Alella
Arenys de Mar
Arenyns de Munt
Argentona
Cabrera de Mar
Cabrils
Caldes d'Estrac
Calella
Canet de Mar
Dosrius
Malgrat de Mar
El Masnou
Mataró
Montgat
Òrrius
Palafolls
Pineda de Mar
Premià de Dalt
Premià de Mar
Sant Andreu de Llavaneres
Sant Cebrià de Vallalta
Sant Iscle de Vallalta
Sant Pol de Mar
Sant Vicenç de Montalt
Santa Susanna
Teià
Tiana
Tordera
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
SANT ANDREU DE LLAVANERES

Situat entre el mar i la muntanya el Municipi de Sant Andreu de Llavaneres, amb un extensió territorial d’11,9 km², pertany a la comarca del Maresme i limita a ponent amb Mataró, a llevant amb Sant Vicenç de Montalt, al nord amb Dosrius i al sud amb la Mediterrània. El turó del Montalt, de 594 m, és el punt més alt del nostre terme. La vegetació està formada bàsicament per boscos de pins i alzines al sector muntanyós.

Les restes més antigues que s’han trobat corresponen a l’època neolítica: són uns abrics que aprofiten les formes de grans blocs granítics (rocs de Sant Magí) i estan situats a la carena de la serralada del Montalt. Amb l’arribada dels romans i la seva cultura, les condicions de la vida canviaren, la població abandonà les muntanyes i s’installà a les planes i a la costa. Així, podem assenyalar l’existència de diverses villes romanes com la de can Sanç, situada a prop de la costa, a dalt d’un petit turonet a 30 m sobre el nivell del mar, entre la riera de Llavaneres i el torrent de les Bruixes.

Del segle XX podríem fer una llarguíssima llista d’esdeveniments, però podem destacar un fenomen que marcà la nostra població tot aquest segle: el seu caràcter de nucli d’estiueig. A partir d’aquesta característica, s’erigirien per part de famílies de la burgesia barcelonina, interessants cases d’estiueig modernistes i

postmodernistes com la Torre Gran o la Torre del Sot, ambdues de l’arquitecte Josep Coll i Vilaclara; les torres bessones de can Matas i can Rius de Joaquim Lloret i Homs; can Farnés de Ramón Ma Riudor; la Torre Alfaro d’Eduard Mercader; ca l’Utzet de Salvador Puiggròs, etc.

Pel que fa a l’economia, el nostre poble ha estat tradicionalment agrícola, activitat que es troba en regressió amb la construcció d’habitatges de segona residència, tot i que encara podem parlar d’una certa especialització en floricultura i en el conreu dels famosos Pèsols de Llavaneres. La indústria és poc important i s’accentua el caràcter de nucli d’estiueig i de residència amb el port esportiu, el club de golf, l’hípica, etc.

Llocs d’interès

Capella de Sant Pere (segle XIV). L’edifici, però, ha patit diversos canvis: antigament era al costat est de la riera de Llavaneres, dalt d’un petit turó; al seu voltant hi havia petites habitacions anomenades botigues que la parròquia llogava als pescadors, els quals llavors vivien a dalt del poble, per a guardar els estris de la pesca. El 1917, es va bastir una petita capella a l’altre costat de la riera, i als anys cinquanta es va construir l’edifici actual.

Monument al cardenal Vives i Tutó, inaugurat el 1950 en record d’aquest influent cardenal nascut a la nostra població. Al seu darrera hi ha un petit parc. Al costat de llevant podem destacar algunes masies, de reduïdes dimensions, dels segles XVII i XVIII, com a can Ros, can Valls, i can Tamis. També cal destacar la casa senyorial de can Caralt. Aquesta casa és actualment de propietat municipal i s’hi ha installat recentment l’Escola Municipal de Música i el Museu-Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.

Ca l’Alfaro. Aquesta és una casa d’estiueig que va fer construir el pintor Nicolás Alfaro el 1886, i és obra de l’arquitecte modernista Eduard Mercader i Secanella. Actualment és de propietat municipal; hi ha installades diverses dependències administratives de l’Ajuntament i, a la planta baixa, hi ha una petita sala d’actes i exposicions.

Des del darrera de la casa surt una petita ruta que puja fins a dalt del turó d’en Cassany (163 m). En aquest turó hi ha una glorieta que va construir el comte de Caralt i que, des de començaments del segle XX, va ser un bell mirador sobre la població, des del qual fotògrafs com Roissin o Thomas, van fer la majoria de fotografies panoràmiques que conservem.

L’església parroquial. És un gran edifici d’estil neoclàssic, construït entre finals del segle XVIII i començaments del XIX, i finalment, inaugurat el 1836.

La imprempta modernista i noucentista. També és interessant visitar les diverses cases modernistes i noucentistes construïdes a començament del segle XX pels estiuejants. Cal destacar can Farnés (1911), obra que ha estat recentment restaurada i que és una residència dels germans de la Creu Blanca. La Torre del sot (1910) és actualment la seu de El Casal de Llavaneres; al seu davant hi ha una casa petita, però molt bonica: ca l’Utzet (1907), obra de l’arquitecte Salvador Puiggròs.

La Torre Gran (1909), també de l’arquitecte Josep Coll i Vilaclara, és situada dalt d’un petit turó i es pot veure des de diversos indrets de la població; a l’any 1958 es va convertir en un hotel de luxe, l’Hotel del Parque, fins a l’any 1975 (actualment funciona com a restaurant i és previst obrir-lo com a hotel). Les torres bessones de can Matas (1921 i 1923) continuen servint com a cases d’estiueig. Altres edificis interessants dins del nucli urbà poden ser can Mandri, antiga masia del segle XVII, reformada al segle XIX com a gran casa senyorial i, també, l’Ajuntament, edifici inaugurat el 1873.

L’església antiga. Edificada dalt del turó i sobre el temple primitiu, és d’origen gòtic tardà, i té una portalada bonica i un campanar de planta quadrada. És d’una sola nau i presenta una austera façana de pedra. És envoltada pel fossar del poble i es conserva en bon estat.

L’ermita de la Mare de Déu de Llorita (segle XVI). Era un edifici gran i espaiós, d’uns 14,5 m de llarg per 6 m d’ample, amb un recinte destinat a sagristia, a l’esquerra, i habitacions per als ermitans a la dreta. L’ermita era administrada per l’Ajuntament de Llavaneres, tot i que era dins de la propietat de la masia de can Lloreda.

Fires i Festes

Abril. Festa del Pèsol. Concert de Primavera.

Juliol. Festa Major de la Minerva.

Setembre. Jornades Internacionals Folklòriques-Adifolk.

Novembre. Festa Major de Sant Andreu.

Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres
Plaça de la Vila, 1
Tel.: 93 702 36 00
Fax: 93 702 36 37
st.andreull@diba.es
http://www.llavaneres.es

info@turismedia.com