L’Albiol
L’Aleixar
Alforja
Almoster
Arbolí
L’Argentera
Les Borges del Camp
Botarell
Cambrils de Mar
Capafons
Castellvell del Camp
Colldejou
Duesaigües
La Febró
Maspujols
Montbrió del Camp
Mont-roig del Camp
Prades
Pratdip
Reus
Riudecanyes
Riudecols
Riudoms
La Selva del Camp
Vilanova d’Escornalbou
Vilaplana
Vinyols i els Arcs
PRADES

Ajuntament
Tel.: 977 868 018
aj.prades@altanet.org
http://www.prades.altanet.org
Oficina de turisme
Tel.: 977 868 302
http://www.prades.es

Aquest poble deu aquest epítet al color dels carreus amb els que van ser bastides les seves construccions històriques més importants (muralles, església, arc del Ponus, font renaixentista, antics portals de la vila i altres). Moltes cases actuals utilitzen també el mateix material i així el poble pren un característic to vermellós. El 9 de febrer de 1993, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Acord de declaració de bé d’interès cultural en la categoria de conjunt històric de la vila de Prades.
Prades, una vila medieval emmurallada, que va atènyer la seva primera època d’esplendor entre els segles XIV i XV quan els comtes de Prades hi establiren la seva residència oficial durant quatre generacions, ha estat durant segles un poble agrícola i ramader fins que, ben entrat el segle XX, s’ha perfilat com un poble abocat per damunt de tot al turisme, que afavorit pel clima frescal de l’estiu i fred de l’hivern i la seva variada bellesa paisatgística, combina el vessant del lleure i de l’esport amb una altra dimensió festiva i cultural que excel·leix per l’interès recuperador dels vells costums de l’indret.
Les muntanyes de Prades són un nucli de dispersió d’aigües que parteix el terme municipal en dos vessants: la del Llevant, que aboca les aigües al Francolí i la de Ponent, que pertany a la conca de l’Ebre.
La ramaderia, que amb tota probabilitat va ser l’activitat econòmica dominant, actualment és quasi exhaurida exceptuant-ne algun aïllat ramat d’ovelles. Cal destacar, no obstant l’apicultura que produeix una mel molt preuada per la seva qualitat.
L’agricultura, que fins fa poc constituïa la producció bàsica d’aquestes contrades es troba en un procés de marxa enrere. S’ha d’especificar, no obstant, que qualsevol dels productes agrícoles de l’altiplà és famós per la seva excel·lència. Així cal anomenar la patata de Prades, l’avellana, alguns cereals i una horta no pas abundosa però exquisida. La caça del senglar, espècie molt abundosa, és una de les activitats preferents. La perdiu i el conill es troben en franca regressió. La becada arriba amb les gelades. El cabirol és una espècie protegida.
És típica la cuina del conill i del senglar preparats amb bolets i castanyes i patates i assaonats amb les bones herbes aromàtiques de l’indret. Els embotits (llonganisses i botifarres) tenen molta bona anomenada. El xipoll és un antic i típic plat cuinat amb diverses classes de carn a la brasa. El romesco, preparat amb bacallà esqueixat, olives negres i escarola i ruixats amb salsa, és un plat molt apreciat per la gent de la contrada.
Monuments i restes històriques
Testimoni d’aquells temps llunyans són les restes que queden a la vila de les muralles que la rodejaven i els escassos vestigis del castell. Sembla que ambdós foren enderrocats a mitjan segle XVII durant la guerra dels Segadors. El que queda del castell és avui molt poca cosa: només part de l’absis de la seva capella. De les muralles, si bé alterades per les cases que tenen adossades, se’n conserven trossos amb una torre i dos portals molt sencers, en un dels quals es pot apreciar el fossat que el defensava.
Fires i festes
Maig. Festa de la farigola. Esmorzar popular a l’aire lliure mentre es munten les parades de productes artesanals.
Al llarg de la 2a meitat de l’any s’interpretaran concerts amb la música de la fletxa. 525 aniversari del naixement del músic pradenc Mateu Fletxa el vell que fou reconegut a Europa autor d’unes cèlebres «ensalades» d’un gust alegre i popular.
Juliol. La sembra, la sega i la batuda del blat. Reproduccions de les festes agrícoles amb la indumentària, eines i les tècniques que s’utilitzaven un segle enrere. Festa del cava. Una celebració única al món. Pels quatre gals de la font renaixentista, només una nit raja cava en lloc d’aigua.
1a setmana d’agost. Festival internacional de música i curs internacional de clarinet. La capacitat d’admissió és de 60 alumnes i el professorat
és nodrit pels millors especialistes del moment.
2a quinzena d’agost. Fires i festes. Durant cinc dies es celebren tota mena d’activitats lúdiques, esportives, culturals i religioses.
1a setmana de setembre. Festa religiosa de la verge de l’Abellera. Aquest any es celebra el 50 aniversari de la coronació de la verge de l’Abellera. El 24 d’agost es baixa en processó a la nit fins a l’església del poble on romandrà fins el dia
2 de setembre, dia en que es celebra la festa de les verges trobades. Durant aquests dies hi haurà exposició de fotografies
de quan es va coronar la verge, concerts a l’església i altres actes religiosos.
1a quinzena de setembre. Festa d’inici de la patata de Prades.
Octubre. El mes del bolet i el concurs de bolets. La castanyada. Celebra el tercer cap de setmana la Festa Major.
Desembre. Revetlla de cap d’any.

info@turismedia.com