La Vall d' Hostoles on es troba el terme
planenc, és una vall rectilínia, de direcció
nord-est/sud-est, drenada pel riu Brugent, afluent per l´esquerra
de la conca mitjana del riu Ter.
Tot el territori del municipi de les Planes d'Hostoles,
a l' extrem meridional de la Garrotxa queda comprès
entre els 260 m i els 1150 m d' altitud, és a dir,
dins del domini de la muntanya olositànica.Té
una superfície de 3698 ha. i comprèn, a part
del nucli urbà de les Planes, els pobles de Cogolls,
les Encies i el llogarret de Sant Pere Sacosta. Limita pel
N i NO amb els termes de Sant Feliu de Pallerols i Rupit-Pruit,
pel N i NE amb el de Sant Aniol de Finestres, pel S i SE
amb el municipi d´Amer i per S i SO amb el de Susqueda.
Dins del terme planenc es poden distingir dos sectors ben
diferenciats: a la riba dreta del Brugent, més enllà
del nucli urbà de les Planes, situat a 370 m d'altitud,
s' enfila abrupte el vessant de la serra del Puig del Moro,
limitada pels espadats calcaris que, poc més enllà
configuren l´altiva cinglera del Far; a la riba esquerra,
per contra, el relleu muntanyenc és més esgraonat
i amb valls més suaus com la vall de Cogolls, limitada
a l´est per la serra de les Medes, contrafort meridional
de la serra de Finestres, que assoleix els 884 m d'altitud.
La capçalera de la vall d' Aiguavella o de Vallac
queda també dins del terme planenc, igual com la
vall del torrent del Clot de les Banyes, el qual drena la
petita conca presidida pel llogarret de les Encies i corre
engorjada entre la Serra Pelada i la d´Oliveres, separant
el municipi dels d´Amer i de Sant Aniol de Finestres
a llevant.
Carrer de la Font
Església de Santa Maria de les Encies
Església de Sant Cristòfol de Cogolls
El nucli de Cogolls el formen l’església, l’escola
i la rectoria, la resta de població és disseminada.
Primitivament, l’església romànica era
d’una sola nau, amb absis semicircular i posteriorment
s’hi afegiren unes sagristies, unes capelles i uns
altars laterals: del Roser, de Santa Magdalena, de Sant
Isidre i dels Sants Joan Evangelista i Baptista). El retaule
major s’adapta a la forma corba de l’absis,
totalment de fusta, semblant a rococó de finals de
segle XVIII. Sota el porxo en destaca la façana que
és una bona representació de l’engrandiment
i embelliment que tingueren les esglésies del bisbat,
a resultes de la creixent població a la divuitena
centúria. També s’hi pot observar la
llinda de l’any 1753 i la fornícula superior
on s’insereix Sant Cristòfol, làpides
i vasins on foren enterrats alguns rectors de la parròquia
i membres dels masos de la parròquia i dues piques
baptismals.
Poc abans d’arribar a la parròquia de Cogolls
hi ha l’ermita de Sant Pelegrí, erigida l’any
1862, que poc després s’hi afegí una
segona advocació de molta tradició a la contrada,
Sant Grau.
Església parroquial de Sant Cristòfol de Les
Planes
Se li atribueix una data de construcció anterior
al segle X. Del S. XII en destaca una magnífica majestat
policromada, que es conserva al Museu Episcopal de Vic,
i a la parròquia de les Planes se’n conserva
una reproducció de l’original. L’Església
va ser destruïda pels terratrèmols de 1427-1428,
que la deixaren completament arrasada. En el seu lloc s’alçà
una església gòtica d’una sola nau amb
un absis de vuit trams de volta radial i capelles adossades.
Entorn del 1466 ja estava força enllestida ja que
aleshores s’hi obrava un retaule sobre taula de fusta.
Les èpoques d’esplendor se situen en els segles
XVII amb la construcció de la capella del Roser amb
retaule, la construcció de les capelles de les Ànimes
del Salvador i la de Sant Isidre. Durant la dècada
de 1651 s’amplià l’edifici en la part
del portal i el presbiteri. I del segle XVIII en destaca
la construcció
de l’espectacular retaule de l’altar major,
on hi sobresortien la imatge central de Sant Cristòfol
portant l’Infant Jesús a coll i els quatre
atlans del sòcol.
La següent transformació més rellevant
va ser durant l’acabament de la guerra civil, el 1939,
quan el comitè de milícies antifeixistes de
Salt la dinamità, la feu volar juntament amb la casa
rectoral, el cementiri i els edificis circumdants. L’actual
església es va fer seguint el projecte de l’arquitecte
barceloní Lluís Bonet - deixeble d’Antoni
Gaudí- avalat per Pere Sacrest, propietari de la
Dusol.
A l’interior de l’església destaca el
Crist en majestat (1987) que recrea un Crist barroc que
hi hagué anteriorment conegut com “Lo Sant
Cristo Gros”.
Església de Sant Pere Sacosta
Cal agafar la carretera de Vic a Olot, deixar el trencall
de la Salut per dirigir-se a la casa del Masnou, i allà
es trobarà un camí que porta fins a Sant Pere
Sacosta.
El document més antic que ens parla d’aquesta
parròquia és de l’any 1207, que era
la parròquia de la zona de la Costa, on tots els
masos eren remences.
Els terratrèmols de 1427-1428 provocaren una gran
mortaldat i destruïren moltes cases i edificacions,
perjudicaren també a l’església de Sant
Pere, que pràcticament quedà inservible per
al culte, de tal manera que al costat fou preparada una
capella de fusta per poder practicar els oficis religiosos.
Com que la pesta havia causat grans estralls entre es parroquians
i la gent era poca, la reconstrucció fou molt lenta
i parcial. Unes de les modificacions més tardanes
van ser: noves campanes (1604), capella del Roser (1683),
porta nova (1762).
A finals del segle XIX encara s’hi deia missa i s’hi
podia observar la pica de batejar, el retaule de l’altar
major que corresponia a una pintura d’un gòtic
alemany i un quadre central representant a Sant Pere. L’any
1987 va ser millorada i consolidada per un grup de les Planes
d’Hostoles.
Castell d'Hostoles
Datat del segle IX, fou infeudat pel comte de Barcelona
als senyors de la Vall d’Hostoles en el segle XI.
El Castell d’Hostoles va ser el seu centre de poder
feudal, fins ben entrat el segle XV. Durant la primera guerra
remença (1462-1472) va esdevenir quarter general
de Francesc de Verntallat. Continuà en poder dels
remences fins a la Sentència Arbitral de Guadalupe
(21 d’abril de 1846) i, malgrat les peticions de Ferran
II, Verntallat es va negar a lliurar-lo. Finalment, va ser
entregat el dia 9 de juliol de 1486 i d’aquesta manera
va passar a mans del rei.
Segons Vicenç Vives, el Castell d’Hostoles
representa la més insigne fortalesa de la defensa
remença de la muntanya
Castell de Puig-alder
Per arribar al Castell de Puig-alder, cal anar fins al llogarret
de Cogolls i seguidament, a peu, cal agafar un camí
que ascendeix fins al Castell.
El castell de Puig-alder ja apareix esmentat en el testament
de Bernat Tallaferro l’any 1020, i formava part de
la línia defensiva que separava els bisbats de Vic
i Girona, juntament amb els castells d’Hostoles i
de Colltort.
El topònim - Adeder, Pugadder o Podio Alderio- fa
referència al seu enclavament, dalt un turó,
en una situació privilegiada.
A finals del segle XII, al castell ja hi havia una capella
dedicada a Sant Salvador. Tot el conjunt és d’origen
romànic, però no se’n conserven traces
a causa dels terratrèmols. La seva arquitectura respon
a les modificacions efectuades al llarg de la baixa edat
mitjana i edat moderna, quan s’engrandí la
capella i el castell s’adaptà a les necessitats
dels estadans i/o ermitans.
Durant l’any 1984 fou restaurada, en una de les campanyes
es descobrí una talla d’una verge que estilísticament
correspon al darrer quart de segle XIII. A la verge se l’anomenà
la Mare del Salvador (avui es troba al Museu d’Art
de Girona), per commemorar aquesta troballa el dissabte
abans de Santa Montserrat es fa un missa a la capella de
Sant Salvador.
Festes
FESTA DEL BARRI DEL JONQUER; Maig, el cap de setmana de
Sant Isidre.
4a FIRA DEL BASTÓ I LA FUSTA ; 24 de setembre
FESTA MAJOR; 25 de juliol, Sant Jaume.
22, 23, 24 i 25 de juliol
COMMEMORACIÓ DE LA TROBALLA DE LA Mª DE DÉU
DEL SALVADOR; El dissabte abans de la Mare de Déu
de Montserrat
FESTA DE LES ENCIES; El segon diumenge de setembre.
11 de setembre
FESTA DE SANTA ESPINA; Quart diumenge de setembre.
23, 24, 25 i 26
APLEC DE SANT GRAU; Segon diumenge d´octubre.
9 d'octubre
HOMENATGE A LA VELLESA; Dilluns de Pasqua. 1
