La Selva
del Camp
Ajuntament
Tel.: 977 844 007
aj.selva@altanet.org
www.laselvadelcamp.org
La Selva del Camp és un municipi que ve de lluny.
La seva data de repoblació, amb vestigis previs ibèrics,
romans i àrabs, és del 1165, i d’aleshores
ençà ha mantingut una continuïtat històrica
ininterrompuda, amb els seus alts i baixos socials, i amb
moments esclatants com la seva capitalitat de la Comuna
del Camp de Tarragona.
S’han trobat vestigis de població ibera, romana,
musulmana i visigòtica. La carta de repoblació
fou donada per l’arquebisbe Hug de Cervelló
el 13 de maig de 1165 essent anomenada vila o silva constantina.
|
|
Llocs
d’interès
És de destacar l’obra civil de la conducció
d’aigua a la vila, heretada possiblement dels sarraïns,
consolidada a l’Edat Mitjana i que ens ha deixat restes
de molins i monuments com ara el pont Alt, els ponts, les
fonts del Castell i de Mitja Vila...
En l’aspecte militar destaquen les muralles amb les
torres i el castell del Paborde. Quan a l’arquitectura
religiosa hi trobem les capelles de Santa Llúcia i
Sant Pau de gòtic popular, l’església
parroquial de Sant Andreu, els convents de Sant Agustí
(s. XVII) i de Sant Rafael (s. XVIII) deguts al mecenatge
de Rafael Ripollés, les creus de terme (tres en l’actualitat:
la Coberta, la del Camí de Tarragona i la Blanca),
l’ermita de Sant Pere del Puig i el conjunt monumental
del santuari de Paretdelgada on hi podem trobar diferents
vestigis i estils (des dels mosaics de la vila romana a les
pintures contemporànies de Grau-Garriga).
Algunes cases conserven elements arquitectònics singulars
com portes dovellades, finestrals gótics, escuts, etc.;
destacaríem l’actual Casa de la Vila que conserva
els elements gótico-renaixentistes del casal de la
família Montserrat-Vilafranca, el vuitcentista mas
d’Iglésies amb les seves pintures al tremp, l’edifici
de la societat Ateneu amb les escales i la sala modernista,
el mas de Passamané d’un estil entre modernista
i noucentista.
Fires i festes
Primer cap de setmana de juny. Festa Major d’Estiu,
commemorativa del vot de sant Andreu en relació a un
fet considerat miraculós succeït el 1651 quan
una epidèmia de pesta atacà la vila i el poble
invocà el sant patró.
Primer diumenge d’agost. La festa de Paretdelgada se
celebra al santuari propi, amb actes típics d’un
romiatge. Els actes de religiositat popular es troben acompanyats
d’un concurs de cassoles d’arròs i ballades
de sardanes.
14 i 15 d’agost. Representació de l’Assumpció
de Madona Santa Maria, misteri assumpcionista del segle XIV
recuperat dels arxius parroquials i escenificat a l’església
de Sant Andreu. |
