El
municipi de Regencós, situat en la segona línia
immediata del litoral, és una localitat tranquil•la
i plàcida formada per un nucli compacte d’una cinquantena
de cases entorn de l’església, amb carrerons estrets
i curts que conserven trams de l’antic empedrat.
La construcció de l’església de Sant Vicenç
va començar l’any 1805, segons marca una làpida
del mur de la capçalera exterior. Es creu que va acabar
l’any 1815. L’edifici és d’una sola nau amb capelles
laterals i absis poligonal cobert amb voltes de llunetes.
Al municipi encara s’observen les restes d’antigues fortificacions
del final de l’edat mitjana: torres, murs i portals.
Regencós es troba als peus del Quermany Gros ,turó
en forma de planell que és un senyal d’identificació
característic del paisatge d’un extens sector de la
comarca.
Aquest poble ha estat molt conegut per les seves rajoleries,
que donaven feina a bona part de la població. Entre
els segles XlX i XX n’hi va arribar a haver prop d’una vintena.
En aquestes fàbriques s’elaboraven manualment les tradicionals
toves, cairons i rajols. Actualment només subsisteix
la rajoleria de Josep Ferrer, darrer testimoni d’un ofici
que havia donat molta vida a aquest poble.
Un indret del terme que cal destacar és el veïnat
de Puigcalent, situat a 800 m del poble. Es tracta d’un agrupament
de masies dels segles XVII-XVIII, al cim d’un pujol poc elevat
des del qual es gaudeix d’un extens panorama de la plana baixempordanesa.
|
|
