| 
|
|
|
|
| SANT
VIÇENS DE CASTELLET |
Sant Vicenç de
Castellet és el municipi més gran del Bages
Sud, situat entre la confluència del Llobregat i el
Cardener i el congost de Castellbell, ben comunicat amb Manresa
i Barcelona per dues línies de ferrocarril (Renfe i
Ferrorarrils de la Generalitat), per l'autopista Terrassa-Manresa
i per l'Eix del Llobregat.
Els testimonis més antics de presència humana
daten del neolític mitjà, gràcies a les
troballes fetes a la bòbila de cal Vidal i al carrer
de la Igualtat. D'època ibèrica són alguns
fragments de terrissa trobats a Castellet. Però les
restes més importants són les referents a la
romanització. La vil•la romana de Boades i el
mausoleu de la torre del Breny, al terme de Castellgalí
però amb estrets vincles geogràfics i parroquials
amb Sant Vicenç, són els elements més
destacats de l'època.
Durant l'edat mitjana el petit domini de Castellet va anar
passant per les mans de diferents senyors més o menys |
|
propers. Les pestes del
segle XIV van reduir la població i l'activitat agrícola,
que ja no es van recuperar fins al segle XIX. A la quadra
de Vallhonesta, en canvi, l'activitat agrícola va ser
més important. La proximitat al camí ral també
va afavorir aquest petit nucli, però a poc a poc va
anar perdent importància i a mitjan segle XIX es va
incorporar al municipi de Sant Vicenç.
El gran canvi va arribar a partir de 1845, quan s'hi va començar
a desenvolupar la indústria tèxtil, encara avui
el sector predominant malgrat la recessió. La construcció
l'any 1867 del canal industrial impulsà definitivament
el seu creixement. Les instal.lacions ferroviàries
(els Ferrocarrils del Nord el 1859 i els Catalans el 1924)
i industrials van fer créixer ràpidament la
població. L'any 1917 s'hi van construir els dipòsits
d'aigua i la reserva de màquines i entre els anys 1926
i 1929 es van fer els treballs d'electrificació de
la línia Terrassa - Manresa. L'estació de Sant
Vicenç es va convertir així en un punt estratègic
del traçat Barcelona - Lleida - Saragossa i dels 200
habitants de l'any 1867 es va passar als 3.037 de l'any 1930.
Aquestes circumstàncies van afavorir considerablement
el comerç local, especialment durant la postguerra,
època en què l'estraperlo va fer cèlebre
el nom de Sant Vicenç. També a principis de
segle es va iniciar l'activitat econòmica més
representativa del municipi, l'extracció, elaboració
i comercialització de la pedra. Encara avui hi tenen
gran importància les pedreres, de les quals s'extreu
pedra sorrenca i sobretot pedra calcària blava, molt
apreciada i amb denominació pròpia -calcària
Sant Vicenç-. La indústria de la pedra s'ha
desenvolupat intensament i constitueix una de les bases econòmiques
més sòlides i amb més projecció
del municipi.
La població de Sant Vicenç es concentra bàsicament
al nucli urbà, inexistent fins a mitjan segle XIX,
i el disseminat, poc important, està format pel nuclis
rurals de Vallhonesta, Boades i el Clot del Tufau, pels barris
perifèrics de la Farinera, el Raval de les Roques i
el Raval Nou, i per les urbanitzacions de la Balconada i Can
Xesc.
A la banda dreta del riu, destaca un turó amb la torre
de Castellet, ben visible al seu cim. S'hi accedeix amb vehicle
per una desviació a la dreta des de l'eix del Llobregat,
a l'alçada del pla de les Vives, que tot enfilant-se
ràpidament hi porta en pocs minuts. La torre, de planta
quadrada, pertanyia al castell de Castellet, esmentat per
primera vegada el 1001. No obstant això la torre va
ser construïda al segle XIII, després de la destrucció
del castell el 1277 per Humbert de Rocafort. Al seu costat
hi ha l'ermita de la Mare de Déu de Castellet, construïda
el segle XII i refeta el 1884. Al mas proper de les Vives
s'hi conserva una talla romànica de fusta de la Mare
de Déu. Des de l'indret es contempla un bon panorama
que comprèn el pla de Sant Vicenç, la població
i un bon tram de riu.
Prop de Sant Vicenç hi ha el petit nucli rural de Vallhonesta,
on destaca l'ermita de Sant Pere, romànica del segle
XI, que presenta un esvelt campanar d'espadanya de dos pisos
amb quatre espais per a les campanes. A l'interior s'hi conserva
un sarcòfag romànic. A prop i dalt d'una carena
que separa els termes de Sant Vicenç, Mura i el Pont
de Vilomara hi ha l'antic hostal i l'ermita de Sant Jaume
de Vallhonesta, al peu de l'antic camí ral de Manresa
a Barcelona. L'indret és una de les portes d'entrada
del parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de
l'Obac, on Sant Vicenç hi té una part del seu
terme municipal.
Com a conseqüència de la seva antiga industrialització,
Sant Vicenç conserva interessants testimonis de patrimoni
industrial. Destaca la seva gran estació ferroviària
del Nord, on encara s'hi poden observar el moll de mercaderies,
els dipòsits d'aigua o la plataforma giratòria,
que permetia el canvi de locomotores.
Entre els espais d'interès natural del municipi destaca
l'extrem oriental del municipi, entre el coll de Gipó,
la carena del Panissar, la riera de Matarrodona i Sant Jaume
de Vallhonesta, zona inclosa en el parc natural de Sant Llorenç
del Munt. També l'àrea de la serra del Ginebral
i el torrent de les Pasteres per la seva funció de
corredor natural entre els parcs de Sant Llorenç i
Montserrat. Són especialment singulars les anomenades
Muntanyes Russes o Terrers Blaus, sota el turó de Castellet.
Es tracta d'un conjunt de petits turons formats per margues
de coloració blavenca i de morfologia aixaragallada.
L'indret ha estat tradicionalment un espai de lleure per als
habitants del poble. La proximitat als parcs naturals de Montserrat
i de Sant Llorenç i les bones comunicacions han fet
de Sant Vicenç un punt de referència per a l'excursionisme.
El sender GR-4 (Montserrat - Puigcerdà) travessa el
terme d'oest a est i enllaça a Sant Jaume de Vallhonesta
amb el camí ral de Barcelona a Manresa. Poc abans d'entrar
a Sant Vicenç el camí ral connecta, dins el
terme de Rellinars, amb el sender GR-5 (Sitges - Canet de
Mar).
Sant Vicenç de Castellet és una de les poblacions
grans del Bages i, malgrat les dificultats de la reconversió
industrial, té una animada vida esportiva i cultural,
centrada per un bon nombre d'entitats. Entre les tradicions
i festivitats locals destaquen els aplecs de Vallhonesta (1
de maig) i de Castellet (2n cap de setmana de setembre), la
Festa Major d'Estiu (2n cap de setmana de juliol), la Festa
Major d'Hivern (22 de gener) i el Caga Tió popular
(Nadal). És destacable també el Ball de Gitanes,
tradició típicament vallesana que van introduir
a Sant Vicenç un grup de picapedrers de Caldes de Montbui
a principis de segle. Aquest ball, un dels més lluits
del repertori de l'Esbart Dansaire Santvicentí, té
també una versió popular oberta a la participació
de tothom i que es balla per Pasqua de Pentecosta a la plaça
de l'Ajuntament del poble.
Fitxa del municipi
Població 1900 1.429 1981 7.839 1996 7.419
1960 5.398 1991 7.393 2001 7.008
Superfície 17,09 km2
Densitat 432,6 h/km2
Altitud 176 m
Festes 22 de gener, Festa Major d'Hivern
1 de maig, Aplec de Vallhonesta
Pasqua Granada, Ball popular de Gitanes
2n cap de setmana de juliol, Festa Major
2n cap de set. de setembre, Aplec de Castellet
Nadal, Cagatió Popular
Ajuntament
Alcalde Valentí Carrera Vila Telèfon 93 693
06 11
Adreça Pl. Ajuntament, 10 Fax 93 693 06 10
Codi postal 08295 E-mail st.vicensc@diba.es Web www.santvi.net
|
|
 |
|
 |