Els primers elements que es troben a Martorell amb una possible relació amb l'home corresponen a les restes d'un Elephas Anticus. Cal esperar fins al final del neolític per trobar restes de la presència humana dins del terme municipal.
Llocs d'interès
El pont del diable (segles I a.C.-XIII) Autèntic símbol de Martorell, va ser construït en època romana, probablement durant l'imperi d'August (als voltants dels anys 10- 8 a .C.), sobre la Via Augus.
Santa Margarida de Martorell (segles VII-XII).
Sant Genís de Rocafort (segle XII).
El castell de Rosanes-Les torretes (alta edat mitjana).
La capella de Sant Joan (segle XIII). De l'antic hospital de malalts pobres de Martorell, fundat el 1205 per Guilleuma de Castellví, senyora de Castellví de Rosanes, es conserva la capella de Sant Joan, documentada des del 1216.
Altres edificis medievals (segles XII-XV). Les excavacions realitzades el 1991 han posat al descobert parcialment la planta de l'antiga capella de Sant Bartomeu (carrer de Sant Bartomeu, a l'entrada del Pont del Diable), de la qual es té notícia a partir del 1208.
La torre de Santa Llúcia (segle XVI). Situada al pla de Martorell, enmig de naus i magatzems del modern polígon industrial, la Torre de Santa Llúcia, també anomenada Torre dels Crossos, apareix als ulls de l'observador com una imatge situada fora del temps.
Església arxiprestal de Santa Maria (segles XVI-XX). La primera documentació que fa referència a l'Església (de la qual no es coneixen dades ni cap resta) és del segle XI.
Museu municipal Vicenç Ros. Al peu de la serra de les Torretes, el Museu Municipal Vicenç Ros ocupa una part del convent de caputxins, construït entre els anys 1687 i 1700, un dels pocs exemples d'arquitectura caputxina del segle XVII que resten al país.
L'Enrajolada Casa-Museu Santacana. Coneguda com l'Enrajolada, l'antiga casa pairal de la família Santacana és un dels llocs emblemàtics de Martorell.
Cal Nicolau Ric (primera meitat del segle XIX).
La farmàcia Bujons (primera meitat del segle XIX).
El molí Fariner. La fàbrica de filatures coneguda com el molí Fariner està situada a la riba esquerra del riu Anoia. El nom de Molí Fariner es deu al fet que al costat de la fàbrica hi ha el casal d'un antic molí de finals del segle XVIII.
La colònia de Can Bros (mitjan segle XIX) . Un altre exemple que palesa la importància de l'activitat fabril d'aquella època és l'antiga colònia de can Bros.
La torre de les Hores (segles XIX-XX) . El gran interès de la torre de les Hores, al marge de constituir un interessant exemple de mansió senyorial típica de finals del segle XIX, rau en el fet d'haver estat la residència de Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 - Martorell 1962), escriptor, filòsof, poeta, autor teatral i crític d'art.
Esgrafiats. Un dels elements més característics de Martorell són les seves nombroses façanes decorades amb dibuixos que segueixen la tècnica de l'esgrafiat.
Fires i festes
El primer diumenge després de Carnaval . La Quadrilla. És un ball típic de Martorell, originari del segle XVIII. Segons la tradició, està inspirat en les guerres del Rosselló de finals del segle XVIII i és d'influència francesa.
15 i 16 d'agost. Festa major. És una festa en honor de la patrona de Martorell, Santa Maria, titular de la parròquia. La festa es troba documentada des de l'any 1032 i aprofitava el parèntesi entre les feines agrícoles de segar i veremar.
Cap de setmana anterior al 7 d'octubre . Festa del Roser. Va prendre un especial relleu a Martorell a partir de l'any 1571, arran de la victòria dels cristians a la batalla de Lepant, on les forces de l'anomenada Lliga contra el turc, comandades per Lluís de Requesens, senyor de Martorell, van vèncer els turcs, segons la creença popular, gràcies a la intervenció de la Verge del Roser, que des d'aleshores també va ser coneguda com a Verge de la Victòria.
Segon diumenge de novembre . Festa del Tiscar. La celebració data des de mitjan segle XVIII en honor de la Verge del Tiscar, una advocació d'origen andalús, venerada a la capella de Sant Joan de Martorell des de l'any 1751.
Cap de setmana posterior a Santa Llúcia, 13 de desembre. Fira de Santa Llúcia. Se celebra al barri de Rosanes com a continuadora del tradicional aplec que se celebrava a l'ermita de Santa Llúcia de la Torre Bassols , anomenada també Torre de Santa Llúcia. La festa es coneix des de mitjan segle XIX.
Últim cap de setmana d'abril. Fira del Comerç i de la Indústria. Mostra multisectorial que se celebra al recinte firal de Ca n'Oliveras coincidint amb la Fira de Primavera.
Últim cap de setmana d'abril. Fira Comercial i Artesanal. Se celebra coincidint amb la Fira de Primavera, des de la plaça de l'Església fins a la plaça de les Germanes Maestre.
