Avinyonet del Penedès
Les Cabanyes
Castellet i la Gornal
Castellví de la Marca
Font-Rubí
Gelida
La Granada
Mediona
Olèrdola
Olesa de Bonesvalls
Pacs del Penedès
El Pla del Penedès
Pontons
Puigdàlber
Sant Cugat Sesgarriges
Sant Llorenç d'Hortons
Sant Martí Sarroca
Sant Pere de Riudebitlles
Sant Quintí de Mediona
Sant Sadurní d'Anoia
Santa Fe del Penedès
Santa Margarida i els Monjos
Subirats
Torrelavit
Torrelles de Foix
Vilafranca del Penedès
Viloví del Penedès
MUNICIPIS
utilitzi el botó dret del seu ratolí per ampliar el plànol
El paisatge sempre marca la identitat d'un territori i, en el cas de l'Alt Penedès, la vinya és sens dubte aquest element que penetra en la cultura i en la forma de ser de la seva gent. És un paisatge excepcional que es troba entre Barcelona i Tarragona, entre el mar i la muntanya. I el paisatge, es clar, també configura l'economia de la zona.
El sector vitivinícola és un dels eixos econòmics de l'Alt Penedès, però tot el que l'envolta té un potencial turístic excepcional. El seu compromís amb l'entorn natural o els elements arquitectònics dels seus cellers i caves són un punt d'atracció per als turistes que es volen acostar a la cultura vitivinícola.
Una bona manera de conèixer aquesta realitat és a través de les Rutes del Vi i el Cava.
Són set recorreguts que permeten mantenir un contacte directe amb aquest ebtorn, creuant vinyes i visitant cellers i caves on s’explica el procés d’elaboració dels dos productes per excel•lència de la comarca.
Les Rutes del Vi i el Cava són a la vegada el gran pòrtic per accedir a l'important patrimoni cultural de l'Alt Penedès, sense oblidar la seva gastronomia, el seu oci, el seu comerç, els seus allotjaments envoltats de natura...
Passejant per l'arquitectura i la història
Fer un recorregut per la comarca de l'Alt Penedès pot equivaler a fer una passejada per l'arquitectura del nostre país i la seva història. El patrimoni cultural penedesenc inclou testimonis interessants de cada una de les èpoques que hi han deixat una empremta. Al segles X i XI, aquesta terra formava part de la Marca Hispànica, i encara avui es conserven alguns dels castells que en el seu dia van exercir de frontera entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella, entre la Catalunya cristiana i la Catalunya sarraïna. Son interessants les visites als castells de Castellet, Gelida, Mediona, Olèrdola i Sant Martí Sarroca.
Entre els edificis religiosos més representatius hi ha el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, al municipi d'Avinyonet, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. La primera noticia del monestir data de l'any 1030. Consta d'església de nau única, el campanar de tradició llombarda i el claustre. L'església de Sant Martí Sarroca i l'hospital d'Olesa de Bonesvalls són altres exemples del romànic penedesenc.
A Vilafranca, el romànic i el gòtic es troben a la capella de Sant Joan i a la basílica de Sant Maria. Més enllà del terreny religiós, també a Vilafranca cal destacar el palau reial de Pere el Gran (avui Museu del Vi) i el palau Baltà, mentre que a Sant Pere de Riudebitlles hi ha el palau dels Marquesos de Lió.
A les esglésies, ermites i palaus civils medievals, cal sumar-hi les cases d'estil modernista, propi de l'època de mes esplendor econòmic de la comarca. Vilafranca, Sant Sadurní i Gelida disposen de les seves pròpies rutes del modernisme, tot i que aquest estil és localitzable a altres municipis de la comarca. El paradigma del modernisme a la comarca són les caves Codorniu de Sant Sadurní, obra de Puig i Cadafalch.
El Parc Natural del Foix i el Parc Comarcal d’Olèrdola
Tot i que el paisatge més conegut és el que ofereixen les vinyes, l'Alt Penedès també disposa de zones boscoses i humides, amb la seva flora característica. Per exemple, el parc de Foix inclou un àrea protegida de 2.900 ha. La seva gran varietat d'ambients ecològics, amb el pantà de Foix com a element vertebrador, es complementa amb l'imponent castell de Castellet. Per la seva banda, els diferents equipaments i serveis del Parc Natural del Garraf i Comarcal d'Olèrdola, de 12.820 ha, ofereixen informació de tota mena per no perdre detall de tots els matisos de la seva biodiversitat.
L’aigua com a patrimoni: les Deus i les Dous
L'aigua també forma part del patrimoni de la comarca, que disposa d'un bon nombre de fonts repartides entre els seus municipis. Però quan es tracta d'aigua, els paratges per excel•lència de l'Alt Penedès són les fonts de les Deus (a Sant Quintí de Mediona) i les Dous (a Torrelles de Foix).
Les Deus són un paratge format principalment per roques calcàries, solubles en l'aigua, que amb el pas del temps s'han convertit en espectaculars avencs i coves, amb estalactites i estalagmites incloses. A Torrelles de Foix, les Dous són una font amb trenta-cinc brocs, en l'entorn engorjat per on baixa la riera de Pontons. Disposa d'una zona d'esbarjo, amb aparcament, piscina, bar, taules i un parc infantil.
Deu camins per fer a peu, a cavall o en BTT
L’Alt Penedès és una d’aquelles comarques per recórrer sense presses. Per adonar-se del seu extens patrimoni natural i cultural és recomanable passejar per els diversos itineraris de senderisme que s’han dissenyat a través de la vasta xarxa de camins que creua la comarca. A peu, a cavall o en bicicleta són tres maneres d’endinsar-se en la riquesa d’aquests senders, tastant-ne la natura i els valors arquitectònics dels castells, les esglésies i les ermites.
Un pou de festes, fires, cultura, disbauxa i tradició
Les festes i les fires són un capítol important de la cultura penedesenca, que es caracteritza per tenir una identitat pròpia, encara que en alguns aspectes presenti elements en comú amb les tradicions del Camp de Tarragona. La festa és color, música, foc i, sobretot, tradició. Els castells són un símbol de la comarca, com ho evidencia el fet que Vilafranca disposi de “la plaça més castellera”, on el 30 d'agost (diada de sant Fèlix i dins dels actes de la festa major) es consuma el privilegi de reunir les millors colles del moment.
Molts municipis de la comarca tenen els seus balls folklòrics, entre els quals destaquen els de les colles de diables, que en tenen fins i tot de centenaris.
També cal fer esment de les fires i dels mercats i cal destacar les Fires de Maig i la Fira del Gall de Vilafranca, les Fires i Festes de Sant Sadurní i la Fira d'Artesania de Torrellles de Foix. Els mercats també tenen una gran vitalitat a Vilafranca (els dissabtes), a Sant Sadurní (els dijous) i a Santa Margarida i els Monjos (els diumenges).
Al plat, gastronomia d’aviram
A taula, acompanyant els vins i caves penedesencs, també hi ha lloca per a una rica i gustosa gastronomia autòctona. La cuina més tradicional és la de l'aviram, sota el regnat dels ànecs muts i els galls de raça Penedès. La comarca sempre ha tractat amb molta cura el seu aviram, amb una criança acurada i una bona alimentació natural.
Per alguna cosa els ous penedesencs eren considerats els més cars de Catalunya i encara avui es manté la Fira del Gall de Vilafranca. Els restaurants no obliden la bona cuina de l'aviram, en una carta que què també hi pot haver plats més de temporada, com el xató, típic de les comarques del Penedès i el Garraf.
A tot això cal afegir els embotits d'elaboració artesanal i la pastisseria, amb les catànies de Vilafranca, els carquinyolis de Sant Quintí de Mediona i de Torrelles de Foix. Lo coca de Mediona i les garlandes típiques de Setmana Santa.
Allotjar-se en plena natura
A més de l'oferta hotelera, l'Alt Penedès disposa d'una trentena de residències en cases de pagès des d'on es pot tenir més contacte amb la natura.
Aquests allotjaments fan compatible es descans amb les ganes de gaudir de noves experiències, ja sigui al voltant del cicle evolutiu de la vinya o visitant el patrimoni dels municipis de la comarca. És un agroturisme a prop de Barcelona, però lluny del soroll i dels nervis de la vida diària.
Comerç i indústria

El Vi
Explicar el Penedès en paraules és difícil, senzillament perquè el Penedès és un reflex dels petits plaers de la vida que s’han de sentir i viure intensament. Tot un món vinícola, on els homes dedicats a l’elaboració i producció de vins i caves converteixen la seva tasca en una definició d’art.
Generació rere generació, els homes i les dones del Penedès han tramés als seus fills l’estimació vers la vinya i el seu fruit, virtuts que els més joves han assimilat incorporant les noves tecnologies i una aposta clara en favor de l’exportació. Ara, els vins del Penedès, després d’un llarg i no sempre fàcil camí, ja són coneguts i apreciats arreu. Aquest camí encetat en els darrers anys no ha conclòs, queda encara un bon tros per recórrer, tot i que els vins d’aquesta terra gaudeixen ja d’un prestigi internacional.
El sabor, l’aroma, el cos... dels nostres vins configuren un vins de qualitat. Aquestes característiques diferencials també són fruit del canvis climàtics i paisatgístics d’una zona que reflecteix els contrastos del verd de les muntanyes i les planes i el blau de les aigües del Mediterrani.
En definitiva, vins amb personalitat pròpia.
Des del segle VI a.C. fins l’actualitat, diverses cultures i pobles han habitat el Penedès, però el nexe comú al llarg d’aquests anys ha estat la vinya, la dedicació al cultiu i a l’elaboració de grans vins amb segell propi. L’oferta actual penedesenca és el resultat del treball efectuat en les més de 28.000 hectàrees de la Denominació d’Origen Penedès on es continuen conreant les varietats tradicionals (xarel•lo, macabeu, parellada, ull de llebre) conjuntament a d’altres, que amb els anys s’han introduït i aclimatat amb èxit (chardonnay, cabernet sauvignon, riesling, gewürstraminer, merlot i pinot negre).
El Cava
Abans d’endinsar-nos en el plaer i la joia de la degustació, hem d’identificar el cava, hem de conèixer la seva autenticitat i fesomia. Sols els vins que s’han sotmès als rigorosos controls que el Consell Regulador del Cava té previstos per a garantir la qualitat del producte, poden portar a la seva etiqueta la paraula CAVA, avalada per disc o tireta de control numerats que només el Consell Regulador expedeix.
Si llegim amb atenció l’etiqueta que vesteix el nostre amic el CAVA veurem que, amb paraules no gens difícils, ens defineix el seu gust, el seu grau de dolçor. En definitiva, el seu perfil i el seu llinatge. Així veiem que el cava pot ser:
Brut nature si no conté sucres addicionats.
Extra brut si conté fins a 6 grams de sucre per litre.
Brut si conté fins a 15 grams
Sec entre 17 i 35 grams
Semi-sec de 33 a 50 grams
Dolç de 50 grams de sucre per litre en endavant.
El cava és la porta oberta per a la fugida de l’esperit. (M. Vázquez Montalbán)

info@turismedia.com