Biosca
Cervera
Estaràs
Granyanella
Granyena de Segarra
Guissona
Ivorra
Massoteres
Montoliu de Segarra
Montornés de Segarra
Les Oluges
Els Plans de Sió
Ribera d'Ondara
Sanaüja
Sant Guim de Freixenet
Sant Guim de la Plana
Sant Ramon

Talavera

Tarroja de Segarra
Torà
Torrefeta i Florejacs
 
IVORRA

Ajuntament d'Ivorra
Pl. Major, s/n - 973 524 036
ajuntament@ivorra.ddl.net
http://ivorra.ddl.net
Horari: dimarts tarda, dijous matí
Altitud: 567 m - Habitants: 155
El poble d'Ivorra és en una petita elevació a la dreta de la riera d'Ivorra, afluent del Llobregós. Conserva encara el que era l'antic clos medieval, limitat per la muralla, així com un portal d'entrada a la població. L'edifici més antic del poble és la torre o castell d'Ivorra del segle X, però documentat el 1069. Està emplaçada al punt més alt de la població. També es conserva l’antiga cisterna del castell (s. XIII) actualment restaurada i accessible.
El rei Ferran II, anomenat "el Catòlic", tingué un fill natural de la dama Aldonça d'Ivorra, que va esdevenir bisbe de Saragossa. Fins al s. XIV pertanyia al comtat d’Urgell i després va passar a dependre dels Cardona, fins al s. XIX, a la fi del feudalisme.
L'església parroquial de Sant Cugat va ser construïda en 1782, en estil barroc, per l’arquitecte Francesc Ponç autor també del palau episcopal de Solsona. Va substituir l’antiga església parroquial consagrada el 1055 dins el clos murallat. El temple actual constitueix un dels millors exemples d’arquitectura religiosa d’època del barroc a la Segarra, ja que es tracta d’una església de nova planta.
A 1 km aproximadament, s'hi aixeca el Santuari, sota la invocació de Santa Maria, que es coneix amb el nom de Santuari del Sant Dubte. Conten que l’any 1010, el capellà d'Ivorra, anomenat Bernat Oliver, després de feta la consagració, va dubtar que el pa i el vi que tenia al seu davant s'haguessin convertit en la sang i el cos de Crist. Tan bon punt va haver formulat el seu dubte el vi va començar a créixer dins el calze transformat en sang fins que va sobreeixir mullant els corporals. Aquest fet va ser declarat miracle pel papa Sergi IV, que va concedir indulgències i privilegis als cofrares de Santa Maria d'Ivorra. Es conserva nombrosa documentació de l’època a l’arxiu diocesà de Solsona.
Actualment el Santuari (s. XVII) ha estat restaurat i es pot visitar la imatge del Crist del Sant Dubte, escultura moderna de ferro de 2.60 m d’alçada que presideix l’altar.
A l’església parroquial es pot contemplar la imatge romànica de Santa Maria d’Ivorra (s. XIII) i el reliquiari del Sant Dubte. Es tracta d’un dels millors exponents de l’orfebreria religiosa del segle XV. Construït el 1426 per una col•lecta especial feta a tot Catalunya a instàncies del rei Alfons V el Magnànim, conté un tros de les tovalles tacades de sang procedents del miracle del Sant Dubte del segle XI, una santa espina, un tros de pedra del sepulcre de Santa Maria, un tros de la roba de Jesús ..., a més d'un cabell de la Mare de Déu, totes elles regalades pel Papa Sergi IV.
www.santdubte.com