realitzant les visites guiades a la «Ruta del Modernisme» que es realitzen des de l’Oficina de Turisme.
Per la importància i singularitat del seu patrimoni modernista, la ciutat de Reus està integrada al Réseau Art Nouveau Network, una xarxa de ciutats europees amb patrimoni d’aquest estil, que vol posar a l’abast de tots els ciutadans i visitants la riquesa del patrimoni modernista comú.
L’estil arquitectònic de Domènech i Montaner va influenciar en altres edificis modernistes que es van realitzar a la ciutat. L’universal arquitecte Antoni Gaudí i Cornet nasqué a Reus el 25 de juny de 1852. Va ser en aquesta ciutat on el futur arquitecte viuria la seva infantesa i adolescència, faria amics i realitzaria els seus primers estudis abans d’anar a Barcelona. De la seva ciutat eren també alguns dels seus més estrets col·laboradors, com els arquitectes Joan Rubió i Bellver, Domènec Sugranyes i Francesc Berenguer, i alguns dels seus futurs clients.
Llocs d’interès
La casa Gasull és un edifici en el qual es fusionen elements modernistes i noucentistes.
El tractament és el de palauet neoclàssic pel que fa als temes d’inspiració mitològica dels
medallons esgrafiats i en la manera d’utilitzar el mosaic.
L’angle que formen les dues façanes és una de les visuals més importants de la casa Rull. Al primer pis, destaca l’elegant balcona amb balustres de disseny floral que continua cap a la façana lateral.
Casa Grau. Exemple representatiu del Modernisme floral. Totes les obertures estan englobades dins d’arcs circulars amb decoració vegetal. A la part superior, l’obertura es troba emmarcada en una motllura que configura els braços d’una creu grega.
Casa Tarrats. Façana de característiques neogòtiques. Els elements decoratius més importants són els trencaaigües, que acaben a la línia d’imposta amb un capitell d’iconografia variada; les mènsules de la balcona del primer pis, i les de la barbacana.
Casa Sagarra. Exemple de la imaginació desbordada del Modernisme: animals fantàstics i exòtics i gran diversitat de temes florals i vegetals.
Casa Munné. L’element característic és el mirador cantoner de planta poligonal i estructura de ferro i vidre, que arrenca des d’una columna amb capitell floral, així com l’interessant treball decoratiu del coronament, que combina motius geomètrics i vegetals.
Casa Iglésias. L’àmplia façana, de 24 metres, està decorada amb motius florals i vegetals molt diversos, que es concentren al voltant de les obertures. Les portes de fusta són originals de l’època.
La Casa Navàs és segurament l’edifici modernista més emblemàtic de la nostra ruta.
Coneguda popularment com «la guapa del Mercadal», va
ser construïda entre el 1901
i el 1907 per al matrimoni Navàs, seguint els plànols de l’arquitecte Lluís Domènech
i Montaner.
Casa Piñol. És una bona mostra del Modernisme floral reusenc, de balcons bombats de ferro treballat i decoració en pedra a les balconades.
Casa Laguna. Destaca per la diversitat de materials i tècniques emprats per a la construcció d’una façana reduïda. L’ornamentació barreja motius florals i geomètrics amb ceràmica de Manises, de la qual en resulta una exuberant combinació de colors.
Casa Serra. Modernisme tardà del deixeble de Gaudí. Tractament molt lineal de tots els elements, més proper al Modernisme anglogermànic que no pas a les línies sinuoses del Modernisme català, que està més influenciat per la tradició francobelga.
Casa Marco. Mostra de la confluència del Modernisme i el Noucentisme. L’element modernista és el mirador cantoner que canvia d’estructura a cada planta, combinant les formes poligonals amb les circulars.
Casa Bartolí. Façana de relleus molt accentuats. La planta baixa segueix les línies del Modernisme floral i el cos superior és de disseny geomètric. El coronament recorda una fortificació i dóna molta entitat al conjunt.
Casa Querol. Destaca la combinació d’estils, tant pel que fa a les solucions arquitectòniques com als elements ornamentals. El balcó del primer pis és d’inspiració medievalista, mentre que el segon, més clàssic, segueix tendències gòtiques.
Casa Tomàs Jordi. La planta baixa i l’entresòl formen una unitat diferenciada dels tres pisos superiors. És destacable la barana de l’entresòl, per les formes ondulades i asimètriques.
Casa Punyed. En aquesta casa destaca el caire neogòtic, present tant als elements arquitectònics com als ornamentals, ben palès als claustres de la balconada del primer pis i a tots els arcs. Un tret que caracteritza aquesta casa és la presència d’una sèrie de rostres i cares grotesques al primer pis.
Casa Sardà. Edifici que combina elements d’inspiració gòtica i islàmica. Destaquen les finestres del pis superior, que són d’arc trevolat i recorden formes arabesques.
Escoles Prat de la Riba. Edifici escolar que en l’actualitat continua mantenint l’activitat per a la qual va ser projectat. De profusa i artística decoració, amb pedra de la zona i maó de Reus, la coberta està realitzada amb teules àrabs, i les que són vidriades s’utilitzen per a l’ornamentació.
Estació Enològica. Construcció a tres bandes que ocupa tota una illa i deixa oberta la façana principal amb pati de treball al mig.
L’antic escorxador de la
ciutat. La planta baixa, en forma de nau semicircular, s’estructura en parets perimetrals de càrrega i pilars de fosa
i encavallades metàl·liques, seguint els principis funcionalistes de l’època.
Casa Homdedéu. Façana amb formes i elements gòtics: els més evidents són al primer pis, a la tribuna central, la barana de pedra i les finestres geminades.
Xalet Serra. Xalet de la família Serra amb pintures de Tomàs Bergadà al sostre del menjador, ornamentació que ha estat recuperada en l’actualitat.
Institut Pere Mata -
Pavelló dels Distingits.
Hospital psiquiàtric que actualment encara manté la funció original. El caràcter tècnic del projecte s’adapta a una distribució urbana dels edificis en
espais independents. Hi ha
una interessant barreja de
materials: pedra, maó, ceràmica i mosaic.
El teatre Bartrina ha estat reobert després de remodelar-lo el maig de 1997.
El teatre Fortuny neix el 1882 impulsat pel nucli dirigent de la burgesia reusenca i motivat per la necessitat de dotar Reus d’un teatre equiparable a les primeres ciutats catalanes.
L’església Prioral de Sant Pere és l’edifici més notable del Reus antic.
El campanar, com l’església, és una obra gòtica. És de planta hexagonal, de 12 m d’amplada i 60 m d’alçada, i disposa de set plantes cobertes amb volta de creueria.
El santuari de Misericòrdia fou construït durant el segle XVII al lloc on la tradició diu que l’any 1592 se li aparegué la Mare de Déu a la pastoreta Isabel Besora, de manera que la ciutat de Reus quedava alliberada de l’epidèmia de pesta que l’amenaçava.
Festes
29 de juny. Festa Major de Sant Pere.
25 de setembre. Festes de Misericòrdia.