Abella de la Conca
Castell de Mur
Conca de Dalt
Gavet de la Conca
Isona i Conca
Dellà
Llimiana
La Pobla de Segur
Salàs de Pallars
Sant Esteve de la Sarga
Sarroca de Bellera
Senterada
Talarn
La Torre de Capdella
Tremp
 SANT ESTEVE DE LA SARGA

Ajuntament
Casa Consistorial
Tel.: 973 65 33 77
Fax: 973 65 33 78
ajuntament@santesteve.ddl.net

Municipi limítrof amb la Noguera i la Ribagorça. El poble ( 875 m alt) és en un coster que vetlla el camí del coll d'Ares. L' església parroquial està dedicada a sant Esteve.

Alsamora. 5 h. Situat a 851 m d'altitud. Hi passa el camí d'Àger al Pont de Montanyana pel coll d'Ares. Torre d'Alsamora . Típica torre de guaita, monument emblemàtic a la zona.

Santuari de la Mare de Déu de la Fabregada . És un edifici romànic, del segle xii .

L'Alsina. 28 h. Nucli més important del municipi de Sant Esteve de la Sarga situat en un coster a 958 m d'altitud, enfront del Montsec d'Ares. La seva església parroquial de la Santa Creu , romànica. Antic molí d'oli a la plaça del poble.

Beniure. 6 habitants. Llogaret a 2 km del poble a l'E, església de Santa Creu i Molí d'oli .

Castellnou de Montsec. 17 habitants. Amb seva església de Sant Esteve , monument a Gaspar de Portolà i Rovira (1717-1786), descobridor i Governador de California i fill de Castellnou del Montsec.

La Clua. 17 habitants. A l'esquerra del barranc de la Clua , parròquia de Santa Maria.

Estorm. 8 habitants. Situat en un coster, restes del Castell , situades al costat i damunt del poble. Castell format per una torre (del segle xi ) i un recinte que s'estenia pel planell que hi ha al cim del turó. Església parroquial de Sant Salvador al nucli urbà. Capella de Sant Salvador , d'origen alt-medieval. Molí d'oli .

Moror. 13 habitants. Al sector oriental del municipi, ( 1.057 m alt). La seva església parroquial està dedicada a sant Miquel. També trobem ul molí d'oli i de blat .

Sant Martí de les Tombetes. S'hi troben les restes d'un poblat rònec amb la seva església i una necròpoli, fortificat a dalt d'un turó. És un dels exemples més clars d'un lloc de poblament cristià creat en una època anterior a l'any 1000. Ocupat durant els segles ix o x . Anualment s'efectuen tasques de recerca finançades per diverses institucions; tanmateix la preservació de l'indret requereix també de l'actitud respectuosa de tots els visitants.

La Torre d'Amargós. 5 habitants. La seva església és de la Concepció.

Vilamolera. Despoblat i església de Sant Salvador .

El congost de Mont-rebei

El congost de Mont-rebei és un espai que sorprèn els visitants per la seva bellesa, espectacularitat i biodiversitat. En aquest punt el riu Noguera Ribagorçana divideix el Montsec en dos: el d'Ares, a la part catalana, i el d'Estall, a la part aragonesa.

El congost de Mont-rebei és el darrer gran congost de Catalunya. Únicament existeix un camí de ferradura, parcialment excavat a la roca, que el creua d'una punta a l'altra i permet gaudir d'aquest espectacular indret. Es pot recórrer a través de diferents rutes senyalitzades i amb unes guies de camp específiques: la ruta clàssica, ideal per realitzar-la al llarg de tot un dia; la ruta d'Altamiris i el camí dels Carboners, d'unes tres hores de durada cada una, i la ruta integral, que ocupa tot un dia.

Mont-rebei constitueix una de les millors reserves de fauna dins el Montsec, en destaquen rapinyaires com el trencalòs i còrvids com la gralla de bec groc. També es troben espècies d'ambients mediterranis, com el llangardaix comú i el tritó pirinenc. També s'observa alguna llúdriga. Quant a vegetació hi dominen alzines de carrasca al sud i rouredes per sobre dels 1.200 m , també s'hi troba el faig i el bedoll. Als penya-segats hi ha plantes com la jonça, la corona de rei i la petrocoptis montsincciana, una planta endèmica del Montsec.

El congost de Mont-rebei, per la seva condició de lloc de pas, té jaciments arqueològics de totes les etapes: la cova Colomera i la cova Negra (al terme de Corçà), l'única on s'han trobat restes prehistòriques. De l'època medieval hi ha ermites com la Pertusa , castells com el de Mur i torres com la d'Alsamora.

info@turismedia.com