Llocs d’interès

Capella romànica de Santa Eulàlia de Provençana (s. XI). La primera vegada que aquesta capella apareix en textos escrits fou el 1045. Amb tot i això, l'edifici actual data del darrer quart del segle XI. És una església de planta romànica, amb tres naus separades per arcs de mig punt sobre pilars rectangulars, amb volta de canó a la nau central i volta de quart de cercle en les laterals.

Ermita de Santa Maria de Bellvitge (s. XII - XVIII). El lloc de Bellvitge apareix per primer cop en un document de compravenda datat l'any 995 amb el nom de Rec d'Amalvígia, nom femení d'arrels godes. En un altre document de l'any 1057, el lloc és denominat Malvitge, nom interpretat popularment com a 'mal viatge' i transformat, per oposició, en l'actual Bellvitge.

La Talaia i l’Harmonia (s. XVI). La Talaia formava part de l'antic Mas Modolell de la Torre, situat a la sortida del poble cap a Cornellà. Va ser construïda l'any 1587 i va ser traslladada a l'actual emplaçament, al començament del carrer Xipreret, el 1972. És una torre quadrada de cinc pisos. El més alt està obert als quatre cantons mitjançant tres arcades adovellades de punt rodó. Al seu costat s'aixeca l'Harmonia, actual seu de l'Ateneu de Cultura Popular. Construïda l'any 1595, aquesta casa senyorial renaixentista va formar part de la finca Torre Blanca que va donar origen al primer nucli de L'Hospitalet.

Ca n’Espanya (s. XVI). Antiga casa senyorial de la família Llunell on s'ubiquen el Museu de L'Hospitalet i l'Arxiu Històric. Ca n'Espanya va ser construïda l'any 1563 per Antic Llunell i reformada el 1735. A través d'enllaços matrimonials va passar a mans de la família Molines i, més tard, dels Espanya. És un edifici característic de l'arquitectura civil de l'època.

Pubilla Casas (s. XVIII). La casa senyorial de Pubilla Casas va ser edificada per Josefa Casas i Clavell, la pubilla de la família, el 1771 seguint l'estil neoclàssic. En el seu interior destaca l'antiga entrada de carruatges i el celler del soterrani, adaptat actualment com a capella. L'escut dels Casas és visible a l'entrada principal i a la reixa forjada que tanca el pati. La pubilla Casas va donar nom al barri on es troba ubicat l'edifici.

Can Buxeres (s. XVIII-XX). El parc municipal de Can Buxeres compta amb diversos elements arquitectònics de gran interès. El més remarcable és l'antiga Casa Alta, masia del segle XVIII propietat de la família Alemany. El 1877 va ser adquirida per Lluís Buxeres, el qual va decidir reconvertir-la en palauet el 1906. La reforma va ser dirigida per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall, notable representant del modernisme tardà que en aquesta obra barreja elements del classicisme noucentista amb detalls d'arrel modernista. Actualment, el palauet acull les bodes civils de L'Hospitalet i cerimònies municipals.

Casa de la Vila (s. XIX). L'actual edifici central de l'Ajuntament va ser construït entre els anys 1894 i 1895 arran de la donació testamentària d'un dels més importants prohoms de la ciutat, el periodista, empresari i filantrop Rossend Arús i Arderiu. L'arquitecte que va projectar l'edifici va ser Francesc Mariné, l'obra només va durar 8 mesos i va costar 80.000 pessetes. El seu estil arquitectònic segueix l'esquema dels edificis municipals del segle XIX, basat en el neoclàssic.

Tecla Sala (s. XIX - XX). Convertida avui en un important centre cultural, és el complex més emblemàtic de l'arquitectura fabril de final del segle XIX i començament del XX. L'edifici més antic pertany al 1840, un molí paperer que va ser reaprofitat posteriorment per la fàbrica de filats i teixits de cotó d'Andreu Basté. Al seu costat s'aixeca la impressionant nau principal, d'estil 'manchester', obra modernista de l'arquitecte Claudi Durán, del 1882.

Gratacels (s. XX). Edifici dissenyat per l'arquitecte de L'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt el 1927 que va suposar tota una innovació: era el més alt i el primer que tenia ascensors; representava el primer intent d'afrontar en vertical els problemes derivats del ràpid augment de la població que va experimentar la ciutat durant els anys 20.

La Creu de Santa Eulàlia (s. XX). Coneguda popularment com 'la pinça' per la seva forma, aquesta peça de Subirachs és una al•legoria de l'escut de la ciutat. Sobre la seva estructura estan gravats els noms d'alguns barris, carrers i entitats de L'Hospitalet.

L’Acollidora (s. XX). Obra de l'escultor Arranz Bravo instal•lada a la rambla de Just Oliveras el 1985. L'Acollidora, amb una safata com a ofrena a les mans, simbolitza el tarannà obert i acollidor dels ciutadans. El millor que L'Acollidora ofereix és invisible: la benvinguda, la cordialitat i l'hospitalitat.

Fires i festes

Març. Fira dels nuvis (La Farga). Més de 140 empreses especialitzades en serveis per als nuvis hi seran representades.

16 de maig. Festa local de L'Hospitalet.

23 de setembre. Festa local de L'Hospitalet.

24 de setembre. Festa de la Mercè

Octubre. Festival Internacional de Cine Erótico de Barcelona (La Farga). Salón del Manga de Barcelona (La Farga).

Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
Pl. Ajuntament, 11
Tel.: 934 029 400
Fax: 934 029 547
ajhospi@l-h.es
http://www.l-h.es