Ullà
era, fins no fa gaires anys, un petit municipi de població
dedicada fonamentalment a l’agricultura. Darrerament, però,
la seva proximitat a Torroella de Montgrí n’ha fet
créixer el nombre d’habitants i ha transformat les
seves característiques. El terme municipal s’enfila
fins a la carena de la muntanya d’Ullà, que li fa de
límit i que, en el seu punt més elevat, arriba
a tres-cents metres d’alçària. Als amants de
la història els agradarà saber que al poble
d’Ullà havia existit una comunitat de monjos agustins,
en un cenobi situat a la vora del Ter del qual avui dia pràcticament
no en queden restes. Una antiga crònica explica que,
a l’estiu de l’any 1178, la comunitat fou víctima d’un
atac de pirates sarraïns provinents de Mallorca que havien
desembarcat a la costa propera a Ullà. L’actual església
parroquial de Santa Maria d’Ullà es va construir a
finals del segle XVIII i va ser beneïda l’any 1804. Aquell
mateix any s’hi traslladà la imatge de la Verge de
la Fossa, del segle XII, una talla de fusta policromada de
gran interès i valor que mereix una visita. L’església
es troba situada en un lloc molt dominant, d’esquenes al Montgrí
i oberta a la plana. Els aficionats a l’arqueologia tenen
a Ullà un punt de referència important: es tracta
del jaciment conegut pel nom de Cau del Duc, una cova de la
muntanya d’Ullà situada en un punt proper a la carena
des de la qual es pot gaudir d’una perspectiva magnífica
sobre tota la plana del Ter. |
|
