variada, però majoritàriament tèxtil). L’evolució, com en la majoria de poblacions costaneres, ha estat d’augment dels serveis i el comerç, en detriment de la tradició agrícola.

Llocs d’interès

Pineda de Mar és un municipi completament obert al mar. Disposa d’una àmplia i llarga platja sorrenca de gran qualitat, amb una llargada aproximada de 2.820 m i una amplada mitja total aproximada de 40 m.

A la dreta de la carretera d’Hortsavinyà, a l’altura de can Cua, hi ha les restes d’un aqüeducte romà: quatre arcades conservades en força bon estat. En lloc de dovelles hi ha estrets trossos pissarrossos disposats en una imperfecta forma radial. Està considerat bé cultural d’interès nacional amb la categoria de "Zona Arqueològica".

Can Gelabert, amb la façana estucada imitant carreus, motllura recta a les obertures i coronament amb balustrada, amb un cos central on figura la data 1910.

La casa del doctor Bertomeu és un interessant casal d’aire modernista, que combina l’arrebossat amb el maó vist. Can Basart és un edifici senyorial amb torre, caracteritzat pel seu coronament ondulat i un portal decorat en estil clàssic.

Menció a part mereixen dos edificis projectats per l’arquitecte Isidre Puig i Boada. Un d’ells és l’actual Ajuntament, construït per substituir l’antiga casa de la vila del segle XVIII, que també va ser hostal. L’altre és la casa del núm. 22 del carrer del Mar, obra del 1952, caracteritzada pels seus relleus esculpits de tipus floral.

Antic Nucli Urbà. Carrers Major, Ciutadans i plaça de Catalunya. El primitiu nucli urbà de Pineda –conegut com la Pobla de Sa Buada– va començar a formar-se a partir del segle XII al costat del camí ral, prop de l’església, configurant un petit agrupament corresponent als actuals carrers Major, Ciutadans, Sant Antoni i la plaça de Catalunya. Tot plegat, una trentena de cases alineades formant un únic carrer a banda i banda de l’antiga via romana.

Al cim del turó de Montpalau, als vessants pinedencs del massís del Montnegre, hi ha les ruïnes de l’antic castell de Montpalau, la jurisdicció senyorial del qual abastava un extens territori que comprenia una bona part de l’Alt Maresme, des d’Arenys fins a Horsavinyà, al límit dels dominis del castell de Palafolls.

Adossada al Mas Castellar hi ha la torre de Sant Jaume, l’element fortificat més ben conservat del municipi. Correspon a una de les moltes torres de defensa que van ser construïdes al llarg de tota la costa entre els segles XIV i XVII.

Situada als peus del turó de Montpalau, la masia de can Cànoves afegeix al seu interès històric el fet d’haver conservat íntegrament l’estructura arquitectònica original.

Coneguda també com mas Coll o can Gualba, el mas Jalpí (o Gelpí) és una antiga masia adquirida als anys setanta pel municipi de Pineda de Mar i que ha estat objecte de restauració i rehabilitació per destinar-la a activitats socioculturals.

El gran casal de Merola, extraordinari exemple de l’arquitectura civil del segle XV, l’origen del qual es remunta al segle X, sembla irremeiablement condemnat a la seva definitiva extinció, per tal com el seu estat actual és de ruïna i total abandó.

La creu de terme situada al pati de can Quintana, al carrer Major és una obra gòtica, del segle XIV, de molt bona factura. Presenta en una cara la imatge del Sant Crist i en l’altra, la Mare de Déu amb el Nen, així com diverses figures de sants als extrems de la creu i a la llanterna.

Església Parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar (1079). L’esgrafiat actual que caracteritza la façana va ser realitzat l’any 1948 segons el disseny de l’arquitecte Isidre Puig i Boada, basat en motius geomètrics i barroquitzants.

Fires i Festes

Maig. Aplec al Santuari de la Mare de Déu de Gràcia.

Juny. Festa Major de Joan Petit.

Juliol. Aplec a la capella de Sant Jaume.

Ajuntament de Pineda de Mar
Plaça Catalunya,1
Tel.: 93 767 15 60
Fax: 93 767 12 12
ajuntament@pinedademar.org
http://www.pinedademar.org