El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i Garraf, al sector sud-oest de la serralada Litoral Catalana. Els seus límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de prop de 10.000 ha .
El parc natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, a la banda de marina, de pedra calcària blanca i una altra a l'interior, de gresos vermellosos. Es tracta d'un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció corrosiva de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam. Els cims més alts són la Morella ( 592 m ) i el Rascler ( 572 m ).
El paisatge que hi podem contemplar és totalment original, diferent i únic a tot el Principat. Els relleus són baixos i de cims arrodonits; les valls, profundes i d'escarpades vessants, i les parets rocoses són de color gris blanquinós. La pedra calcària és la que compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha propiciat per fenòmens de dissolució la formació dels processos anomenats càrstics, és a dir, coves i avencs i dolines. Avui, per manca d'humitat ambiental, aquests processos estan aturats. La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. D'aquesta formació anomenada màquia de llentiscle i margalló, el Garraf n'és l'àrea més al nord que existeix a Europa.
A pesar de la imatge de solitud i despoblament que ofereix actualment el Garraf, al llarg del temps, el massís ha estat objecte d'una variada utilització per part de l'home. Si bé hi ha vestigis molt antics de la presència de l'home, no és fins el segle xviii que s'inicia un notable auge de la població, acompanyat d'una gran expansió del conreu de la vinya i el blat. La plaga de la fil . loxera entre 1879 i 1890 estroncà definitivament l'activitat agrícola del Garraf. Actualment es viu un moment de dinamització molt important dins del Parc Natural del Garraf. Coexistint amb les activitats extractives de les pedreres i cimenteres, sorgeixen nous equipament socials i culturals, destinats a acostar al públic aquest indret únic del litoral català. Els convenis que la Diputació de Barcelona ha signat amb diferents entitats públiques i empreses privades han permès que el Parc Natural de Garraf sigui una opció molt vàlida per a l'oci i la cultura.
Venint de Sant Pere de Ribes, podeu entrar a la Granja Escola Can Pere, on els infants experimenten com és una granja en realitat. Just abans d'entrar al pintoresc casc antic del municipi d'Olivella, trobareu la pista que condueix a l'Escola de Natura de Can Grau, on podeu dissertar d'estades d'un dia o de cap de setmana, realitzant activitats de natura (itineraris, escalada i espeleologia, bicicleta, quads). Trobareu aquí també un edifici curiós, l' observatori astronòmic , que desenvolupa programes de divulgació, didàctica i recerca a l'abast de tothom i per a grups especialitats. La qualitat del cel és un be preuat que cal mantenir front el perill de la il . luminació desmesurada que comporta la urbanització. Podeu combinar natura, astronomia, i gastronomia, tot en el mateix lloc.
Des d'aquí podeu continuar cap al Corral Nou, masia restaurada de forma coherent amb el paisatge i la natura, que també ofereix propostes molt atractives (menjar vegetarià, massatges, teràpies alternatives). El recorregut encara el podeu estirar més visitant el palau de la Plana Novella , on hi ha una comunitat de monjos budistes. Per la mateixa carretera arribareu al Centre Experimental de les Arts de Vallgrassa, centre d'exposicions permanent i després al Centre d'interpretació i Oficina del Parc Natural del Garraf de la Pleta, on us informaran de tot. Tots aquest serveis i equipaments completaran l'oferta d'un entorn àrid però calorós amb els visitants.
