| 
|
|
|
|
| MONISTROL
DE CALDERS |
Monistrol
de Calders, situat a la banda oriental del Bages, és
un municipi recent, creat el 1934. Monistrol és un
punt de transició entre un territori humit i un de
sec; també entre el pla i la muntanya. Està
comunicat per la carretera B-124 que fa d'unió entre
el Bages i el Vallès. Antigament l'activitat agrària
era important al municipi, però la indústria
tèxtil amb el pas dels anys ha anat guanyant terreny
i ara és la principal font de riquesa del municipi.
També, com a testimoni de l'activitat industrial, han
romàs un bon nombre de pedreres de roca sorrenca que
en l'actualitat no funcionen. En aquests moments és
gran la importància que té el turisme en el
municipi. Durant l'estiu la població es triplica.
L'orografia del terme es caracteritza per una alternança
de rieres i serrats. Les principals rieres que travessen Monistrol
són la Golarda o de Marfà (que rep les aigües
de la riera de l'Om), la riera de Sant Joan i la riera de
la Roca, també anomenada de l'Om. La riera de Sant
Joan i la riera de l'Om conflueixen a l'indret |
|
on
és emplaçat el nucli del poble (a 468 metres
d'altitud). Una mica més avall s'hi ajunten les aigües
de la riera Golarda i neix el riu Calders.
La configuració de les conques de rius i rieres condicionen
una comunicació preferent amb el Pla de Bages i el
Moianès. Aquest doble vessant que comporta la situació
geogràfica de Monistrol, entre les muntanyes i la plana,
ha estat present tot al llarg de la seva història i
defineix encara la realitat humana del municipi.
Un dels aspectes més destacats de Monistrol de Calders
és l'abundància d'aigua. Són nombroses
les fonts; n'hi ha més de trenta en bon estat; la més
important és la font de Rubió que són
les que donen el cabal d'aigua a la riera de Sant Joan. La
combinació de rieres amb bancs de roca d'unes dimensions
notables ha donat lloc a paratges força espectaculars.
Grans balmes situades en un entorn de vegetació rica.
Cal esmentar la balma Freda, la balma de la Coma, el salt
d'aigua de l'obaga Cerdanya, i, sobretot, l'indret conegut
com els Gorgs Blaus, al pas de la riera Golarda. Aquí
una peça immensa de conglomerat blavós forma
un gorg profund, modelat pel curs de l'aigua amb formes capricioses.
Las resta més antiga que es troba al terme de Monistrol
és el dòlmen del Pla de Trullàs. És
un megàlit del tipus de cambra simple, de mida força
gran en comparació amb els que es troben a la comarca.
Aquests tipus de sepulcres pertanyen a l'edat del bronze.
Cal fer esment a la qualitat de la pedra del país (de
tipus sorrenca, anomenada sauló), que fou aprofitada
per a la construcció de l'església i de les
cases en segles anteriors. La indústria dels picapedrers
ha constituït una font important de riquesa per al poble.
Avui, una activitat econòmica important de Monistrol
de Calders són les pedreres, d'on s'extreu pedra sorrenca
de molta qualitat. Igualment, el municipi compta amb moltes
fonts ben condicionades, espais naturals i boscos, que fa
temps que atreuen un turisme d'estiueig i de cap de setmana
molt notable. A Monistrol hi ha grans masies monumentals i
antigues com les de la Mussarra, la Coma, la Païssa,
can Rubió, etc.
Fitxa del municipi
Població 1900 (amb Calders) 1981 602 1996 597
1960 706 1991 621 2001 613
Superfície
21,87 km2
Densitat 28,8 h/km2
Altitud 447 m
Festes 1 d'agost, Festa Major
Ajuntament
Alcalde Mercè Cardona Junyent Telèfon 93 839
90 00
Adreça Vinya, 9 Fax 93 839 80 37
Codi postal 08279 E-mail monistrolc@diba.es Web http://monistrolcalders.diba.es
|
|
 |
|
 |