Llocs d’interès

1. Gaudí. Gaudí és l’arquitecte més internacional i emblemàtic de la ciutat. La seva obra, de visita obligada, deixa bocabadats tots els qui la coneixen.

La Casa Vicens va ser la primera obra important que va realitzar Gaudí. L’edifici és d’estil historicista mudèjar i és estructurat en pedra, maó i rica aplicació de ceràmica. Hi apareix per primera vegada l’arc parabòlic.

Els Pavellons de la Finca Güell (1884-1887) constitueixen la primera síntesi entre innovació tecnològica i artesania decorativa. El reixat de l’entrada és una gran escultura de ferro on un dragó evoca la gesta d’Hèrcules al Jardí de les Hespèrides. Aquests pavelló donava accés a l’antiga finca d’esbarjo propietat de la família del financer Eusebi Güell, gran mecenes i protector de Gaudí. Es poden visitar tots els matins de 9 h a 13 h.

Col•legi de les Teresianes (1888-1889). Aquest espai, pensat per a la docència, respira una racionalitat gens habitual en l’obra de Gaudí. Des d’un punt de vista arquitectònic és un exemple de com amb l’estreta successió d’arcs parabòlics s’evita la biga als sostres i terres.

Casa Calvet (1898-1899). Edifici d’habitatges on es desenvolupa un nou concepte d’ús de materials, ornamentació i mobiliari. Al vestíbul es poden descobrir detalls poc comuns segell de l’arquitecte.

Casa Bellesguard (1900-1909). Aquesta construcció amaga un interior de gran riquesa ambiental sota una aparença gòtica. Disposa d’innovadores solucions constructives i estructurals.

Parc Güell (1900-1914). El Parc Güell va ser un intent de crear una urbanització enmig de la natura. Gaudí va aplicar tots els seus coneixements i inquietuds urbanístiques. Es tracta d’una zona de vint hectàrees on no trobareu cap línia recta. Tot és ondulat, tort i sinuós, creant una atmosfera màgica.

Casa Batlló (1904-1906). La casa Batlló és un dels edificis més carismàtics de l’Eixample. La reforma de l’edifici anterior va implicar un concepte nou d’ornamentació, que anteposa el color a la llum. La façana disposa d’ornaments singulars d’especial interès. L’interior denota l’interès de Gaudí per la funcionalitat de les obres artesanes.

Casa Milà, “La Pedrera” (1906-1912). La Casa Milà (1906-1912), més coneguda com La Pedrera, és una sèrie de murs-cortina de pedra calcària a l’exterior i pintats en els patis interiors. La façana és oberta amb grans finestrals i ornamentada amb balconades de baranes de ferro reciclat.

Temple Expiatori de la Sagrada Família (1883-1926). La Sagrada Família és una síntesi de la teoria i la pràctica arquitectònica de Gaudí. El 1882 es va col•locar la primera pedra i l’arquitecte hi treballà al llarg de més de quaranta anys. Els darrers quinze anys de construcció Gaudí va traslladar la seva residència a l’estudi-taller del Temple.

Palau Güell (1886-1889). Va ser residència del Comte Güell, el mecenas de l’arquitecte. Gaudí va fer un espai habitable, càlid, elegant i majestuós. És una primera mostra del que seria la seva arquitectura: resistència de materials, jocs de columnes, cúpula, circularitat interior i calefacció, treballs de fusta i mobiliari, ferro forjat... El conjunt és decorat amb exuberància i culminat per l’ús del trencadís (elements ceràmics trossejats) i el vidre.

2. Modernisme - "El Quadrat d'Or". L’Eixample de Barcelona, una extensió de la ciutat projectada per Ildefons Cerdà i iniciada el 1860, és un dels espais urbans més singulars dins del context mundial. La personalitat de Barcelona radica, en bona mesura, en la trama única d’aquest barri. Aquesta empremta es concentra en un sector relativament petit, articulat al voltant de l’eix central del Passeig de Gràcia. Aquesta zona privilegiada de l’Eixample, el Quadrat d'Or, està delimitada pels carrers Aribau i el Passeig de Sant Joan, les rondes i l’Avinguda de la Diagonal.

Palau Baró de Quadras (1904-1906). L’estretor de l’illa de cases permet veure les dues façanes: la principal, a la Diagonal, i una segona al carrer Rosselló. La primera compta amb un repertori i esquema típic de la casa noble d’època gòtica (amb un interessant vestíbul). Emfatitza la idea de palauet per a una sola família. La façana de Rosselló respon a una tipologia d’habitatge plurifamiliar. Avui és seu de la Casa Àsia.

Casa Terrades o Casa de les Punxes (1903-1905). Puig i Cadafalch va construir aquest edifici a partir del solar irregular propietat de les tres germanes Terrades. La construcció engloba de forma unitària les tres cases que la componen i fuig de l’aspecte típic dels habitatges plurifamiliars. La coneguda com a “Casa de les Punxes” configura doncs uns dels volums arquitectònics més singulars i de majors dimensions de l’època.

Casa Amatller (1898-1900). Façana escalonada insòlita. Visita obligada a la porteria, la decoració de la qual es conserva en la seva totalitat.
Actualment és la seu del “Centre del Modernisme”.

Casa Batlló (1904-1906). Per a més informació veure Apartat Gaudí.

Casa Milà, “La Pedrera” (1906-1912). Per a més informació veure Apartat Gaudí.

Casa Thomas (1895-1898). En un primer moment, aquest edifici tenia només planta baixa i un pis. Amb l’ampliació de 1912, se li van afegir les tribunes tot respectant les torretes, que foren reconstruïdes en el nivell superior.

Casa Macaya (1901-1902). La façana i la distribució de la planta baixa d’aquesta obra tan coneguda es projecten com si es tractés d’una casa unifamiliar. Es conserven elements de decoració interior en el vestíbul amb rajoles i esgrafiats, i en el pati amb l’escala coberta.

Antiga Casa Montaner i Simón (1880-1885). Aquest edifici fou construït per acollir l’antiga editorial Montaner i Simón. L’arquitecte va aplicar innovacions que més tard utilitzaria per als edificis que el van consagrar com a un dels arquitectes més importants del canvi de segle. Domènech atorga un valor estructural al ferro i crea una autèntica planta lliure a la qual hi sobreposa una façana d’obra vista, elements incorporats des d’aleshores a l’arquitectura de Barcelona.

Casa Lleó-Morera (1902-1906). Des del vestíbul, passant per l’escala i l’ascensor fins al pis principal, aquesta casa presenta un dels conjunts més rics i ben conservats de les arts aplicades al Modernisme.

3. La Rambla i el Raval. Entre la Plaça de Catalunya i el port transcorre La Rambla, un passeig únic, viu i colorista. El recorregut és esquitxat de quioscos de premsa i llibres que alternen amb les parades de venda d'ocells i flors. La intensa activitat comercial té el seu centre en un dels carrers laterals, el carrer de la Portaferrissa. Durant el trajecte, observareu edificis de gran valor arquitectònic, com ara l'Església de Betlem, el Palau Moja (s. XVIII) i el Palau de la Virreina, centre d'exposicions periòdiques.

Gran Teatre del Liceu. Inaugurat el 1847, el Gran Teatre del Liceu ha estat durant més de 150 anys el més important teatre d’òpera de l’Estat espanyol. Destruït per un incendi el 1994, reinaugurat el 1999, el Liceu és avui un dels símbols identificadors de la ciutat de Barcelona i un equipament fonamental del patrimoni cultural de la ciutat.

Palau Güell (1886-1889). Per a més informació veure Apartat Gaudí.

La Boqueria. També conegut com a Mercat de Sant Josep, és famós per la qualitat i la diversitat dels seus productes procedents de tot el món. Està instal•lat al lloc que havia de ser el pati de l’Església de Sant Josep, per això també se’l coneix com a Mercat de Sant Josep.

Plaça Reial. Va ser edificada a partir de 1848 sobre les restes d'un convent de Caputxins. Al centre de la plaça es troba la font de les Tres Gràcies i dos fanals dissenyats per Gaudí. Envoltat de terrasses, és punt de trobada per a molts ciutadans i turistes.

Plaça de Catalunya. És el centre vital de Barcelona i enllaça el casc antic amb el barri de l’Eixample. Aquesta plaça és el punt de partida d’importants carrers i avingudes. Dóna accés a La Rambla, passeig mundialment conegut per la seva diversitat i animació i que desemboca al port, la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia, bulevards que pugen en direcció a la muntanya i que reuneixen una important oferta comercial i lúdica.

Sales d’exposicions: Palau de la Virreina / Centre d’Art Santa Mònica.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). El CCCB és una de les grans infraestructures dels anys noranta, amb un objectiu específic: totes les seves activitats giren entorn de la ciutat. El fenomen urbà, analitzat des de tots els punts de vista i totes les disciplines culturals, és l'eix d'exposicions, conferències, festivals, concerts... El CCCB és situat a l'antic edifici de la Casa de Caritat i, juntament amb el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), constitueix un nou punt de referència cultural a Ciutat Vella.

Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). El MACBA, inaugurat al novembre de 1995, vol apropar l'art contemporani al públic, a través de la col•lecció –centrada en la creació artística en la segona meitat del segle– i la programació d'exposicions temporals i d'activitats paral•leles. L'edifici, dominat pel color blanc, és obra de l'arquitecte nord-americà Richard Meier.

Museu de la Cera. En aquest museu hi ha més de 360 figures de cera que reprodueixen personatges de diverses èpoques i activitats, ambientats en diferents escenaris amb projeccions i efectes d'àudio. Està instal•lat en un edifici molt interessant al costat de La Rambla.

4. Barri Gòtic. Aquí es conserven les restes de l'antiga ciutat romana i el conjunt d'edificacions medievals, testimonis d'un passat esplendorós. Barcelona va ser la capital des d’on van regnar els comtes i els monarques catalans durant cinc-cents anys.

Ajuntament. La Casa de la Ciutat, antiga seu del Consell de Cent, és un compendi d'estils: des d'una primera Sala dels Cents Jurats, inaugurada en 1373, fins a la façana de la Plaça de Sant Jaume, d'estil neoclàssic purista. Observareu que la porta és flanquejada per dues estàtues que representen Jaume I i el conseller Joan Fiveller.

Catedral. Les obres de construcció de la Catedral van començar a finals del segle XIII i acabaren sis segles després. La part més antiga és la porta de Sant Iu i la façana principal va ser enllestida l'any 1890. Cal destacar l'altar principal, el campanar (s. XV), el claustre (s. XV), els bancs del cor, el púlpit, la cripta de Santa Eulàlia (una de les dues patrones de Barcelona) i la porta de la Pietat (accés al claustre). L'edifici gòtic és situat on abans hi havia hagut una basílica paleocristiana (s. IV) de tres naus. D’aquesta basílica sols se’n conserva el baptisteri (fou destruïda l'any 958).

Plaça del Rei. A la Plaça del Rei, al cor del Barri Gòtic, se situen importants edificis gòtics com el Saló del Tinell, la Capella Santa Àgata i el Palau del Lloctinent, al costat del Museu d'Història de la Ciutat.

Palau de la Generalitat. Seu del Govern Autonòmic de Catalunya. Edifici format per diferents ampliacions i remodelacions, que van des dels primers anys del segle XV fins a mitjans del segle XVII. Conté, per tant, elements gòtics purs, gòtics flamígers, renaixentistes i d'altres barrocs. La façana és renaixentista, projectada el 1597 i finalitzada el primer terç del segle XVII. Destaquen el Pati del Tarongers, la Sala Daurada, el Consistori Major i el Saló de Sant Jordi.

Museu d'Història de la Ciutat. La visita al museu és una passejada per una gran part dels dos mil anys d'història de Barcelona. El centre ofereix un espectacle multimèdia que permet de descobrir la història de la ciutat d'una manera divertida i emocionant. El recorregut pel subsòl arqueològic ens acosta a la Barcelona romana i alt-medieval, amb restes de la primera muralla, carrers i tallers artesanals, i també del conjunt episcopal de Barcino, un dels més importants d'Europa. A la plaça del Rei s'hi pot visitar el magnífic conjunt monumental del Palau Reial Major, amb les sales de les Voltes Romàniques, el Saló del Tinell, la capella de Santa Àgata i la torre del Rei Martí.

Museu Frederic Marès. Fundat l'any 1946 amb el fons de la col•lecció de l'escultor Frederic Marès (1893-1991). La secció d'escultura hispànica aplega la col•lecció més notable de tot l'Estat espanyol, amb obres que van des de l'època preromana fins al segle XX. El Museu Sentimental o Gabinet del Col•leccionista recull objectes que il•lustren la vida quotidiana de Barcelona, des del segle XV al XX.

Museu Diocesà. L'Edifici incorpora la torre i la muralla romanes del segle IV. Reuneix escultures, pintures, orfebreria, ceràmica i diversa indumentària religiosa de Catalunya, des de l'època Romana i l'edat mitjana fins al segle XX.

5. Barri de la Ribera. El Barri de la Ribera va esdevenir el nou centre de la ciutat quan es produí l'expansió marítima i comercial dels catalans per la Mediterrània (S. XIII i XIV). Un símbol d'aquest imperi marítim és l'església de Santa Maria del Mar, un superb edifici gòtic. El Passeig del Born conserva edificacions amb restes gòtiques i un palau restaurat del segle XIV.

Església de Santa Maria del Mar. La Basílica de Santa Maria del Mar, d'extraordinària bellesa, és uns dels exponents del gòtic català. En destaca l’espaiosa estructura interior i el rosetó, de mitjans del segle XV.

Palau de la Música Catalana. Es diu que el Palau de la Música Catalana és l’edifici més Modernista del món. La darrera remodelació de l’espai, que s’enllestirà el 2004, està habilitant noves zones amb diferents funcions, així com restaurant parts de l’edifici. La construcció és obra de Lluís Domènech i Montaner.

Museu Picasso. El museu presenta la col•lecció d'obres de formació i de joventut de l'artista més completa del món. Hi és molt ben representat el primer període personal de Picasso, l'Època Blava (1901-1904). De l'Època Rosa hi ha l'esplèndid retrat de la Senyora Canals. Cal destacar-ne, també, el conjunt d'obres que va realitzar a Barcelona l'any 1917 i la sèrie interpretativa de Las Meninas de Velázquez de l'any 1957.

Museu Tèxtil i d'Indumentària. Conté una col•lecció de teixits des del segle IV fins al XX; encaixos, tapissos, indumentària civil i complements. També hi ha eines de la indústria tèxtil catalana dels segles XIX i XX. Hi destaquen les col•leccions del modernisme i les creacions dels grans modistes del segle XX, com ara Balenciaga, Pedro Rodríguez, etc. Està situat al Palau del Marquès de Lió i Nadal un edifici senyorial d'estil gòtic.

Museu Barbier-Mueller. Aquest museu exhibeix una de les més prestigioses col•leccions d'art precolombí que es caracteritza per la singularitat i la qualitat de les peces. Conté obres d'art representatives de la major part dels estils de les antigues civilitzacions americanes anteriors al Descobriment d'Amèrica: escultures, ceràmiques, teixits i objectes rituals.

Parc de la Ciutadella. El Parc de la Ciutadella es troba sobre els terrenys de l’antiga fortificació militar. En el seu interior subsisteixen encara alguns edificis de l’antiga fortalesa, com són la capella, el Palau del Governador i l’arsenal, avui seu del Parlament de Catalunya.

Parc Zoològic de Barcelona. Al Zoo de Barcelona hi viuen més de set mil animals d’unes cinc-centes espècies. La visita al parc us pot portar tot un matí. Al zoo podreu gaudir d’un espectacle de dofins i observar aus tropicals, rèptils, felins i altres espècies. Pels que vingueu amb família, podeu portar als nens al zoo infantil, una activitat ideal per tal que els més menuts prenguin contacte amb els animals de granja.

Museu de Zoologia. El Museu de Zoologia mostra col•leccions zoològiques, principalment les branques d'entomologia, malacologia i vertebrats. Hi ha una exposició permanent amb exemplars naturalitzats i exposicions temporals i seccions dedicades a insectes vius com ara abelles i formigues. Està situat al Castell dels Tres Dragons, obra de Domènech i Montaner, que va ser construït com a Cafè-Restaurant de l'Exposició Universal del 1888.

Museu de Geologia. Fundat el 1878 gràcies al llegat de Francesc Martorell i Peña, fou inaugurat el 1882 com a Museu Martorell de Ciències Naturals i Arqueologia, sent el primer museu públic de Barcelona. Des del 1924, dedicat exclusivament a la Geologia i acull importants col•leccions de i exemplars de Catalunya i de tot l'Estat. Acull les exposicions permanents "Roques, minerals i fòssils" i "El color secret dels minerals".

Port, Barceloneta i Vila Olímpica. Barcelona és avui una ciutat oberta al mar. El port s'ha convertit en una de les escales preferides pels luxosos vaixells de creuer. Al port vell encara s'hi conserva una zona destinada a la pesca, amb la Torre del Rellotge, que dóna nom al moll, i la petita llotja de pescadors. Les antigues drassanes medievals, les Drassanes Reials, són testimoni de l'esplendor del comerç marítim i de la marina catalana en l'edat mitjana, i actualment allotgen el Museu Marítim.

Mirador de Colom. Al final de La Rambla, a prop del mar, hi trobem el Mirador de Colom, una gran obra aixecada l’any 1888 amb motiu de l’Exposició Universal que recorda el descobriment d’Amèrica. A l’interior de la columna de ferro del monument hi ha un ascensor que puja al mirador, a 60 metres d’alçada. Des d’allí es pot gaudir d’una vista panoràmica de la ciutat, des de la muntanya fins al mar.

L'Aquàrium de Barcelona. L'Aquàrium de Barcelona és un dels més importants del món en temàtica mediterrània. Us podreu acostar als taurons i cavalls marins, passant per un túnel transparent de vuitanta metres sota l'immens oceanari. Disposa de vint gegantines peixeres, vuit mil animals i més de tres-centes espècies diferents de plantes.

Pailebot Santa Eulàlia. El Museu Marítim de Barcelona ha convertit aquest vaixell en un museu flotant. Es tracta d’una embarcació botada el 1919 i restaurada el 1998. Actualment el vaixell pot navegar i s’ha convertit en una peça fonamental en tot tipus de programes educatius i activitats pedagògiques. Es pot visitar al Moll de la Fusta.

Imax. A Barcelona hi ha un cinema en tres dimensions, un Imax i un Omnimax. Us semblarà que les imatges surten de la pantalla!

Golondrines. Embarcacions que van des de Colom fins a l’Escullera, fent un recorregut de 35 minuts al llarg del Port Vell.

Transbordador aeri del Port. El seu recorregut comença a la muntanya de Montjuïc (Jardins Costa i Llobera) i arriba a la Torre de Sant Sebastià, amb parada a la Torre de Jaume I (al costat del World Trade Center).

6. Montjuïc. La muntanya de Montjuïc es va urbanitzar amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929 i s’hi van construir els actuals palaus firals i les instal•lacions esportives. La muntanya ha esdevingut un centre cultural de primer ordre amb equipaments com el Museu d'Arqueologia, el Museu Etnològic, la Fundació Joan Miró, la Fundació Fran Daurel i la Fundació CaixaForum, a l’antiga fàbrica Casaramona.

Pavelló Mies van der Rohe. Reconstrucció del pavelló que l’arquitecte Mies van der Rohe va dissenyar per a la representació alemanya a l’ Exposició Internacional de 1929. Còpia en bronze de l’escultura de Georg Kolbe.

Antiga Fàbrica Casaramona - CaixaForum. La Casaramona és una de les joies de l’arquitectura industrial modernista. L’edifici va ser projectat per Josep Puig i Cadafalch. La Fundació “la Caixa” va restaurar recentment tot l’edifici tot conservant el seu aspecte original. Actualment alberga la seu de CaixaForum, un museu amb diversos espais polivalents, amb més de 12.000 metres quadrats.

Font Màgica de Montjuïc. Horari: Hivern (octubre a abril): divendres i dissabtes de 19 h a 21 h. Passades Musicals: 19h., 19.30h., 20h. i 20.30h. Estiu (maig a setembre): dijous, divendres, dissabtes i diumenges de 20 h a 24 h. Passades Musicals: 21.30h., 22.00h., 22.30h., 23.00h. i 23.30h.

Poble Espanyol. El Poble Espanyol va ser definit com a un museu original de reproduccions arquitectòniques. L’espai explica l’arquitectura ibèrica com a trobada de les cultures de la Mediterrània, sent alhora contenidor d’un centre dinàmic de l’artesania contemporània, de l’art i del disseny.

Jardí Botànic.

Anella Olímpica. L’Estadi Olímpic i l’Esplanada de l’Anella Olímpica es poden visitar cada dia (entrada per la Porta Maratón) de 10 a 18 h. De l’1 de maig al 23 de setembre, tot els dies de la setmana de 10 a 20 h. El Palau Sant Jordi és accessible els dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 18 h. De l’1 de maig al 23 de setembre fins a les 20 h. En ambdós casos, les instal•lacions romanen tancades a visites els dies que hi ha actes programats.

Funicular de Montjuïc. Transport que en tan sols dos minuts connecta el Paral•lel amb el Telefèric de Montjuïc-parc de Montjuïc. El seu accés és des de la parada de Paral•lel (línies 2 i 3 de metro).

Telefèric de Montjuïc. Transport que va des de l'Av. Miramar (al costat d l'estació superior del Funicular de Montjuïc) fins el Castell de Montjuïc.

Museu Nacional d'art de Catalunya (MNAC). Un Museu, 1.000 anys d'art. El MNAC permet al visitant fer un recorregut ininterromput per mil anys d'art a Catalunya, des del segle X fins al segle XX. Es constitueix com a un centre museístic de primer nivell al mostrar una rica col•lecció d'art medieval (romànic i gòtic).

Fundació Joan Miró. Situada en un magnífic edifici de Josep Lluís Sert, aquesta fundació alberga la millor col•lecció pública de l'obra de Joan Miró. El conjunt format per gairebé 300 pintures, 150 escultures, 9 tèxtils, l'obra gràfica completa i més de 7.000 dibuixos, mostra la trajectòria artística de Miró i les diverses tècniques que utilitzà al llarg de la seva carrera.

Museu Etnològic. Aquest museu conté importants col•leccions de cultura material, procedents de l'Àfrica, Oceania, l'Àsia i l'Amèrica Llatina. El patrimoni del museu s'exhibeix mitjançant exposicions temporals de llarga i curta durada.

Museu d'Arqueologia de Catalunya. Situat al Parc de Montjuïc, aquest museu proposa un viatge a les arrels més pregones de la història de Catalunya, des de l'aparició de l'home fins a la construcció de la Catalunya comtal. En les seves col•leccions hi ha peces fonamentals dels jaciments i dels conjunts arqueològics de Catalunya i la seva rodalia com també de diverses cultures de la esta de la Península Ibérica i de la Mediterrània.

Museu Militar de Montjuïc. Aquest museu mostra una col•lecció d' armes antigues i modernes, maquetes de castells, soldadets de plom i uniformes militars actuals. També conté cartografia antiga.

Galeria Olímpica. És una exposició i un centre d'informació permanent i d'investigació sobre els Jocs Olímpics de Barcelona i l'olimpisme.

7. Diagonal i Pedralbes. En aquesta zona, la tradició i la modernitat conviuen en perfecta harmonia. Algunes construccions innovadores com són les Torres Trade destaquen d’entre els moderns edificis d’oficines, vivendes i hotels. Hi trobem importants centres comercials, amb elegants botigues i grans magatzems. A ambdós costats de l’Av. Diagonal, porta d’entrada i sortida de la ciutat, hi trobem la ciutat universitària.

Palau Reial de Pedralbes. Construït per al Rei Alfons XIII en 1929. És la seu del Museu de Ceràmica i de les Arts Decoratives. I es poden visitar els seus jardins.

Monestir de Pedralbes. Fundat l'any 1327 per la reina Elisenda de Montcada, el Monestir de monges clarisses de Pedralbes segueix respirant encara avui la pau del retir monàstic. El conjunt comprèn l'església i el monestir, disposat al voltant de l'esplèndid claustre de tres plantes que dóna accés a les estances principals: el Dormitori, el Refectori, la Sala Capitular, l'Abadia i les cel•les de dia, una de les quals conté les meravelloses pintures murals de Ferrer Bassa. La visita a aquest recinte ens permet contemplar el llegat artístic conservat per la comunitat de clarisses al llarg dels segles i conèixer la seva forma de vida.

Museu Futbol Club Barcelona President Núñez. Al museu hi ha trofeus, documents, fotografies i tres audiovisuals que tracen la història d'un dels clubs esportius més importants del món. També comprèn fons d'art del F.C. Barcelona. Visita a l'Estadi des de la tribuna.

8. Tibidabo i Parc del Laberint d’Horta. El Tibidabo és el punt prominent de la Serra de Collserola, extensa àrea boscosa i parc metropolità, a cinc-cents metres sobre el nivell del mar. Des del cim es pot gaudir d’una excel•lent vista panoràmica de la ciutat.

Parc d’Atraccions del Tibidabo. Endinsa't en un món de màgia i diversió on descobriràs mil i una formes de gaudir de tot tipus de sensacions.

Torre de Collserola. Mirador situat a 560 m sobre el nivell del mar (vista 70 km). Accés amb ascensor panoràmic de vidre amb capacitat per a 25 persones.

Parc de Collserola. Parc natural dins de l’àrea metropolitana amb elements d’interès arquitectònic i paisatgístic, itineraris senyalitzats i centre d’informació, entre d’altres serveis.

Can Coll. Masia datada del segle XV, restaurada. Museu de la vida rural, exposicions, audiovisuals, publicacions, plànol, itineraris senyalitzats guiats per voluntaris.

Tramvia Blau. El Tramvia Blau va des de la Pl. de Kennedy/Av. del Tibidabo fins a la Pl. del Doctor Andreu i, viceversa. Enllaça amb el funicular del Tibidabo. Els dies feiners i, durant els mesos que el parc d’atraccions roman tancat, hi ha un servei d’autobús que fa el mateix recorregut.

Funicular del Tibidabo. Servei de funicular des de la Pl. Doctor Andreu (final Av. Tibidabo) fins la Pl. del Tibidabo (Parc d’Atraccions del Tibidabo). Enllaça amb el Tramvia Blau.

Cosmocaixa Barcelona - El nou Museu de la Ciència. El nou museu de la ciència CosmoCaixa és un espai dedicat a estimular el coneixement i l'opinió científica dels ciutadans. El mur geològic i el Bosc inundat són dos dels espais emblemàtics. En el primer d'ells es pot interpretar la geologia del món, mentre que el segon és el primer bosc inundat dins d'un museu de ciència.

Parc del Laberint d’Horta. És el jardí més antic de Barcelona i un magnífic exponent dels jardins neoclàssics del segle XVIII. Fins a finals del segle XX, la finca va pertànyer a un aristòcrata català. El parc té tres nivells o terrasses escalonades, amb un graciós toc de fisonomia italiana. A la terrassa superior hi ha un dipòsit obert que recull l’aigua per a regar el jardí; a la intermitja, templets amb cúpules sostingudes per columnes toscanes, i a la inferior, format per xiprers retallats, s’hi troba el laberint vegetal que dóna nom al parc. Durant l’estiu, s’organitzen concerts de música clàssica.

Fires i festes

4-14 de febrer. Festes de Santa Eulàlia.

Juny. Sónar. Música Avançada i Art Multimèdia.

Juny-agost. BCN Grec Festival. Teatre, Música i Dansa.

Segona quinzena d'agost. Festa Major de Gràcia. Festa Major de Sants.

Setembre. Festes de la Mercè. Barcelona Arts de Carrer (festival dels espectacles de teatre, música i dansa de carrer). BAM (Barcelona Acció Musical).

Ajuntament de Barcelona
Pl. Sant Jaume, 2
Tel. 93 402 70 00
bi@mail.bcn.es
http://www.bcn.es