Ajuntament
Ctra. Pont de Suert, s/n
Tel.: 973 66 17 62
Fax: 973 66 17 30
ajuntament@senterada.ddl.net

Municipi que limita amb l'Alta Ribagorça a l'W i amb el Pallars Sobirà a l'E. Comprèn l'enclavament de Larén, dins la zona geomorfològica de les Nogueres, que els municipis de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella separen del terme propi de Senterada, el S del qual ja és als Pre-pirineus. Ha pres importància el sector turístic, amb proliferació d'apartaments i l'establiment d'un càmping i cases de turisme rural. El poble ( 729 m alt) és situat a redós dels conglomerats postcretacis, a la riba esquerra del riu de Bosia, vora la confluència amb el Flamicell. L' església parroquial correspon a l'antic monestir de Senterada. El municipi comprèn, a més, els poblets de Larén, Cérvoles, Naens, Puigcerver, Reguard, Cadolla i Lluçà i Burguet.

Tot el municipi és zona privilegiada de caça i pesca, porc senglar, cabirol, truites,...

Pont del Diable . Pont romànic compartit amb Sarroca de Bellera.

A la Serra de Sant Gervàs, dins el municipi, i en procés d'investigació arqueològica, s'han trobat diferents jaciments ; 3 dòlmens, 2 menhirs, 3 jaciments, 2 necròpolis... datades del 3200 al 2900 a .C.

Monestir de Bellera. Antic monestir benedictí (Sant Genís de Bellera), actualment desaparegut, situat vora el Flamicell, prop de la borda de Sant Genís.

Cérvoles. Poble recentment despoblat a l'extrem meridional de la vall Fosca, aturonat a 1.174 m d'altitud, a la dreta del Flamicell. La seva església parroquial està dedicada a sant Aventí.

Naens. 10 h. Poble disseminat. De la parròquia de Sant Esteve depèn l' església de Cadolla . Restes de l'església de Sant Miquel de Naens segle xii .

Puigcerver. 5 h a la vall Fosca. Església de Sant Salvador.

Reguard. 3 h. Poble, en vies de despoblament, enlairat a 812 m alt a l'esquerra del Flamicell, al S de Lluçà. Església de Sant Feliu .

Monestir de Senterada. Antic monestir a l'indret de la seva església parroquial de Santa Maria. En aquest lloc, a la confluència del riu de Bosia i el Flamicell, hi hagué amb anterioritat al segle ix un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d'on ha derivat el nom de Senterada. A la fi del segle xiii ja no hi ha traces de comunitat a Senterada, que fou una simple parròquia de domini directe de la mitra d'Urgell.