Biosca
Cervera
Estaràs
Granyanella
Granyena de Segarra
Guissona
Ivorra
Massoteres
Montoliu de Segarra
Montornés de Segarra
Les Oluges
Els Plans de Sió
Ribera d'Ondara
Sanaüja
Sant Guim de Freixenet
Sant Guim de la Plana
Sant Ramon

Talavera

Tarroja de Segarra
Torà
Torrefeta i Florejacs
 
ESTARÀS

Ajuntament d'Estaràs
Pl. Església, 1 - 973 55 63 88
ajuntament@estaras.ddl.net
Horari: dimarts, dimecres i dijous, de 10 a 13 h dijous, de 15 a 22 h divendres, de 9 a 13 h
Altitud: 596 m. Habitants: 31
Cap del municipi, el poble d'Estaràs és situat a la dreta del Sió, format per un carrer principal i uns quants carrerons i s'estén per la costa sota l'església i la casa senyorial.
Aquesta casa, que va pertànyer als Vilallonga, és un edifici amb grans finestrals, encara que retocats posteriorment, que deixen endevinar l’origen gòtic.
L’església parroquial de Sant Julià és situada fora del poble. Sobre les seves parets romàniques es feren algunes modificacions. Entre les sepultures de l'interior n'hi ha una dels Vilallonga amb els seus emblemes heràldics.
Alta-riba
Altitud: 664 m - Habitants: 23
Alta-riba està situada en un tossal, entre Estaràs i la Manresana. L'antiga esglesiola on des de l'edat mitjana es venera Sant Jordi pertanyia al bisbat de Vic.
El castell d'Alta-riba, esmentat des del 1110, va ser venut el 1238 per Guillem de Cervera al monestir de Santes Creus, que el tingué fins a la desamortització.
Actualment s'hi conserven les ruïnes d'un castell que, segons la seva estructura, és anterior a l'època gòtica. És probable que d'aquest castell procedeixi la família Alta-riba, que romangué en altres llocs de la Segarra i que al s XIV eren procuradors del vescomte de Cardona
Ferran
Altitud: 709 m - Habitants: 59
Ferran limita amb la comarca de l'Anoia. S'estén per la costa de la muntanya que és l'extrem oriental del pla de Sant Ramon. Al cim es veuen les ruïnes del que devia ser el castell de Ferran o casa senyorial.
L'església parroquial de Sant Jaume conserva algunes parets de l'època medieval, però amb les reformes posteriors va perdre l'estructura primitiva. En una d'aquestes adaptacions es trobà als murs una imatge de Sant Jaume, de pedra, romànica tardana, que és al Museu Diocesà de Solsona.
Gàver
Altitud: 607 m - Habitants: 37
Les cases que s'hi feren des del s XVIII queden una mica més apartades de les primitives que envolten l'església vella. Aquesta té la part de migdia romànica, sense l'absis primitiu.
Va ser eixamplada per la banda N amb l'obertura d'una arcada al mur i amb una altra nau de trets gòtics. Dues finestres geminades embelleixen la nau romànica.
L'església nova va ser inaugurada el 1971
Malacara
Altitud: 685 m - Habitants: 7
Al S del terme d'Estaràs, entre conreus i petits boscos, al final d'una ampla carena s'alça el gran casal de Malacara. Una dada primerenca (1069) anomena el castell com Kara Mala. El 1616, va ser destruït per ordre del virrei Alburquerque.
Hi ha una ermita que, amb la construcció sobreposada, ha perdut la forma romànica primitiva encara que s'hi endevina. Situada al cim d'un turó hi ha la casa senyorial. En el mig del poble s'aixeca una fortificació de planta quadrada.
Vergós Guerrejat
Altitud: 635 m - Habitants: 36
A l'extrem SO del municipi d'Estaràs trobem el poble de Vergós Guerrejat.
L'església parroquial de Santa Magdalena de Vergós Guerrejat és d'estil neoclàssic senzill, destaquen les pintures murals recentment restaurades. Al costat s'alcen les majestuoses parets del castell, de tipus medieval, amb adaptacions del segle XVI.

Granyanella
Altitud: 510 m - Habitants: 18
El poble de Granyanella que dóna nom al municipi, es troba encastellat a l'esquerra de la riera i al redós del vell castell, del qual no queda res.
Té un carrer que quasi volta el tossal i un altre que baixa en direcció cap al migdia amb un tros cobert d'arcades. Un portal hi dóna entrada i l'altre és davant del castell.
L'església parroquial de Sant Salvador és fora del poble i apareix esmentada el 1112. L'església actual és del segle XVII i té una semblança amb l'estil de les construccions barroques de Poblet. L'antiga església romànica era al mateix lloc, com es pot observar en una paret i en la portalada laterals. Vers el N i fora del poble hi ha la capella de Sant Donat, que ja hi era al s XII.
Poblet comprà el poble, el 1286, per mitja del seu abat Bernat de Cervera.