Turismedia... Para no perderse / Para perderse

Situada a la franja meridional de les Terres de l’Ebre, compta amb un paratge privilegiat fruit de la seva situació geogràfica. Amb un relleu configurat per la serralada del Montsià, la serra de Godall, la vall de la Foia, la plana de la Galera i la proximitat de la costa a uns escassos 12 km, ens permet gaudir tant de la natura com de la platja.
La seva població està distribuïda entre la vila i els cinc nuclis rurals que configuren els barris d’Ulldecona: Les Ventalles, La Miliana, Sant Joan del Pas, Els Valentins i El Castell. Barris amb identitat pròpia que, ja sigui pel patrimoni cultural, monumental, natural o gastronòmic, mereixen ser visitats.
Ulldecona compta amb una forta empenta industrial, gaudeix de nombroses mostres d’art i construccions monumentals que testimonien la gran importància que ha tingut Ulldecona al llarg de la història, des d’època prehistòrica fins la més recent actualitat. A més, fruit del gran teixit associatiu i participatiu de la seva gent, s’han conservat nombroses tradicions que configuren un valuós patrimoni cultural; Festes quinquennals, Ball de mantons, La Passió d’Ulldecona, Cant coral,...
Llocs d’interès
Ulldecona té un nombrós patrimoni històric, cultural, monumental i natural que permet al visitant recórrer les diferents èpoques que han hagut al llarg de la història sense moure’s del mateix municipi, motiu pel qual el nostre eslògan és, «Ulldecona, un passeig per la història».
Dels primers habitants coneguts al terme d’Ulldecona ens queden els 13 abrics neolítics situats a la serra de Godall i que formen el conjunt d’Art Rupestre d’estil llevantí més important de tot Catalunya, tant quantitativa, com qualitativament parlant. Aquests, declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a finals del 1998, contenen el 70 % de figures llevantines de la totalitat que hi ha a Catalunya.
L’Abric I és el més important de tot el conjunt i conté una escena de caça amb unes 95 figures on, des de l’epipaleolític fins l’edat de bronze, es pot contemplar «in situ», l’evolució de 8.000 anys d’història. Per concertar visita trucar al Tel. 617 940 317.
El Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre dels Abrics de l’Ermita, situat a l’Ermita de la Pietat, compta amb una sala d’exposicions i una sala d’audiovisuals i resta baix la tutela del museu d’Arqueologia de Catalunya. El centre pretén donar resposta a les inquietuds que els visitants puguin tenir en referència a aquest tipus de manifestació artística.
Fent un salt en el temps, i deixant enrere la prehistòria, al terme d’Ulldecona hi ha localitzats restes de cinc poblats ibers; el del Castell, el de la Cogula, el de la Ferradura (Castellets), el de les Escuarterades i el del possible assentament iber de les Tosses. El fet d’haver-hi tants vestigis ibers testimonien un cop més la importància que, des de sempre, ha tingut el nostre terme.
El traçat de la Via Augusta pels barris de Sant Joan del Pas i la Miliana (que ja compta amb un itinerari senyalitzat) i els indicis d’existència de viles romanes són una mostra clara de la presència dels romans. A més, les més de 1.600 Oliveres Mil·lenàries (inventariades recentment) que formen part del paisatge (algunes d’elles bimil·lenàries i dos declarades arbres monumentals per la Generalitat de Catalunya), són les que defineixen millor la personalitat de la cultura mediterrània.
Del pas dels àrabs queda un llegat força important en referència a l’aprofitament de l’aigua; les Sénies en són un clar exemple. Al terme d’Ulldecona se’n troben gran quantitat, principalment a la Foia. Aquestes construccions aprofitaven la capa freàtica de la Foia i, mitjançant una gran roda equipada amb cadufs, s’extreia l’aigua amb l’ajuda de cavalls o mules i, d’aquesta manera, es regaven els camps de conreu. Dels àrabs també hi ha restes de construccions al castell, on, recentment, degut a treballs d’excavació, s’ha pogut recuperar una antiga muralla andalusina.
El Castell Medieval d’Ulldecona, declarat Bé d’Interès Cultural, es troba situat dalt d’una petita elevació anomenada el puig del Castell que forma part de la serra Grossa, a uns 256 m d’altitud sobre el nivell del mar. Aquest conjunt fortificat es troba situat al marge esquerre del riu Sénia. L’amplia visibilitat i la gran fertilitat i riquesa del terreny, ha comportat que, al llarg del temps, hagi estat una zona estratègica pel control del territori, des de l’època ibèrica, fins a l’edat mitjana. Aquest castell conquerit l’any 1148 per Ramon Berenguer IV i concedit posteriorment a l’ordre de l’Hospital, també va patir les conseqüències de la desamortització de Mendizábal i el 1848 passà a mans privades fins l’any 1986 que l’adquireix l’Ajuntament d’Ulldecona, el qual porta a terme la seva restauració i rehabilitació arquitectònica.
Les construccions que conserva íntegrament el conjunt del Castell són: una torre cilíndrica de dimensions reduïdes (2a meitat segle XII), una torre principal de base rectangular que domina tot el conjunt (1a meitat segle XIII) i l’església de Santa Maria dels Àngels. Es tracta de construccions independents col·locades a nivells diferents segons el terreny. També hi trobem un sistema defensiu andalusí format per dues línies de muralla i amb restes d’intervencions posteriors. S’aprecien també, restes d’altres construccions: dos torres o bastions (d’origen àrab) i un seguit d’estances en procés d’excavació. Un d’aquests bastions conserva una cisterna d’època àrab on s’hi va trobar, sorprenentment en una excavació, una figura de bronze representant al Crist Rei, aquesta peça, única a les Terres de l’Ebre i província de Tarragona, formava part d’una creu processional desapareguda. El 1274 Frai Ramon Berenguer, mestre d’Amposta i hospitaler, concedí la 2a Carta Pobla donant llicència als habitants d’Ulldecona per passar a viure a la vall de la Foia, essent els orígens de l’actual vila d’Ulldecona.
L’església romànica de Sant Joan Baptista de les Ventalles, és un dels edificis religiosos més antics conservats a la comarca i el més notable d’entre totes les esglésies menors fetes pel Temple i l’Hospital a les Terres de l’Ebre. L’actual temple gòtic de l’església de Sant Lluc data del segle XIV i substituí l’església del segle XIII bastida en traslladar-se la gent del Castell a la Foia. En destaca la lluminositat i l’elegància. La cúpula és de rajoles vidriades antigues i decorant ambdues sales i el cor hi trobem un conjunt de teles, algunes d’elles, recentment restaurades, formaven part d’un antic retaule barroc cremat durant la Guerra Civil.