cortscastell,
Baén, Buseu, Espluga i Solduga, o bé fer un
recorregut per la prehistòria visitant els dòlmens
de Peramea i Peracalç.
Reserva Nacional de Caça de Boumort. El conjunt muntanyós
que constitueixen les serres de Boumort, Carreu i Cuberes,
distribuïdes entre les comarques del Pallars Sobirà,
el Pallars Jussà i l’Alt Urgell, formen un lloc de
riquesa i diversitat faunística excepcional. Podem
observar la varietat floral i, en general, la fauna on destaca
la presència de cérvols i la cria d’aus de rapinya
necròfagues més important de Catalunya.
Collegats. El congost de Collegats, porta d’entrada al Pallars
Sobirà constitueix un espai d’interès natural
juntament amb els cims que l’envolten. De la seva fauna en
destaquem algunes espècies com la llúdriga,
i també l’abundància d’ocells rapinyaires, ratpenats
i invertebrats cavernícoles. Té una singularitat
geològica i una especial bellesa paisatgística.
Ancs
Església parroquial de Santa Cecília. Restes
de l’antiga església romànica. Petita ermita
de Sant Quiri.
Baén
L’església parroquial dedicada a Sant Andreu Apòstol,
d’origen romànic, força modificada. Restes d’una
església romànica, arruïnada, que dedica
a sant Sebastià. El darrer diumenge de maig, aplec
a l’ermita de Mare de Déu d’Esplà.
Balestui
L’església, avui sense culte i mig arruïnada,
dedicada a sant Fruitós.
Bresca
El poble de Bresca el formen un grupet de cases amb la petita
església. El lloc amb l’església de Sant Miquel
i el castell de Bresca.
Capestany
L’església, que ha estat transformada, era dedicada
a sant Romà.
Cortcastell
L’església de Santa Anna està en ruïnes.
No gaire lluny, molt malmesa, es dreça de la Mare de
Déu del Roser.
Cuberes
El santuari de la Mare de Déu d’Esplà. Bé
que esmentat d’antic, l’edifici actual és contemporani.
Enseu
L’església de Sant Esteve, un petit edifici romànic
amb una nau i absis llis, amb un petit campanar d’espadanya.
Espluga de Cuberes
Té dues esglésies troglodítiques, la
de Santa Coloma de l’Espluga, també dedicada a la Mare
de Déu, i la de Sant Martí de Solduga. Ambdues
són romàniques.
Gerri de la Sal
Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, categoria:
Conjunt Històric Artístic. Cap de municipi del
Baix Pallars. Les primeres notícies de la vila daten
ja del segle X. L’antiga vila closa, el pont romànic
creua la Noguera Pallaresa i facilitava l’accés al
monestir de Santa Maria. A la plaça del Mercadal se
situa l’Alfolí, casa de la sal, declarat Bé
Cultural d’Interès Nacional, categoria: Monument Històric.
Com a testimoni de la gran importància econòmica
que va tenir la sal en el territori trobem: la torre de la
Presó del segle XII. L’església parroquial és
dedicada a sant Feliu. L’antiga producció de la sal
es pot conèixer a través de visites guiades,
i també es pot visitar l’Alfolí.
Monestir de Santa Maria. Declarat Bé Cultural d’Interès
Nacional, categoria: Monument Històric. És una
de les construccions romàniques més interessants
del Pallars. El seu document fundacional és de l’any
807, però l’església actual és del segle
XII amb algunes reformes posteriors, sobretot d’època
barroca. És d’unes grans dimensions i hi destaca un
singular campanar d’espadanya de tres pisos. L’estructura
és de planta basilical de tres naus, cobertes amb voltes
de canó i coronades per tres absis semicirculars.
Hom celebra la Festa Major d’hivern el 16 de gener. La vigília
de Sant Joan (24 de juny) es fa correguda de falles. La Festa
Major d’estiu s’escau el tercer diumenge d’agost.
Mentui
Hi ha l’església de Sant Antoni Abat que depèn
de la parròquia de Peracalç.
Montcortès de Pallars
S’hi dreça l’església parroquial de Sant Martí,
amb un campanar vuitavat. Elevat enmig de la població,
hi ha un vetust edifici que hom coneix com la Rectoria, però
que podria correspondre a l’antic castell de Montcortès.
El castell és documentat el 1484. La capella de Sant
Sebastià, sense culte, i les ruïnes de la capella
de Mare de Déu dels Àngels. Les ruïnes
de la capella barroca de Sant Miquel són a migdia.
Estany de Montcortés. En el pla de Corts trobem l’estany
de Montcortés. És un conjunt de gran interès
científic i paisatgístic. És l’únic
estany sense resclosa del Pirineu de Lleida, i l’únic
que no |
|
té
un origen glacial, sinó càrstic. Aquesta zona
lacustre recull una gran varietat d’aus migratòries,
i una diversitat d’espècies de flora i fauna, algunes
d’elles poc representades en el territori prepirinenc. A uns
centenars de metres de l’estany s’observen les xemeneies de
fada, originades per l’efecte erosionador de l’aigua. Celebra
la Festa Major el darrer diumenge de setembre.
Peracalç
L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç.
Ruïnes de la capella de Mare de Déu del Roser.
Al seu terme es troba el dolmen de la Cabana de Peralba. Prop
de Peracalç del tossal de Castellars, hi ha un altre
dolmen dit la Cabana de Castellars de’n Pei.
Peramea
Bé cultural d’Interès Nacional, categoria: Conjunt
Històric Artístic. Encara mostra avui en dia
els trets urbanístics del seu passat medieval. A la
plaça trobem la font, l’abeurador i el safareig al
costat d’un gran om, declarat arbre monumental, vila closa:
assentaments compactes i agrupats on les mateixes parets de
les cases feien la funció de muralles.
La torre de Colomers situada en un petit turó; a l’extrem
oposat trobem el castell. Sota el castell, l’església
de Sant Cristòfol, que guarda enreixades les relíquies
dels Martissants, tan sols mostrades el dia dels Sants Innocents.
L’únic element és la Mare de Déu del
Remei, una talla de fusta policromada romànica del
segle XII.
En un dels extrems del poble, l’Era d’Ortega, la seu del grup
cultural Lo Vent de Port. Exemple del que fou una unitat de
producció familiar en el sistema agrari del Pallars
fins fa escasses dècades, i avui, Centre d’Informació
Turística. Organitza visites guiades a diferents espais
tradicionals de l’interior de les cases de la vila closa.
Sortint del poble trobem la font de Sant Cristòfol,
la qual té un cóm a la dreta que és un
sarcòfag. Si es continua per la pista, es troba la
cruïlla que indica el dolmen de la Mosquera, un monument
megalític de caràcter funerari de l’Edat del
Bronze. La Festa Major d’estiu s’escau el segon diumenge de
juliol, i la d’hivern, el dia 28 de desembre.
Pujol
Damunt l’entrada a l’estret de Collegats, hi ha el poble de
Pujol. Amb magnífiques vistes al congost de Collegats
i a la Geganta Dormida, a 841 m d’alçada. L’església
parroquial de Sant Andreu, d’origen romànic força
modificada. La capella arruïnada de la Mare de Déu
del Roser. També en ruïnes, es troba la de Sant
Antoni Abat.
Sellui
L’església parroquial de Santa Coloma, reconstruïda
modernament. Dues construccions arruïnades. L’una, de
la qual hom diu que era un antic monestir, té forma
de torre quadrada. L’altra és l’antiga capella de Sant
Andreu, romànica.
Useu
L’antiga església romànica, avui arruïnada,
era dedicada a sant Romà. |
