Ajuntament
Casa Consistorial
Tel.: 973 66 30 01
Fax: 973 66 31 45
ajuntament@torrecapdella.ddl.net
www.torrecapdella.ddl.net

El municipi de la Torre de Capdella està format per 19 pobles: la Pobleta de Bellveí, Estavill, Envall, Antist, Castell-estaó, Beranui, la Plana de Mont-rós, Astell, Oveix, Aguiró, Paüls, Pobellà, Mont-rós, Molinos, la Torre de Capdella, Aiguabella, Espui i la Central de Capdella i Capdella.

A la Torre de Capdella es troben les instal·lacions de l'Ajuntament, que s'han anat modernitzant per respondre a les necessitats d'espais del municipi (sala de plens i reunions, ampliació de l'àrea de despatxos, etc.).

Capdella ( 1.422 m ). Capdella es troba encimbellat dalt d'un tossal, sobre la Central de Capdella, des d'on presideix tota la vall amb esplèndides vistes sobre el pla d'Espui. En un lloc preeminent del poble trobem l' església romànica de Sant Vicenç , del segle xi , amb campanar quadrat i absis amb arcuacions llombardes fetes en pedra calcària, fet que el diferencia de la resta de la construcció que està feta amb granit. Del nord-oest de l' església surten dues rutes remarcables: la que porta fins el Port de Rus, passant per la vall glacial del riu Riqüerna, i la de Filià.

La Central de Capdella ( 1.265 m ). Aquest poble es va crear com a campament industrial arran de la construcció de la central hidràulica a principis del segle xx . La Central va viure un segle xx esplendorós, i va créixer com les conegudes colònies tèxtils a la vora del Ter (escola, cinema, economat, dispensari, oficina de correus, etc.). Degut a l'automatització de la central i a la falta de llocs de treball a la comarca, la Central com bona part de la Vall es va anar despoblant. Cal destacar la inauguració el 2006 del Museu Hidroelèctric de Capdella, que explica com es va construir la central hidroelèctrica (1914), com era la vall abans i després de la seva construcció, les característiques i el funcionament de la central, etc.

Espui ( 1.275 m ). Espui s'eleva aferrat a la muntanya de la Mare de Déu de Fa i a la dreta del riu Flamicell. Aquest nucli es mostra compacte amb carrerons estrets que tenen com a eix principal la plaça amb l' església romànica de Sant Julià del segle xi . El nucli d'Espui està experimentant grans canvis en l'actualitat degut a la construcció d'apartaments per a la futura estació d'esquí.

Aiguabella ( 1.217 m ). Situat sota la imponent serra dels Altars, envoltat de prats i d'aigua, el petit nucli es concentra a l'entorn de l' església de Sant Pere .

La Torre de Capdella ( 1.075 m ). És el centre administratiu de la vall Fosca. La població sorgeix d'entre el serrat dels Cubilars i la roca del Migdia. A 800 m trobem l' ermita romànica de Sant Martí , veritable joia, de la qual avui només es conserva una torre amb absis decorat.

Molinos ( 985 m ). L'origen d'aquest nucli es troba a casa Molins, però amb la instal·lació d'una central hidroelèctrica, s'hi va crear un campament industrial als anys 20 del segle passat.

Mont-rós ( 1.210 m ). Mont-rós es reconeix fàcilment pel campanar rosat de l' església de la Mare de Déu del Boix , a l'entorn de la qual els carrerons es tornen ombrívols i estrets. Als afores del poble trobem el barranc de les Espones, indret en el qual es pot gaudir i deixar-se emportar pel màgic soroll de l'aigua.

Pobellà ( 1.233 m ). Situat sota una immensa obaga de pins, el poble s'estructura a partir de la placeta davant de l' església de Sant Miquel . És el punt de partida de les rutes de Serrat Roi, indret amb unes bones panoràmiques de la vall, i Sant Quiri, ermita situada al límit del terme, a 1.833 m .

Paüls ( 1.138 m ). Enfonsat a la vora del barranc de Campos, conserva l' església dedicada a sant Iscle i santa Victòria, petit edifici de pedra d'una nau que agrupa les cases del poble. Molt a prop, hi ha l' església romànica de Santa Llúcia .

Aguiró ( 1.361 m ). Arraulit a la solana, la plaça principal fa de mirador de la vall. A Aqguiró hi ha l' església de Sant Joan Baptista , de campanar de sostre pla. De la plaça, en surt el carrer principal, molt costerut, seguint el perfil de la muntanya i on es troben les cases del poble. Aquest és l'únic poble que pertany al Bisbat de Lleida. Seguint el camí que porta a coll d'Oli, passant per la Mare de Déu del Coll, trobem el barranc de les Ausades, on es pot observar una singular planta carnívora: la viola d'aigua. Continuant la ruta s'arriba fins al coll d'Oli, pas d'unió amb la veïna vall de Manyanet.

Oveix ( 1.230 m ). Amagat sota el serrat de les Cabanes, gaudeix d'una situació molt recollida i assolellada. Destaca l' església de la Purificació , d'origen romànic. Al nord del poble, i enlairat sobre un turó, trobem l' ermita de Sant Cristau , indret des del qual es pot gaudir d'unes esplèndides vistes.

Astell ( 1.157 m ). Abans d'arribar al nucli anirem trobant diferents infraestructures lligades a la central hidroelèctrica de Molinos, com són la canonada forçada i la via de funicular. L' església de Sant Andreu és una construcció de pedra i amb campanar de torre quadrada de dos cossos.

La Plana de Mont-rós ( 890 m ). La Plana s'estén al costat del riu Flamisell, de manera que quan és de nit dóna la imatge d'un petita ciutat. En destaca el santuari de la Mare de Déu de la Plana. Pels pobles de la vall encara es recorda la figura de l'ermità, personatge místic que es desplaçava portant la imatge de la Mare de Déu, i que també feia de remeier.

Beranui ( 1.044 m ). Situat a l'est de la Plana de Mont-rós, en destaca l' església de Sant Joan Evangelista . A l'interior es conserva una pica d'aigua beneïda de tradició romànica. La proximitat a la carretera principal convida el visitant a deixar el vehicle i arribar-hi gaudint d'una curta i senzilla passejada.

Castell-estaó ( 1.125 m ). Etimològicament el topònim significa lloc de parada. L' església , dedicada a sant Pere, va ser traslladada del turó situat al nord del poble. Encara avui es coneix l'indret com les roques de Sant Pere Vell. És el punt de partida dels descensos del barranc Roi. A les proximitats encara es conserven restes d'unes antigues mines d'urani, i és fàcil apreciar les vetes multicolors del mineral que ha quedat al descobert.

Antist ( 1.235 m ). El poble està situat a dalt d'un turó, que li permet tenir una molt bona perspectiva. L'abandonament del poble va provocar que s'hagués de restaurar quasi totalment. Les rehabilitacions s'han fet amb molta cura seguint les tècniques tradicionals: no obrint grans finestrals i evitant en tot el possible les obertures que miren al nord, intentant orientar totes les obertures al sud; els arrebossats s'han fet amb materials del país, mantenint així els tons vermellosos tradicionals.

Envall ( 1.080 m ). En aquest nucli es poden comprovar els efectes devastadors del despoblament i abandonament sofert per molts dels pobles de muntanya; actualment s'hi han iniciat treballs de rehabilitació i condicionament.

La Pobleta de Bellveí ( 800 m ). Aquesta vila és la que té més població de la vall. L' església parroquial està dedicada a sant Feliu i presenta una característica teulada plana. Avui encara es conserva, el 5 d'octubre, una de les fires de bestiar més importants de la comarca. A més de la subhasta de bestiar, es poden trobar parades amb articles artesanals (terrissa, cistells de cànem, estris de fusta, mel, formatge, etc.). Des d'aquest nucli s'inicia una ruta molt interessant des del punt de vista paisatgístic i mediambiental, que permet conèixer l'estany de Moncortés.

Estavill ( 1.180 m ). És el poble que millor conserva l'estructura medieval, articulat a partir d'un carrer central que es tancava a les nits. Una altra peculiaritat constructiva és l'entrellat de carrers coberts, construccions típiques de l'alta muntanya. S'aprofiten les superfícies lliures de sobre els carrers per fer ampliacions de les cases o bé per construir passadissos d'accés a les quadres i pallers. A l'oest del poble surt la ruta fins al Pont del Diable, nexe d'unió amb el municipi veí de Sarroca de Bellera.