La
vila d'Arbeca, situada a la comarca de les Garrigues, creix
al voltant d'un turó de 357 m d'altitud, i compta amb
una població de 2.530 habitants.
Al cim del turó s'hi troben les restes de l'antic i
poderós Castell-Palau dels Ducs de Cardona, que té
el seu origen en una fortalesa àrab conquerida cap
a la meitat del segle XII. La població s'anà
construint arrecerant-se al seu entorn.
Al segle XVIII la propietat del castell és a mans del
duc de Medinaceli, senyor d'Arbeca, qui va introduir a la
vila - portant-la des de Palestina- la varietat d'oliva arbequina,
a partir de la qual es produeix l'oli d'oliva de les Garrigues.
La promesa d'un ral de velló per cada olivera plantada
n'impulsà el cultiu arreu de la comarca. Aquesta varietat
està considerada com una de les millors del món,
tant per la seva producció i regularitat com per la
qualitat del seu oli.
Ja al segle XX, al bell mig del recinte historicartístic,
format per les restes de muralla del castell i part d'una
de les seves torres, s'hi construí el col•legi i el
seu entorn s'ha cobert de vegetació.
Als peus del castell i fent un tomb per la vila, trobarem
l'Església Parroquial de Sant Jaume, construïda
durant el segle XVII i consagrada l'any 1686, que té
una planta de creu llatina de belles i grans proporcions.
Als carrers i places que l'envolten hi ha porxos, façanes
de pedra i escuts heràldics, i racons poètics
de regust medieval, com la cruïlla porxada de la plaça
de l'Església amb el carrer de Sant Feliu, o bé
els porxos de l'Esparter i del Duc de la plaça Major.
A 4 km de la vila s'aixeca, dalt d'un petit turó, la
Capella de Sant Miquel, antiga església del desaparegut
poblat de les Borgetes de Salena. És una capella romànica,
de planta rectangular, d'una sola nau, protegida per tres
contraforts majestuosos i il•luminats dèbilment per
una original i artística finestra en forma d'espitllera.
Els darrers anys s'hi han fet obres de condicionament i ha
esdevingut un paratge molt atraient per passar-hi un dia d'esbarjo.
Caminant 2 quilòmetres en direcció a Juneda
arribem a la Font de la Juliana, una surgència natural
d'aigua excavada en el substrat argilós basal que brolla
lateralment i de forma ininterrompuda. L'estructura, construïda
entre els segles XV i XVI, consta d'una cambra coberta amb
una esplèndida volta de pedra que, a més de
mantenir-la neta, redueix l'evaporació i n'assegura
el seu emmagatzematge. Aquesta font aljub d'obra civil és
el reflex d'un temps en què l'aigua era un recurs escàs
i la seva provisió obligava a esmerçar grans
esforços per garantir-ne l'abastament. L'obra de picapedrer
és molt acurada. Les obres de drenatge han permès
recuperar-la i garantir-ne la conservació.
Al bell mig del poble s'hi troba un molí d'oli conegut
com el Molí d'Argilés, un molí que s'ha
pogut recuperar pràcticament tot sencer. Es troba en
un recinte no gaire gran, però amb unes moles de pedra
que impressionen. Possiblement és de principis de segle
XIX, i les premses hidràuliques que s'hi afegiren són
dels anys vint de la centúria passada. El molí
deixà de funcionar després de la Guerra Civil.
Al nord-est del terme hi trobem la partida dels Vilars, topònim
que recull, en aquest cas, l'existència de dos jaciments
arqueològics: una vila romana sense excavar, pràcticament
inèdita, i una fortalesa de la primera Edat del Ferro
-fortalesa construïda pels volts del 750 a.C.- que arribà
a l'època ibèrica fins al segle IV a.C., i va
ser abandonada poc després del 350 a.C. La gent constructora
del primer poblat s'hi va instal•lar durant la segona meitat
de la setena centúria, potser cap al tercer quart,
i van construir-hi els habitatges i el sistema defensiu que
havia de protegir-les: muralles, torres i chevaux-de-frise,
i més tard, ho van reforçar exteriorment. La
fortalesa constitueix un conjunt arqueològic excepcional
i únic al nostre país, que l'any 1998 fou declarat
Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria
de Zona Arqueològica per la Generalitat de Catalunya.
Des de 1985 s'hi realitzen anualment campanyes d'excavació
subvencionades per la Generalitat, sota la direcció
científica d'arqueòlegs de la Universitat de
Lleida. Els resultats obtinguts són espectaculars.
També als afores, situada en un turó enfront
de la vila, trobem les restes de l'Ermita de Santa Caterina,
la qual sembla que és de començaments del segle
XVIII. Actualment només queda de l'antiga Ermita un
petit recinte amb una portalada de pedra, restes de parets,
la llanterna i els peus de pedra per posar les creus quan
es feia el viacrucis per Setmana Santa.
Visites d'interès :
Els Vilars, un poblat ibèric a Arbeca
Una particularitat que distingeix els Vilars de molts poblats
contemporanis és l'emplaçament en un lloc planer,
prescindint així de qualsevol defensa enlairada; aquest
fet és explicable per una intensa explotació
agrària del terreny immediat. Aquest jaciment mostra
un dels més interessants sistemes de defensa de l'Edat
de Ferro. Tel. 973 160 008 (Ajuntament)
Museu Molí d'Oli de l'Argilés
Visites: trucar al telèfon 973 160 008 (Ajuntament)
Rutes a peu i amb bicicleta:
Ruta a la Font de la Juliana: 2 km d'anada
Ruta a l'Ermita de Sant Miquel de les Borgetes: 2, 3 km d'anada
Festes i esdeveniments d'interès :
Mercat: tots els divendres al matí
Jornades culturals: tot el mes d'abril
Aplec a la Capella: 1 de maig
Aplec sardanista Vila d'Arbeca: finals del mes de juliol
Festa Major: per la Mare de Déu d'agost
Fira de Santa Caterina: tercer cap de setmana de novembre
Fira del Gos Caçador: el dissabte de la Fira de Santa
Caterina
Cross Vila d'Arbeca: finals de gener o principis de febrer
Ajuntament
Pl. de la Generalitat, 3 - Tel. 973 160 008 - Fax. 973 160
459
Horari: de dilluns a divendres de 10 h a 13 h
|
|
