Abrera
Begues
Castellví de Rosanes
Castelldefels
Cervelló
Collbató
Corbera de Llobregat
Cornella de Llobregat
Esparraguera
Esplugues de Llobregat
Gavà
Martorell
Molins de Rei
Olesa de Montserrat
Palleja
La Palma de Cervelló
El Papiol
El Prat de Llobregat
Sant Andreu de la Barca
Sant Boi de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
Sant Esteve Sesrovires
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
Sant Just Desvern
Sant Vicenç dels Horts
Santa Coloma de Cervelló
Torrelles de Llobregat
Vallirana
Viladecans
ESPLUGUES DE LLOBREGATPlànol

Ajuntament

Plaça Santa Magdalena, 5-6
Tel. 933 713 350
ajuntament@ajesplugues.es
www.esplugues.cat

Esplugues, fins ben entrat el segle XX, tingué com a base econòmica fonamental l'agricultura.

Tot i que la manca de regadiu en una agricultura de secà havia obligat una bona part de la població a trobar el seu mitja de subsistència en el conreu d'altres terres dels contorns, o bé esdevenir mà d'obra de les fàbriques dels voltants.

Les primeres referències industrials estan lligades a la ceràmica i tota la producció lligada al fang aprofitant la qualitat argilosa del sòl. En perfecta harmonia conviurien les siluetes allargassades de les xemeneies de les bòbiles al costat dels camps conreats per la vinya i el blat. Destaquem la presència de la fàbrica de ceràmica artística Pujol i Bausis “ La Rajoleta ”.

La millora de les comunicacions, la instal·lació d'aigua, llum i telèfon faran possible l'emplaçament duran el primer terç de segle de petites fàbriques o empreses familiars.

No obstant això, no serà fins a partir dels anys 50 i 60 quan Esplugues se sumirà en un procés accelerat i irreversible d'industrialització plena que precipitarà el seu pas de vila a ciutat. La seva fesomia que, temps enrere, tan havia atret colònies d'estiuejants experimentarà diversos canvis d'acord amb les transformacions quantitatives i qualitatives de la ciutat.

Llocs d'interès

Convent de Santa Maria de Montsió . Conjunt arquitectònic, que data del segle XIV i que es troba al nostre terme municipal des del 1948, quan va ser traslladat des de la rambla de Catalunya de Barcelona.

El Museu Can Tinturé d'Esplugues de Llobregat, ubicat en una casa construïda a finals del segle XIX per l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa a petició de Joan Tinturé Campreciós, acull el primer museu monogràfic de rajola de mostra de l'Estat espanyol.

El parc de Can Vidalet és un dels parcs històrics de l'àrea metropolitana i l'espai verd urbà més valuós d'Esplugues.

La Torre dels Lleons fou edificada, possiblement, sobre una vil·la romana com semblen demostrar alguns vestigis que encara hi resten d'un tros de paret on es veu clarament la tècnica de construcció "opus spicatum", per la disposició en espigues dels materials.

Església parroquial de Santa Magdalena . Originàriament, hi havia emplaçada una petita ermita, dedicada a Santa Maria Magdalena, propietat del monestir de Sant Pere de les Puelles. El 1103 va ser consagrada com a parròquia del poble. Durant el segle XVI, a causa del creixement de la població, fou necessari engrandir l'església.

Forns i xemeneia de la fàbrica de ceràmica artística "Pujol i Bausis" ( La Rajoleta ). El conjunt d'elements constituït per: els quatre forns de tipus àrab, els dos forns enterrats -descoberts recentment-, els dos forns d'ampolla i la xemeneia, són un valuós testimoni de les vinculacions que la nostra ciutat mantingué històricament amb el fang.

Can Cargol . Aquesta masia contribueix a accentuar el tipisme del carrer Montserrat. Durant el temps ha sofert diferents transformacions tot i que conserva bona part de la tipologia i estructura original.

Can Cortada . Poca informació hi ha dels orígens de la masia, d'aspecte senyorívol; un dels seus primers propietaris, Jeroni Matheu, fou jurat del poble l'any 1598. L'any 1630, la finca és adquirida per Jaume Cortada, primer baró de Maldà.

Can Ramoneda, possiblement originària del segle XIV, ha estat arranjada i ampliada al llarg del temps, especialment l'any 1642. Pel 1770, el baró de Maldà diu que és la casa més rica del poble.

Can Clota . És un dels edificis més remarcables i emblemàtics de la ciutat. Els seus orígens es remunten al període medieval quan s'alçà la masia inicial i la torre.

Can Pi . El primer propietari conegut fou Antoni Guasch que pagava censos al monestir de Sant Pere de les Puelles, l'any 1516. El seu successor i gendre fou Joan Campderrós, que exercí de jurat del poble l'any 1610.

Casa de la Vila . Per l'abril de 1766, el general marquès de la Mina , intendent del Principat de Catalunya, autoritzava el comte Darnius poder edificar una casa per a hostal i carnisseria al costat de la nova carretera Reial –veritable eix de creixement de la població– amb la condició de construir-la de 25 a 30 vares castellanes apartada de la carretera.

Can Bialet . Com la masia anterior s'integra perfectament al conjunt paisatgístic i arquitectònic del carrer. És de planta basilical, amb la façana asimètrica, es troba dividida en tres tramades, la central, més elevada, posseeix un portal d'arc de mig punt, l'accés del qual es troba alçat del nivell de terra.

info@turismedia.com