Biosca
Cervera
Estaràs
Granyanella
Granyena de Segarra
Guissona
Ivorra
Massoteres
Montoliu de Segarra
Montornés de Segarra
Les Oluges
Els Plans de Sió
Ribera d'Ondara
Sanaüja
Sant Guim de Freixenet
Sant Guim de la Plana
Sant Ramon

Talavera

Tarroja de Segarra
Torà
Torrefeta i Florejacs
 
CERVERA

Ajuntament de Cervera
Pl. Major, 1 - 973 53 00 25
paeria@cerverapaeria.com
www.cerverapaeria.com
Dilluns a divendres de 8 a 15h
Consell Comarcal de la Segarra
Combat, 29 - 973 53 13 00
consell@ccsegarra.com
Horari: 8 a 15h
Oficina Comarcal de Turisme
Major, 115 - 973 53 13 03
turisme@ccsegarra.com
Horari: de dimarts a diumenges i festius, matí de 10.30 a 14 h. Divendres i dissabtes, tarda de 16.30 a 19 h. Dilluns tancat.
Juliol, agost i fins al 15 de setembre de dimarts a dissabte de 10.30 a 14 h i tarda de 16.30 a 19 h. Diumenges i festius de 10,30 a 14 h. Dilluns tancat.
Cervera (nucli)
Altitud: 548 m. Habitants: 8696
La ciutat de Cervera es troba enlairada sobre la carena d'un tossal proper a la riba dreta del riu Ondara, carena que segueix de cap a cap el carrer Major, eix del nucli antic de la població.
En els seus orígens, Cervera es desenvolupà a redós del castell. El nucli antic és format per un carrer central disposat amb cases unides formant una vila closa. Aquestes edificacions, amb el temps, s'anaren estenent per la part alta del tossal, i van donar a la població la forma estreta i allargassada que la caracteritza. Aquest nucli primitiu fou emmurallat al s. XIV, en època de Pere el Cerimoniós. En aquella època també va ser tancat el call jueu medieval, situat fora del nucli vell. El valor artístic i arquitectònic del nucli antic de la ciutat portà el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a declarar-lo bé d'interès cultural en la categoria de conjunt històric.
Urbanísticament destaquen la plaça Major i el carrer Major, que conserven part de les antigues voltes, com també els carrerons típics com el de les Bruixes o el de Sabater.
El carrer Major uneix el nucli antic i l'eixampla modern. En aquest carrer destaquen la Casa Duran i Sanpere i la que actualment és la residència geriàtrica Mare Janer. També s'hi troba l'església de Sant Bernat, restaurada com a Auditori Municipal.
L'església de Santa Maria, situada darrere de la plaça Major, és l'edifici religiós més important de la ciutat i constitueix un notable exemplar del gòtic català. L'altar major és presidit per la imatge de la Mare de Déu del Coll de les Savines, escultura romànica del s. XIII, tallada en fusta, i venerada com a patrona de la població.
La Paeria presideix la plaça Major i és un notable edifici barroc de cos rectangular que absorbí alguns elements com les porxades primitives, integrades a l'interior de l'edifici, i l'estructura de l'antiga Taula de Canvi. La façana de la Paeria és l'element més destacat de la construcció.
La creació de la Universitat de Cervera el 1717 fou promoguda pel primer rei de la dinastia borbònica. L'edifici de la Universitat és de planta rectangular, amb torres prismàtiques de coberta piramidal als angles. Consisteix en tres mòduls espaiosos disposats entorn de tres grans patis interiors. La façana principal és d'estil barroc, feta de pedra amb decoració de bronze. El cos central de l'edifici allotja, al primer pis el Paranimf, en forma de capella de tres naus sostingudes per pilars i una cúpula hemisfèrica, presidida per un magnífic retaule d'alabastre, obra de Jaume Padró.
Altres esglésies de Cervera són les de Sant Antoni, Sant Cristòfol, Sant Magí, Sant Agustí, Sant Pere el Gros i els convents de Sant Domènec i de Sant Francesc.
Altres edificis que cal destacar són l'Hospital Berenguer de Castelltort i el Sindicat, edifici modernista obra de Cèsar Martinell.
La ciutat compta amb el Museu Durant i Sanpere i el Museu del Blat i la Pagesia, tots dos situats al carrer Major.
La Cardosa
Altitud: 511 m - Habitants: 5
El poblet de la Cardosa es troba prop de la carretera d'Agramunt. Eclesiàsticament havia pertangut a Sedó i formà part del bisbat d'Urgell.
La petita església de Sant Pere (o dels Sants Apòstols), d'origen medieval, és a ponent de la població, i l'antic castell de la Cardosa o casa senyorial és actualment una masoveria.
Es té notícies del nucli des del s. XI, quan formava part d'una explotació agrícola sota el domini de diversos castlans i cavallers.

Castellnou d'Oluges
Altitud: 481 m - Habitants: 51
Castellnou d'Oluges (o d'Oluja) es troba a la riba esquerra del Sió. El poble és centrat per una plaça. En el pla inferior hi ha el sector més modern i l'església parroquial de Sant Pere, refeta al s. XVI. Aquesta església conserva alguna paret de la primitiva construcció i damunt la portalada i a les parets hi ha alguns emblemes heràldics. A l'interior de l'edifici hi ha sarcòfags de pedra pertanyents a les famílies Oluja i Castellnou.
Les restes del castell es troben al cim del tossal, així com una torre de planta rectangular. Entre els anys 1072 i 1095 prestà jurament per aquest castell un tal Cabrera i posteriorment hi tingueren drets el llinatge dels Cervera i altres senyors.
Malgrat
Altitud: 504 m - Habitants: 6
Malgrat es troba situat a la dreta del riu Sió, l'agrupament és format per unes sis cases. Al cim de l'agrupament s'alça l'antic castell.
L'església de Santa Maria, sufragània de la parròquia de la Prenyanosa, una mica apartada del nucli, és un petit edifici romànic, amb absis semicircular i amb una façana refeta i coronada per un campanar d'espadanya.
El castell de Malgrat, actualment restaurat, ja és esmentat el 1078, dins el comtat de Berga.
Prenyanosa
Altitud: 489 m - Habitants: 15
El poble de la Prenyanosa es troba a la riba esquerra del Sió. Nascut al voltant d’una casa fortificada, fou cap del municipi que englobava els nuclis de Malgrat, Castellnou i la Cardosa.
Vergós
Altitud: 480 m - Habitants: 56
El poble de Vergós es troba a la vall del riu Ondara. Es tracta d'una agrupació que s'aparta de l'estil encastellat dels pobles de la Segarra i es formà a la ruta primitiva que seguia el curs del riu. El grup de cases té origen en un antic molí, esmentat el 1131.
L'església parroquial és dedicada a Sant Salvador.
Des del s. XIX el poble forma part del terme municipal de Cervera, si bé els habitants de Vergós tenien representants al consell de Cervera.
Actualment, Vergós centra la zona agrícola més productiva del municipi de Cervera.