variada,
però majoritàriament tèxtil). L’evolució,
com en la majoria de poblacions costaneres, ha estat d’augment
dels serveis i el comerç, en detriment de la tradició
agrícola.
Llocs d’interès
Pineda de Mar és un
municipi completament obert al mar. Disposa d’una àmplia
i llarga platja sorrenca de gran qualitat, amb una llargada
aproximada de 2.820 m i una amplada mitja total aproximada
de 40 m.
A la dreta de la carretera
d’Hortsavinyà, a l’altura de can Cua, hi ha les restes
d’un aqüeducte romà: quatre arcades conservades
en força bon estat. En lloc de dovelles hi ha estrets
trossos pissarrossos disposats en una imperfecta forma radial.
Està considerat bé cultural d’interès
nacional amb la categoria de "Zona Arqueològica".
Can Gelabert, amb la façana
estucada imitant carreus, motllura recta a les obertures i
coronament amb balustrada, amb un cos central on figura la
data 1910.
La casa del doctor Bertomeu
és un interessant casal d’aire modernista, que combina
l’arrebossat amb el maó vist. Can Basart és
un edifici senyorial amb torre, caracteritzat pel seu coronament
ondulat i un portal decorat en estil clàssic.
Menció a part mereixen
dos edificis projectats per l’arquitecte Isidre Puig i Boada.
Un d’ells és l’actual Ajuntament, construït per
substituir l’antiga casa de la vila del segle XVIII, que també
va ser hostal. L’altre és la casa del núm. 22
del carrer del Mar, obra del 1952, caracteritzada pels seus
relleus esculpits de tipus floral.
Antic Nucli Urbà. Carrers
Major, Ciutadans i plaça de Catalunya. El primitiu
nucli urbà de Pineda –conegut com la Pobla de Sa Buada–
va començar a formar-se a partir del segle XII al costat
del camí ral, prop de l’església, configurant
un petit agrupament corresponent als actuals carrers Major,
Ciutadans, Sant Antoni i la plaça de Catalunya. Tot
plegat, una trentena de cases alineades formant un únic
carrer a banda i banda de l’antiga via romana.
Al cim del turó de
Montpalau, als vessants pinedencs del massís del Montnegre,
hi ha les ruïnes de l’antic castell de Montpalau, la
jurisdicció senyorial del qual abastava un extens territori
que comprenia una bona part de l’Alt Maresme, des d’Arenys
fins a Horsavinyà, al límit dels dominis del
castell de Palafolls.
Adossada al Mas Castellar
hi ha la torre de Sant Jaume, l’element fortificat més
ben conservat del municipi. Correspon a una de les moltes
torres de defensa que van ser construïdes al llarg de
tota la costa entre els segles XIV i XVII.
Situada als peus del turó
de Montpalau, la masia de can Cànoves afegeix al seu
interès històric el fet d’haver conservat íntegrament
l’estructura arquitectònica original.
Coneguda també com
mas Coll o can Gualba, el mas Jalpí (o Gelpí)
és una antiga masia adquirida als anys setanta pel
municipi de Pineda de Mar i que ha estat objecte de restauració
i rehabilitació per destinar-la a activitats socioculturals.
El gran casal de Merola, extraordinari
exemple de l’arquitectura civil del segle XV, l’origen del
qual es remunta al segle X, sembla irremeiablement condemnat
a la seva definitiva extinció, per tal com el seu estat
actual és de ruïna i total abandó.
La creu de terme situada al
pati de can Quintana, al carrer Major és una obra gòtica,
del segle XIV, de molt bona factura. Presenta en una cara
la imatge del Sant Crist i en l’altra, la Mare de Déu
amb el Nen, així com diverses figures de sants als
extrems de la creu i a la llanterna.
Església Parroquial
de Santa Maria de Pineda de Mar (1079). L’esgrafiat actual
que caracteritza la façana va ser realitzat l’any 1948
segons el disseny de l’arquitecte Isidre Puig i Boada, basat
en motius geomètrics i barroquitzants.
Fires i Festes
Maig. Aplec al Santuari de
la Mare de Déu de Gràcia.
Juny. Festa Major de Joan
Petit.
Juliol. Aplec a la capella
de Sant Jaume.
Ajuntament de Pineda de Mar
Plaça Catalunya,1
Tel.: 93 767 15 60
Fax: 93 767 12 12
ajuntament@pinedademar.org
http://www.pinedademar.org
|