De
la mateixa manera que la majoria dels pobles de la plana empordanesa,
Bellcaire està enfilat a dalt d’un petit puig des del
qual domina la plana, que, en direcció nord, havia
estat ocupada per l’enorme estany de Bellcaire. Aquest estany,
com molts altres de l’Empordà, va ser dessecat a mitjan
segle XVIII a fi d’aprofitar les terres per al conreu.
Bellcaire conserva, a la part més alta, el castell
medieval que van fer construir els comtes d’Empúries
a finals del segle XIII, empesos per motius estrategicomilitars
de defensa enfront dels dominis que tenia la Corona catalana
a Torroella de Montgrí i Albons. El castell ha estat
declarat Monument Històric Nacional per la Generalitat
de Catalunya, i cada any serveix de marc per a una representació
teatral de caràcter èpic en la qual s’escenifica
l’obra Bandera de Catalunya, amb la participació d’un
gran nombre de veïns del poble.
L’església romànica de Sant Joan de Bellcaire
conserva diferents testimonis d’èpoques i estils diversos,
principalment paleocristià, preromànic, romànic
i gòtic.
El poble és travessat pel rec del Molí, que
avui dia s’aprofita per regar però que, antigament,
servia per fornir energia hidràulica als diversos molins
de la zona i, en particular, al de Bellcaire. |
|
