est i la serra de les Conques ( 532 m ) i el Montau ( 652 m ).
Aquesta zona de la Serralada Litoral es caracteritza per un basament Paleozoic, (període de l'era geològica) format principalment per materials d'estructura laminar, que afloren a la carretera de Gavà a Begues, una sèrie Triàsica, (període de l'era mesozoica) d'estructura complexa, en la qual alternen els nivells calcaris amb gresos, conglomerats i argil·lites de tons vermells i una sèrie massiva de calcàries i dolomies, molt carstificades, que formen el massís de Garraf.
A Begues trobem cinc tipus generals d'hàbitats: l'ambient forestal, els ambients oberts o d'explotació agrícola, l'ambient de ribera, els ambients cavernícoles i el medi antropogen.
A dintre del Parc del Garraf, al terme municipal de Begues, trobem Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts. Aquest lloc s'ofereix com un punt de trobada entre artistes i visitants, com un punt de trobada entre la creació i l'observació. Com una part i un tot alhora, on el llenguatge universal i obert de l'art vigent permet descobrir i integrar, des de l'experiència emocional, l'ànima del Parc del Garraf. És a dir, les persones, la llum, el vent, la terra, la mar...
La masia de Vallgrassa, que dóna nom a tota la vall, havia estat una masia vitivinícola. Encara s'hi conserven les antigues feixes o bancals on es plantaven els ceps.
Vallgrassa també va ser una masia ramadera, tal com s'aprecia en un tancat parcialment cobert per porxos destinats al ramat (bàsicament cabres), que es troba adossat a la cara est de l'habitatge.
Llocs d'interès
Barraca de vinya. Conservada en terreny públic, actualment zona verda municipal.
Begues Parc (Carrer Ebre i avinguda Sadurní). Urbanització construïda als anys 60 al peu del desaparegut Mas Trujols (segle XVI). Passant pel carrer Ebre s'observa una barraca de vinya dins d'una parcel·la.
Cal Barreres. Conjunt de masies dels segles XVIII-XIX.
Cal Batlle Vell. Masia del segle XIX també anomenada Cal Corberó (antics propietaris).
Cal Campaner. Casa d'estil modernista construïda als anys vint i on van viure els darrers campaners de l'església vella.
Cal Cataquero. Masia del segle XIX amb afegits posteriors.
Cal Gepet. Masia amb data d'origen desconegut, probablement del segle XIX. Va ser ampliada i reformada al segle XX i actualment es troba en procés d'enrunament.
Cal Paulo. Masia del segle XIX, dissenyada per ser un convent de monges.
Cal Ros. Masia del segle XIX.
Can Amell. Casal del segle XIX que actualment forma part del col·legi Sant Lluís de Pla i Amell.
Can Figueres. Masia esmentada amb aquest nom des del segle XVIII.
Can Grau del Coll. Masia ja esmentada al segle XIII amb elements romànics i gòtics. Situada al Coll de Begues, just en el punt on el camí Ral de Barcelona arribava al pla de Begues. Antigament havia estat un hostal anomenat Mas Albareda i abans Mas Conquista.
Can Pau. Antiga masia del segle XVI, abans anomenada Mas Panyella de la Figuera.
Can Rigol. Masia del segle XVII, actualment casa de colònies.
Can Sadurní. Important masia del segle XVI, abans anomenada Mas de l'Espluga, en referència a la cava situada a la proximitat, de gran interès arqueològic Hi ha les caves Montau de Sadurní, i el restaurant de Can Sadurní.
Can Térmens. Una de les masies més antigues de Begues, que apareix al segle XIII amb el nom de Mas Tió. Actualment hi ha un restaurant i una hípica.
Creu de Terme. Construïda a l'encreuament del camí Ral de Barcelona a Vilafranca amb el camí que duia a l'església. Als anys 30-40, la creu original es va traslladar davant de l'església nova del poble, mentre que uns metres a llevant de l'antic emplaçament es va restituir una copia sobre la base de pedra (gres vermell) original.
El Pi Gros. Restes del pi pinyer així anomenat, d'uns 400 anys d'edat en morir. L'any 1977 va caure després d'un període de pluges i vent. Havia estat el pi pinyer de capçada més ample de Catalunya.
Església nova de Sant Cristòfor. Començada a construir als anys 30 amb la finalitat d'evitar el llarg desplaçament de la majoria de població cap a la Rectoria. Va ser finalitzada l'any 1949.
Església vella de Sant Cristòfor. Construïda el segle XVI sobre l'església primitiva, probablement romànica (segle X).
Hort del Rector. Hort situat al peu del camí de les Planes. Hort i camps havien estat treballats pels mateixos rectors sense treure's la sotana. Fins als anys 40 es conservava el Pou del Rector arran del camí.
La Casota. Masia del segle XIX, anomenada així per ser el nom que en donaven durant els anys en que va estar a mig construir.
La Clota. Runes d'una de les masies més antigues i importants de Begues, ja esmentada al segle XIV. El conjunt reunia varies cases, on encara s'hi vivia a començaments del segle XX. Es troba dins del pare natural de Garraf.
La Parellada. Masia del segle XV actualment deshabitada.
Mas de l'Alzina. Masia esmentada ja al segle XV. Sembla que antigament es trobava en un altre indret més a llevant, d'on va ser desplaçada per motius desconeguts.
Mas Ferrer. Al cim del puig i voltat per la urbanització que porta el seu nom, s'hi amaga el Mas Ferrer, original del segle XVI. Reconstruït el segle XVII i reformat el XX amb incorporació de finestrals gòtics i una torre.
Nucli antic de la Rectoria. Construït a partir de 1830 en terres del bisbat amb la finalitat de donar protecció i recursos (censos) al rector, que fins aleshores vivia en descampat. Les cases del carrer Sant Cristòfol, Cal Traginer i Cal Fusteret, van ser construïdes durant el segle XIX, mentre que Cal Gaietano podria ser del segle XVIII.
Pou del Glaç. Dipòsit construït en data desconeguda destinat a emmagatzemar el gel que a l'hivern s'extreia de la riera i que a l'estiu es comercialitzava. Va deixar d'estar en ús a finals del segle XIX. Enllaç amb el camí ral a Olesa i Vilafranca.
Fires i festes
19-22 de gener. Festa major d'hivern.
4 de juny. Aplec de Bruguers .
16-22 de juliol. Festa major d'estiu.
25 de setembre. Fira d'artesans.
8 d'octubre. Festa major del barri de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls . 6è Mercat d'oficis del segle XIII (albergueria medieval), de 9 a 15 hores 10a Fira d'artesans i comerços d'Olesa.
15 d'octubre. Festa del most. Ballada de sardanes. A l'ermita de Santa Eulàlia.
