La
Generalitat de Catalunya va atorgar al municipi de Rupià
la declaració de Conjunt Historicoartístic per
tota una sèrie d’elements que fan d’aquest poble una
visita realment obligada.
Durant molts segles Rupià va ser un dels llocs de domini
del bisbe de Girona. La presència de la mitra i dels
seus oficials ha deixat la seva empremta en el castell, d’estil
gòtic civil, de planta rectangular i construït
amb carreuada (segles XIV-XV), i també en el nom d’alguns
dels carrers i places de la població.
També són visibles les restes de les muralles
del segle XV que encerclen el nucli del municipi, el qual
manté el traçat urbanístic medieval.
El portal d’Amunt i el portal d’Avall recorden encara avui
el sistema de defenses que protegia la vila, ja que eren les
dues úniques vies d’accés al nucli antic.
La visita al municipi de Rupià es pot completar amb
un breu recorregut per la seva rodalia, on cal destacar el
Mas Llorà, situat a 1 km del municipi, en el paratge
de Brancós. Es tracta d’un gran casal del segle XVIII
que conserva elements anteriors, del segle XVI. En un camp
proper trobem l’Olivera Grossa del Mas Llorà, un arbre
mil•lenari
de proporcions excepcionals que Josep Pla va evocar com a
“olivera prodigiosa” en els seus textos. Avui només
en queda la majestuosa soca, a causa d’un incendi patit l’estiu
del 1987. Es creu que és un dels exemplars d’olivera
més grans de la Mediterrània. Al seu voltant
mateix hi ha vestigis de poblament d’època romana.
|
|
