d’aquesta època es manifesta en la vil•la romana de Torre Llauder, de finals del segle I a.C., i en les darreres troballes al nucli antic. Passejant pels carrers del centre de la ciutat es pot fer un recorregut àgil per la seva història, un recorregut que ens permet gaudir, també, del barroc, trobar influències arquitectòniques colonials i contemplar una mostra destacada del modernisme de la mà d’un dels seus màxims representants: l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch.

Llocs d’interès
Les muralles de Mataró. Obra construïda entre el 1569 i el 1600, segons projecte de l’enginyer reial Jorge de Setara. Es poden veure trams a la Muralla dels Genovesos –recentment restaurada–, a la Muralla d’en Titus, i sobre el Camí Ral, visible des de can Xammar.

Cases Milà i Escolà. Edificis que mantenen la imatge que probablement tenien les cases mataronines del segle XVI. Façanes arrebossades i lliscades amb colors naturals, portals emmarcats amb pedra picada i finestres ornamentades d’estil gòtic tardà.

Museu Arxiu de Santa Maria i casa Escolà. Conserven a la façana elements gòtics tardans del segle XVI. Juntament amb la casa contigua, havien conformat una masia de tres cossos, can Seguí.

Can Llorell avui és can Fradera. Conserva a la façana finestres gòtiques tardanes (segle XVI) i l’escut d’armes de la família Llorell, d’estil renaixentista. El subsòl de la casa, igual que el de la plaça, conté restes i mosaics d’època romana.

Basílica de Santa Maria. Edifici construït a partir del 1675 i acabat al segle XVIII, segons traça o projecte de l’arquitecte milanès Ercole Turelli. A Santa Maria cal admirar també el Retaule del Roser, construït a finals del segle XVII per l’arquitecte i escultor mataroní Antoni Riera i Móra, amb la col•laboració del seu fill Marià Riera i de l’escultor Lluís Bonifàs. Al Fossar Xic, es poden admirar els esgrafiats exteriors de la capella dels Dolors, renovats recentment.

Conjunt dels Dolors. Dins de Santa Maria és un dels exponents del Barroc català millor conservats. L’espai principal és la capella, on podem contemplar un impressionant conjunt de teles amb les estacions del Via Crucis i els Dolors de la Mare de Déu. Personatges d’aspecte dramàtic i paisatges propers al visitant de l’època, Viladomat transmet amb gran encert els valors i els sentiments dels fets que narren les escenes.

La plaça Gran. És el cor del Mataró antic. La planta actual de la plaça correspon a l’ampliació feta l’any 1773 de la petita plaça medieval. Moltes cases de la plaça encara tenen imatge barroca, com can Bosch o casa de la Font (segle XVII) amb les armes de la ciutat esculpides a la façana. Als carrers de l’entorn cal esmentar: can Ricart (segle XVIII), a la cantonada dels carrers de Beata Maria i de Santa Maria, i can Puig i Cadafalch (segle XVIII) al Carreró amb esgrafiat original a la façana.

Plaça de l’Ajuntament. Entrarem pel carrer d’en Palau per veure can Palauet, antic casal de la família Palau, avui dia seu dels arxius Municipal de Mataró i Comarcal del Maresme i també acull una sala d’exposicions temporals. Encara que conté un finestral gòtic del segle XV, la façana és totalment renovada. A l’interior, l’ordenació de la planta principal amb decoració del segle XIX i una part dels cellers són d’època barroca.

Plaça de la Peixateria. En aquesta plaça hem de destacar dos casals: la casa Martí (segle XVIII), carrer de Sant Cristòfol amb un esgrafiat interessant i renovat, i can Castany (segle XVIII) que conserva les característiques gelosies barroques a les finestres de la façana. L’edifici de la Peixateria és neoclàssic.

Carrer de Barcelona. Cases i casals conformen un carrer plenament barroc, encara que el pas del temps i l’activitat comercial han transformat o substituït molts dels seus elements. D’aquest carrer esmentarem concretament la casa Esquerra (segle XVII), on va viure i tenia el taller l’arquitecte i escultor mataroní Antoni Riera i Móra, autor del retaule del Roser de Santa Maria; La casa de la Joieria Cabré, La casa Colomer i La casa Pineda, totes tres del segle XVIII.

Plaça de Santa Anna. De la plaça barroca formada al segle XVIII només en resta l’església del Col•legi Escolapi de Santa Anna. La portalada (1789) fou obrada pel germà escolapi Josep Guàrdia, probablement segons traça de l’escultor Carles Moretó. L’església de Santa Anna (segle XVIII) té planta de creu llatina, tres naus, cúpula sobre el creuer central, i les columnes d’ordre compost reparteixen l’espai interior. És molt transformada.

La Riera. Carrer principal del Mataró barroc i ho és encara del Mataró actual. La Riera fou edificada de nova planta durant els segles XVII i XVIII. De les cases i casals de l’època, en queden únicament les cases de can Fité, a la cantonada del carrer d’en Pujol, i can Palau amb la façana reformada durant el segle passat, que conserva a l’entrada, planta baixa, una capelleta de la Mare de Déu (1683).

Carrer de Sant Josep. Hi trobarem el conjunt de Sant Josep, antic convent carmelità, del qual cal destacar la façana, l’església i el claustre. Va ésser edificat a partir del 1588. Carrer d’en Moles. A la part més alta podrem veure algunes de les cases de cos més antigues que es conserven, de planta baixa i pis, façana amb finestra, no pas amb balcó, i important ràfec.

Carrer Bonaire. És potser el més emblemàtic dels carrers barrocs mataronins. Podem observar-hi els edificis de can Fins; can Gallifa; el conjunt del Casal i finalment can Palau Soler.

Carrer de Sant Francesc d’Assís. Hi trobarem can Tunyí Falguera (segle XVII), que fa cantonada amb el carrer de la Coma. Tocant a Santa Maria, els edificis de la rectoria vella (segle XVII).

Carrer Nou. És un altre carrer característic del Mataró barroc. Destacarem cal Bisbe Mas (segle XVII), can Cabré, can Gelenques, i l’edifici del Foment, que conserva dues magnífiques gàrgoles de la edificació primitiva.

Carrer d’Argentona. A la cantonada amb la muralla del Tigre, can Torner és un interessant casal barroc, amb cupuleta sobre l’escala i interessants esgrafiats. Més enllà, la casa natal de Miquel Biada, propulsor del ferrocarril Barcelona-Mataró.

Convent de les Caputxines. Conjunt arquitectònic inaugurat l’any 1741 amb l’arribada de les monges Caputxines. És un edifici exemplar de l’esperit barroc de la Contrareforma a Mataró: arquitectura sòlida com un castell i austera com un monestir.

L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Va ésser construït al segle XVIII. Edificat per deixa testamentària de Mn. Jaume Sala, en el mateix indret que l’any 1646 es va inaugurar el primitiu hospital.

Casa Vilallonga. Construïda el 1846, del mestre d’obres mataroní Jeroni Boada, a interès de Gaietà de Vilallonga. Amb inscripció llatina de la data de construcció a la façana. L’edifici ordena i caracteritza la part de llevant de la plaça Gran.

La Peixateria. Un dels edificis característics de la ciutat a l’època. Va ésser construït, l’any 1841, sobre la muralla, per l’arquitecte Garriga i Roca, per a ubicar-hi de les parades de venda de peix.

Can Ximenes. Construïda en espais que havien ocupat anteriorment la muralla i el portal de Barcelona.

Can Rifà. Construïda el 1856 per interès de Joaquim Llovet.

Casa de la Ciutat. Caracteritzat per l’austeritat i harmonia formal exterior, l’edifici de l’Ajuntament és el resultat de nombroses ampliacions i reformes de diversos segles d’història.

Casa Torrellas. Manté en les plantes pis el ritme neoclàssic.

Casa Oliveras. Construïda l’any 1853 per l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugues. Cal esmentar les magnífiques escultures que hi ha sobre els portals.

Col•legi de Valldemia. Edifici d’inspiració neoclàssica projectat per Jeroni Boada.

Cementiri. El cementiri és el conjunt neoclàssic més interessant de la ciutat. Construït a la finca que havia ocupat l’antic convent dels Caputxins.

Fàbrica Martorell, Batlle i Cia. La façana, datada del 1851, manté encara la manera neoclàssica en les plantes pis, tot i que són en mal estat de conservació.

Fàbrica de can Colomer. Avui fraccionada en múltiples petites indústries, incorpora els edificis de les fàbriques Jaume Baladia i Xarau. Tot i el seu estat de degradació els edificis són encara descriptius de l’arquitectura industrial –de factura a l’anglesa– d’aquell període. A l’altra banda del carrer es conserven cases de cos representatives de la mateixa època.

Fàbrica Gordils i Dalmau. Al final del carrer de Sant Agustí, núm. 66, trobarem aquesta antiga fàbrica, després Filatures Viñas, SA, construïda a partir del 1839. Can Gordils va ésser el primer dels vapors de la ciutat (1838); al seu recinte és visible encara la xemeneia.

El Vapor Nou. Edificis de la indústria Fills d’Antoni Fàbregas SA. Foren construïts l’any 1856 per la Companyia Arenas i Rosal; conserven la xemeneia característica del primitiu vapor.

Cases de cos al carrer de Montserrat. Al carrer de Montserrat es conserven sense transformacions algunes de les cases de cos de l’època.

Cases de cos al carrer de Sant Josep Oriol. Algunes de les primeres cases de cos d’escaleta que ja tenien dos habitatges, un en planta baixa i un altre en planta pis, a diferència de la casa de cos tradicional, de dues plantes, però tipus dúplex.

Xemeneia de ca l’Ymbern. Dintre del recinte de l’antiga fàbrica de Ca l’Ymbern i conservada en mig de la nova edificació. És de planta quadrada, a diferència de la major part de xemeneies dels vapors mataronins, que eren rodones.

Saló de Sessions o Saló de Plens de l’Ajuntament. Hi trobarem el magnífic enteixinat decorat per Puig i Cadafalch, que incorpora escuts amb les armes del Principat, de la ciutat, de les arts i dels oficis. Puig i Cadafalch va dirigir la restauració del sostre quan era arquitecte municipal de Mataró, l’any 1893.

Casa Fonrodona. Aquest immoble, juntament amb el veí, fou construït per Jeroni Boada, principal representant a Mataró de l’Historicisme, l’any 1863.

Residència de Sant Josep. Situada al carrer de la Muralla de Sant Llorenç, la construcció es va iniciar l’any 1906 segons el projecte d’Eduard Ferrés i Puig.

La Beneficència. Edifici projectat per Puig i Cadafalch, actualment seu del Patronat de Cultura de l’Ajuntament. És un edifici força interessant, de dues plantes i teulada a dues vessants, amb elements neogòtics i arcs de descàrrega, vistos i formats amb totxo, a la façana. Fou construït l’any 1892.

Ca l’Arenas. Edifici de dos cossos, de planta baixa i pis. Va ser construït a mitjan segle XIX.

Casa Coll i Regàs. L’obra més representativa del Modernisme a Mataró la trobem al carrer d’Argentona. L’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch va rebre l’encàrrec l’any 1896 de Joaquim Coll i Regàs, empresari mataroní i amic seu. La casa va ser construïda l’any 1897. Actualment és la seu de la Fundació Caixa Laietana.

La Presó. Edifici situat al centre de la ciutat, s’alça a la cantonada de la Riera amb el carrer de la Muralla de la Presó. De planta baixa i pis, té un pati semicircular inscrit en el segon cos que afecta tota l’alçada de l’edifici. És un edifici urbà que presenta dues façanes alineades a carrer sense fossat ni muralles.

Casa Parera. Reforma de la façana projectada per Puig i Cadafalch l’any 1894 d’aspecte goticitzant. És una casa de cos amb planta baixa i dos pisos amb teulada a una vessant. Destaquen els elements escultòrics fets per Eusebi Arnau que integren la façana: mènsules d’estil neogòtic, relleus mitològics i escuts heràldics a la cornisa.

Cases Marfà. Cases construïdes per Miquel Collet a l’any 1888. Collet representa l’evolució reformadora. La seva obra és austera, però alhora pren els elements més innovadors de l’Historicisme.

Capella del Sagrament. (Basílica de Santa Maria) Obra modernista projectada per Emili Cabanyes i enllestida l’any 1892, és d’estil neobizantí i conté pintures d’Enric Monserdà i de Rafael Estrany.

El Rengle. El projecte de construcció d’un mercat cobert a la plaça Gran va sorgir de la mà de l’Emili Cabañes el 1891. L’any següent, l’aleshores arquitecte municipal de Mataró, Josep Puig i Cadafalch, en reformà la coberta, incorporant una teulada de forma semicilíndrica, amb revestiments ceràmics, maó vist i detalls ornamentals de ferro forjat.

Botiga La Confianza. Situada al carrer de Sant Cristòfor, l’arquitecte Puig i Cadafalch rep l’encàrrec l’any 1894 del fabricant de pasta Francesc Palomer, de fer la botiga. Inaugurada l’any 1896, l’establiment està situat als baixos d’una antiga casa de cos i presenta, tant en l’interior com en l’exterior, decoració d’estil modernista.

Casa Sisternes. Al carrer de Sant Simó hi trobem una de les obres primerenques de Puig i Cadafalch, construïda l’any 1893 per encàrrec d’Ernest de Sisternes. És una casa de cos amb planta baixa, un primer pis i un pati posterior. Pel que fa a l’ornamentació de l’exterior de l’edifici és una combinació de maó vist, de l’ús de rajoles i ferro forjat.

Ca l’Artigas. Botiga d’estil modernista amb elements a l’interior com els prestatges o el taulell i a l’exterior vitralls emplomats amb motius florals i elements decoratius de fusta.

L’Aliança. Construïda entre el 1918 i el 1920, l’edifici de planta baixa i dos pisos destaca per la porxada d’entrada i la galeria de columnes correguda al segon pis, com també per la decoració esgrafiada.

Casa Borràs i Massó. Petita fàbrica tèxtil que els senyors Borràs i Massó tenien al carrer de Sant Antoni, i que s’estenia fins el carrer de Balmes.

Fàbrica Cabot i Barba. Fàbrica de gènere de punt situada al final del carrer Churruca. La indústria es va fer petita i van caler ampliacions. L’arquitecte Puig i Cadafalch, emparentat amb la família Cabot, projectà l’aixecament dels dos pisos de la nau de ponent, construïts entre el 1897 i el 1907.

Cooperativa Obrera Mataronesa. El jove Gaudí rebé l’encàrrec d’executar a Mataró un projecte de cooperativa tèxtil obrera.

Can Boada. L’obra és de planta quadrada amb torricons de planta rodona a cada cantonada, i coberta amb una teulada amb cúpules i rematada la central per un mirador d’inspiració medieval. Elements arabitzants i fantasiosos decoren les façanes.

Llar Cabanelles. La llar havia estat destinada a ser una dependència hospitalària per a gent gran. El recinte té una església d’estil goticitzant, amb porxades interiors i uns magnífics jardins esglaonats que aprofiten el pendent del terreny on es troba ubicada.

L’escorxador. Situat al carrer Prat de la Riba, en el moment de la construcció formava part de l’àrea de l’eixample en procés de construcció. Es tracta d’una obra arquitectònica oberta i ben equilibrada amb elements historicistes.

Fires i Festes

Febrer. Fira-mercat de l’arbre, planta, flor, animals i jardins.

Juny. Setmana del mar.

Juliol. Les Santes. Festa Major.

Octubre. Fira de la Rajola.

Ajuntament de Mataró
La Riera, 48
Tel.: 93 758 21 00
Fax: 93 758 21 22
ajmataro@ajmataro.es
http://www.mataro.org