Abella de la Conca
Castell de Mur
Conca de Dalt
Gavet de la Conca
Isona i Conca
Dellà
Llimiana
La Pobla de Segur
Salàs de Pallars
Sant Esteve de la Sarga
Sarroca de Bellera
Senterada
Talarn
La Torre de Capdella
Tremp
CONCA DE DALT
Municipi a l'esquerra de la Noguera Pallaresa. Rebé oficialment el nom de Pallars Jussà, fins el 1995, data en què el nom fou canviat pel de Conca de Dalt. La població és de 450 h És accidentat per les serres del Boumort, a la seva part occidental (cap de Boumort, 2.070 m), i pels vessants septentrionals de la serra de Sant Corneli (1.341 m), que separa les dues parts de la Conca. La Noguera Pallaresa limita el terme, des de la seva sortida de l'estret de Collegats fins al gran pantà de Sant Antoni. Algunes activitats tradicionals han desaparegut, com l'extracció de lignit de les mines de Sossís, tancades als anys cinquanta, o el transport de fusta pel riu, desaparegut amb la construcció del pantà. La pràctica d’un ofici, els raiers, ha donat pas a una sèrie de manifestacions adreçades a mantenir-ne viu el record, tot aprofitant l’estudi i la difusió d’aquesta forma de treball, per potenciar un identitat o per fer-ne un producte de turisme cultural de primera magnitud. El Museu dels Raiers, situat al Pont de Claverol, dòna una àmplia visió del desaparegut ofici. Cada primer diumenge de juliol es celebra la Diada dels Raiers.

El cap del municipi és el poble del Pont de Claverol, bé que el terme comprèn també els nuclis d'Aramunt, Claverol, Erinyà, Hortoneda, Pessonada, Rivert, Sant Martí de Canals, Serradell, Sossís, Toralla i Torallola, a més d'algunes cansaries de poblament disseminat.
Per la seva extensió (165,8 km2.) gaudeix d’una important diversitat i d’un gran nombre de possibilitats per al turisme, Activitats nàutiques i de lleure a l’Embassament de Sant Antoni, les coves de Serradell, el museu dels Raiers, el Nucli deshabitat d’Aramunt Vell, actualment en procés de rehabilitació, senderisme, excursions a cavall, en bicicleta, pesca, etc. També s’està ultimant la posada en funcionament d’un circuit obert de trial. La Reserva Nacional de Caça del Boumort, indret privilegiat de contacte amb la natura i amb espècies animals com els cérvols, voltors, trencalossos...
El Pont de Claverol
El poble (507 m alt) és situat a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, enfront de la Pobla de Segur. Es formà com un barri de Claverol a l'indret del pont sobre la Noguera, que sempre havia controlat la vila. Les excavacions arqueològiques realitzades a la necròpolis del Turó de la Capcera, permeten el descobriment de restes òssies procedents de l'edat del bronze (2000-1000 aC). La necròpolis de la Capsera sobresurt per la construcció singular de les seves sepultures.
Claverol: 25 h (768 m alt) situat a un quilòmetre de la riba esquerra de la Noguera, dalt el turó que coronava l'antic castell de Claverol, del qual resta una torre cilíndrica; la parròquia és dedicada a sant Cristòfol. Fins el 1969 donà nom a un municipi que comprenia, a més, el Pont de Claverol, cap del municipi, Sossís i Sant Martí de Canals (església parroquial de Sant Martí fou consagrada el 1349.)
Erinyà: 34 h situat en un coster a l'esquerra del torrent d'Erinyà. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. Prop seu, a l'Escap del Congost (on hi ha l'antic pont d'Erinyà) s'inicia l'important congost d'Erinyà, obert pel Flamicell a través del massís calcari de la serra de Sant Gervàs, que comunica la vall Fosca amb la conca de Tremp. Formà part de l'antic terme de Toralla i Serradell.

Hortoneda de la Conca: 52 h, situat a l'esquerra del torrent de Llabro, afluent de la Noguera. L'església parroquial (Santa Maria) és d'origen romànic; el notable campanar de planta octagonal s'arruïnà vers el 1910.
Sant Martí de Canals, a la dreta de l’embassament de Sant Antoni en la carretera que va a Pessonada. Església parroquial de Sant Martí de Canals, documentada suposadament a la fi del s. XI, el edifici, romànic, fou renovat a la fi del segle XIV. Del període medieval es tenen la façana de ponent, amb la porta d’arc de mig punt adovellat i la façana de llevant.
Pessonada 58 h situat a 878 m alt, sobre Aramunt i la vall del riu de Carreu, al vessant meridional de la serra de Pessonada (continuació vers l'W de la serra del Boumort, que culmina a 1.532 m alt), que forma damunt el poble els cingles de Pessonada. De l'església parroquial (Santa Maria) depèn la de Sant Martí, de Vilanoveta, llogaret amb el qual formà al sXIX el municipi de Pessonada i el Mas de Vilanoveta. L'església parroquial de Santa Maria adossada a les cases és un edifici de pedra amb campanar de torre vuitavat i portat adovellat.
Al Museu de Belles Arts de Bilbao hi ha dues pintures romàniques sobre taula procedents de Pessonada. Al nord del poble, enlairada sota els cingles, hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Plana, edifici romànic d'una nau, absis semicircular i campanar d'espadanya, ben conservada. La imatge romànica de la Mare de Déu de la Plana, talla policromada, es conserva en una casa particular.
Sossís: 36 h, a mig quilòmetre de la Noguera Pallaresa, vora les mines de Sossís, de carbó, tancades el decenni dels anys cinquanta. La seva església de Santa Maria depenia de la parròquia de Montsor. El canal de Sossís, que pren l'aigua de la Noguera Pallaresa per l'esquerra davant de Gramuntill, alimenta la central hidroelèctrica de Sossís (que té una potència instal•lada de 3 000 kW i una producció mitjana de 20 000 000 de kWh). Avui és una Entitat Municipal Descentralitzada
Toralla i Serradell Antic municipi incorporat el 1969 al nou del Pont de Claverol, L'antic terme comprenia els pobles de Toralla (l'antic cap del municipi, església parroquial de Santa Maria), Serradell (que fins a mitjan s XX fou cap del municipi, al qual donà nom, amb l’església de Sant Andreu. Damunt el poble, al bosc de Serradell, es troben les restes de l'ermita de Sant Aleix), Erinyà, Rivert (església parroquial de Sant Martí, i el santuari de la Mare de Déu del Castell, capella de l'antic castell de Rivert (centre de la baronia de Rivert); la imatge fou traslladada després a l'església parroquial ) i Torallola (església parroquial de Sant Martí)
Aramunt Vell : Situat a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, a l'indret del pantà de Sant Antoni o de Talarn, a banda i banda del riu de Carreu, a la part inferior del seu curs. El poble, aturonat a 650 m d'altitud, és força enrunat, i gairebé deshabitat, actualment està en procés de reastauració. Conserva el camí medieval d'accés, el portal d'entrada, les restes de la capella gòtica de Sant Antoni, la font i, en el lloc més elevat i mig enrunada, l'antiga església de Sant Fructuós, amb elements romànics. Prop d'una torre medieval mig enrunada es troba l'ermita de Santa Maria, dels ss XVII i XVIII.
A uns 500 m a ponent i a uns 540 m d'altitud, en un pla, es troba el poble d’Aramunt, amb 104 h. Disposa de diferents serveis, com Cases de Pagès, restaurants... Poble on foren traslladats els habitants d’Aramunt Vell, i on s’han construït edificis per a segones residències.
Sant Corneli Santuari al cim de la serra de Sant Corneli (1.354 m alt).

Allotjaments
Restaurants
Cal Portalé Cal Portalé
El Portal de la Irene Hostal Boumort
Hostal Boumort  
Serveis
   
info@turismedia.com