Trenta urbanitzacions repartides per tot el terme han convertit el municipi tradicionalment de residències d'estiueig, en residències habituals.
Els boscos de pi blanc, que des de principis del segle XX envaïren tot el terme i que encara es conserven en bona part, tot i l'agressió soferta, caracteritzen tot l'entorn de Corbera.
Tant el creixement urbà com l'extensió dels boscos de pins han comportat una recessió lenta però inexorable de l'agricultura que, bàsicament, era de cultiu de la vinya i de l'oliva. Actualment resten conreus de presseguers, cirerers i productes de l'horta. La gastronomia de Corbera ha sabut conservar el millor de la cuina catalana i incorporar-hi un ventall de noves possibilitats a l'abast de tots els gustos.
Prop de l' església de Santa Maria de Corbera , en el paratge de les Penyes del Corb s'hi representa cada any El Pessebre Vivent. La representació segueix un text de Josep Rodrigo, Francesc Mestres i a partir dels evangelis de Lluc i Mateu constitueix un espectacle de gran qualitat que aprofita l'entorn natural com a escenari. Comença el primer diumenge de desembre i acaba el penúltim de gener.
Les Festes majors d'hivern i estiu es celebren el 17 de gener (sant Antoni Abad) i el 22 de juliol respectivament (santa Magdalena).
22-23 de juliol. Mercat medieval.
3 de desembre-4 de gener. Pessebre vivent a Corbera.
