postmodernistes
com la Torre Gran o la Torre del Sot, ambdues de l’arquitecte
Josep Coll i Vilaclara; les torres bessones de can Matas i
can Rius de Joaquim Lloret i Homs; can Farnés de Ramón
Ma Riudor; la Torre Alfaro d’Eduard Mercader; ca l’Utzet de
Salvador Puiggròs, etc.
Pel que fa a l’economia, el nostre poble ha
estat tradicionalment agrícola, activitat que es troba
en regressió amb la construcció d’habitatges
de segona residència, tot i que encara podem parlar
d’una certa especialització en floricultura i en el
conreu dels famosos Pèsols de Llavaneres. La indústria
és poc important i s’accentua el caràcter de
nucli d’estiueig i de residència amb el port esportiu,
el club de golf, l’hípica, etc.
Llocs d’interès
Capella de Sant Pere (segle XIV). L’edifici,
però, ha patit diversos canvis: antigament era al costat
est de la riera de Llavaneres, dalt d’un petit turó;
al seu voltant hi havia petites habitacions anomenades botigues
que la parròquia llogava als pescadors, els quals llavors
vivien a dalt del poble, per a guardar els estris de la pesca.
El 1917, es va bastir una petita capella a l’altre costat
de la riera, i als anys cinquanta es va construir l’edifici
actual.
Monument al cardenal Vives i Tutó,
inaugurat el 1950 en record d’aquest influent cardenal nascut
a la nostra població. Al seu darrera hi ha un petit
parc. Al costat de llevant podem destacar algunes masies,
de reduïdes dimensions, dels segles XVII i XVIII, com
a can Ros, can Valls, i can Tamis. També cal destacar
la casa senyorial de can Caralt. Aquesta casa és actualment
de propietat municipal i s’hi ha instal•lat
recentment l’Escola Municipal de Música i el Museu-Arxiu
de Sant Andreu de Llavaneres.
Ca l’Alfaro. Aquesta és una casa d’estiueig
que va fer construir el pintor Nicolás Alfaro el 1886,
i és obra de l’arquitecte modernista Eduard Mercader
i Secanella. Actualment és de propietat municipal;
hi ha instal•lades
diverses dependències administratives de l’Ajuntament
i, a la planta baixa, hi ha una petita sala d’actes i exposicions.
Des del darrera de la casa surt una petita
ruta que puja fins a dalt del turó d’en Cassany (163
m). En aquest turó hi ha una glorieta que va construir
el comte de Caralt i que, des de començaments del segle
XX, va ser un bell mirador sobre la població, des del
qual fotògrafs com Roissin o Thomas, van fer la majoria
de fotografies panoràmiques que conservem.
L’església parroquial. És un
gran edifici d’estil neoclàssic, construït entre
finals del segle XVIII i començaments del XIX, i finalment,
inaugurat el 1836.
La imprempta modernista i noucentista. També
és interessant visitar les diverses cases modernistes
i noucentistes construïdes a començament del segle
XX pels estiuejants. Cal destacar can Farnés (1911),
obra que ha estat recentment restaurada i que és una
residència dels germans de la Creu Blanca. La Torre
del sot (1910) és actualment la seu de El Casal de
Llavaneres; al seu davant hi ha una casa petita, però
molt bonica: ca l’Utzet (1907), obra de l’arquitecte Salvador
Puiggròs.
La Torre Gran (1909), també de l’arquitecte
Josep Coll i Vilaclara, és situada dalt d’un petit
turó i es pot veure des de diversos indrets de la població;
a l’any 1958 es va convertir en un hotel de luxe, l’Hotel
del Parque, fins a l’any 1975 (actualment funciona com a restaurant
i és previst obrir-lo com a hotel). Les torres bessones
de can Matas (1921 i 1923) continuen servint com a cases d’estiueig.
Altres edificis interessants dins del nucli urbà poden
ser can Mandri, antiga masia del segle XVII, reformada al
segle XIX com a gran casa senyorial i, també, l’Ajuntament,
edifici inaugurat el 1873.
L’església antiga. Edificada dalt del
turó i sobre el temple primitiu, és d’origen
gòtic tardà, i té una portalada bonica
i un campanar de planta quadrada. És d’una sola nau
i presenta una austera façana de pedra. És envoltada
pel fossar del poble i es conserva en bon estat.
L’ermita de la Mare de Déu de Llorita
(segle XVI). Era un edifici gran i espaiós, d’uns 14,5
m de llarg per 6 m d’ample, amb un recinte destinat a sagristia,
a l’esquerra, i habitacions per als ermitans a la dreta. L’ermita
era administrada per l’Ajuntament de Llavaneres, tot i que
era dins de la propietat de la masia de can Lloreda.
Fires i Festes
Abril. Festa del Pèsol. Concert de
Primavera.
Juliol. Festa Major de la Minerva.
Setembre. Jornades Internacionals Folklòriques-Adifolk.
Novembre. Festa Major de Sant Andreu.
Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres
Plaça de la Vila, 1
Tel.: 93 702 36 00
Fax: 93 702 36 37
st.andreull@diba.es
http://www.llavaneres.es
|
