Ajuntament de Torrefeta i Florejacs
Carretera, s/n -Torrefeta-
Tel. 973 52 01 84 - ajuntament@torrefeta.ddl.net
Horari: cada matí menys dimarts
Altitud: 475 m - Habitants: 82
El poble de Torrefeta es troba al sector NW del terme.
Es conserven dos portals de mig punt i grans dovelles que donaven accés a la vila closa, i també altres arcades gòtiques en els carrers del nucli antic.
Vers el ponent del poble hi ha l'església de Sant Amanç amb elements barrocs i un absis semicircular a ponent.
Florejacs
Altitud: 491 m - Habitants: 41
El poble de Florejacs es troba a la part de ponent del terme.
El nucli antic, edificat sobre un territori rocós, és format per diversos carrerons. En un lloc més elevat, s'alça l'antic castell de Florejacs, que és datat en documents des de l'any 1099.
L'estructura del primitiu castell medieval pràcticament no s'ha conservat, ja que en el s XVI es reformà i es convertí en un casal senyorial que conserva, però, alguns elements medievals i una torre de defensa emmerletada, de planta rectangular, com també els murs atalussats de la muralla.
Bellveí
Altitud: 486 m - Habitants: 43
El poble de Bellveí conserva racons típics en el nucli antic. Presideix l'antic clos la casa senyorial que té l'estructura d'un gran casal, amb finestrals de tipus renaixentista i un pati central que comunica els diversos apartaments amb portalades de grans dovelles. En la llinda del portal hi ha un escut d'armes. L'església parroquial de Sant Jaume es troba també al centre del poble, amb la façana d'estil neoclàssic.
Les Cases de la Serra
És una franja de terreny que curiosament, no està entre els límits de Torrefeta i Florejacs, sinó separat d’ell.
Es troba a la part nord del terme de Sanaüja, a l’extrem septentrional de la Segarra, i que ja formava part de l’antic municipi de Florejacs, des de temps immemorial.
Hi ha algunes masies com: Mas Pujol, Mas d’en Vila, la Garraga de Bancal, etc. que quasi totes conserven la seva antiga capella al costat.
D’aquestes, la més destacada és la de Sant Pere de Mas Pujol, d’estil romànic i amb un àbsis decorat amb boniques arcuacions llombardes.
Castellmeià
Altitud: 525 m - Habitants: 1
El llogaret de Castellmeià (dit antigament Meià) és situat a migdia del Llor, a la carretera de Tarroja a Sant Ramon. Aquest lloc és presidit pel castell de Castellmeià. El castell, del s. XIII, fou refet en part a la fi del s. XVI. És del tipus de castell-palau tardà, de planta quasi rectangular amb dues torres cilíndriques a les cantonades dels costats menors.
A uns 60 m a llevant del castell hi ha una petita església.
El Far
Altitud: 435 m - Deshabitat
Aquest poble és situat a la part més meridional del municipi, al peu del camí que comunica Llor amb Comabella.
La part més antiga, situada cap al cim d’un tossal, agrupa unes poques cases d’irregular construcció, la majoria de les quals s’ha anat reduint a ruïnes amb el pas del temps.
En aquesta part alta hi havia l’antiga església, dedicada a Sant Julià, així com el castell, d’ambdues edificacions, no en queda pràcticament cap vestigi.
Actualment a la part baixa hi ha l’ermita de Sant Domènec i un petit fossar al costat, que és de propietat particular, ja que perteny a la familia Tàsies de Tàrrega.
Gra
Altitud: 469 m - Habitants: 30
El poble de Gra té un nucli amb carrers i cases antigues i, a l'entrada, habitatges més moderns. A la banda de llevant hi ha l'església parroquial de Sant Salvador, que conserva un absis de la primitiva construcció romànica, però la resta va ser reedificada al s XVIII.
Presideix la llinda de l'entrada un gran emblema heràldic
Granollers
Altitud: 430 m - Habitants: 4
Situat al NE del municipi havia format part de la baronia de Florejacs. L'església de Sant Jaume havia estat sufragània de la de Selvanera.
El Llor
Altitud: 522 m - Habitants: 66
El Llor es troba al sector de llevant del terme. El nucli urbà es formà al voltant de l'antic castell del Llor, que coronava el cim, amb estrets carrerons que baixen del castell i altres que fan la volta a la vila closa. S'hi entra per un portal obert a la banda de llevant. Prop del portal hi ha l'església romànica de Sant Julià. El conjunt de l'edificació rebel•la diferents etapes en la seva construcció.
La Morana
Altitud: 484 m - Habitants: 69
Vora el portal d'entrada a la Morana hi ha la casa senyorial restaurada al s XVI. Aquest portal té dues arcades, la primera refeta al s XVII té un escut i la segona, posterior, continua els trams de la muralla.
L'església parroquial de Sant Esteve té l'orientació primitiva, però va ser reformada posteriorment.
Palou
Altitud: 547 m - Habitants: 67
Encastellat com tants altres pobles de la Segarra, al centre del nucli hi ha una casa de tipus senyorial i l'església parroquial de Sant Ponç, obra relativament moderna que conserva l'orientació de l'església primitiva. Al nucli antic es conserven passos coberts i cases porxades.
Riber
Altitud: 435 m - Habitants: 26
El poble de Riber és situat a la dreta del Sió. Destaca el casal senyorial de can Solsona, adossat a l'església de Santa Anna, de construcció relativament moderna.
Sant Martí de la Morana
Altitud: 551 m - Habitants: 29
L'església parroquial de Santa Maria fou reconstruïda el 1706 en el lloc i l'orientació de l'anterior església. El campanar, modern (1929) i molt alt, dóna la característica silueta al poble.

Sedó
Altitud: 450 m - Habitants: 126
Sedó és el poble més gran del terme i es troba a la dreta del Sió, al vessat de la carena on hi ha l'església i les restes del castell.
El poble està ben pavimentat, amb racons ajardinats, carrers coberts i arcades antigues.
Alguns carrers baixen del serrat i d'altres s'allarguen a la part baixa. Moltes cases conserven elements medievals i platerescos.
L'església parroquial de Sant Donat conserva una bona part de l'estructura i la portalada de l'època del gòtic tardà.
Més al N, a la carena hi ha l'ermita de Santes Masses.
Selvanera
Altitud: 490 m - Habitants: 57
El poble de Selvanera és situat al NE de Palou en terreny pla i dominat per Can Viles, l'antiga casa senyorial, de pedra picada i balconades de grans cartel•les. A la plaça hi ha l'església de Sant Sebastià, que porta data de 1797, i als afores l'església de la Soletat.

Les Sitges
Deshabitat
Situat entre els pobles de Florejacs i Palou, i a l’extrem de la Segarra, ja pràcticament fregant la Noguera, es troba les Sitges, lloc famós pel seu majestuós castell, però hi ha unes quantes cases més, que formaven un petit poblet.
Situat en terreny regularment accidentat, es troba mol envoltat de bosc, sobretot d’alzines, matolls i bardisses. Les terres de conreu es dediquem al cultiu del cereal. Es un terreny bastant secaner.
El castell de planta quadrada, tot emmerlat, és coronat per una gran torre mestra que realça tot el conjunt. Es va reformar i engrandir a partir del segle XVI, i es va convertit en una fortalesa residencial.
Hi ha un espaiós pati interior, la major part dels murs són atalussats, i s’hi accedeix per un portal adovellat, que té un matacà al cim, i uns finestrals amb unes motllures molt utilitzades al s. XVI.
Cap a la part de llevant i a pocs metres del castell, hi ha l’ermita romànica de Sant Pere, (que alguns historiadors consideren anterior al castell), és un petit edifici d’una sola nau, absis semicircular, campanar d’espadanya i amb un reduït fossar al costat.
A aquest lloc s’hi accedeix per un camí que hi ha abans d’arribar al poble de Florejacs.
La grandesa del lloc, prou manifesta en segles passats, queda contrastada pel silenci actual, ja que tot resta deshabitat.