Lladó, a la comarca de l’Alt Empordà, està situat a l’altiplà del riu Manol, a uns 500 m de la seva riera esquerra i a les estribacions orientals del Mont de la «Mare de Déu del Mont». A més del riu Manol, també drena el terme la riera d’Alguema (afluent del Manol) que travessa el nucli de la població.

Lladó té dues entrades per arribar al nucli. Per una banda la carretera que passant per Navata, comunica amb Figueres i per l’altra banda, la més recent, que enllaça amb Cabanelles i permet una millor comunicació amb la comarca de la Garrotxa i la Vall de Banyoles.

El Lladó actual està format per uns carrers ben agençats, estrets i acollidors, que serveixen de marc a l’església de Santa Maria de Lladó; l’antic Priorat, avui única església parroquial; i una plaça esplèndida amb plàtans centenaris que parlen de la seva ascendència i antiguitat. A l’ala de tramuntana de l’antic monestir s’hi ha ubicat la nova Casa Consistorial, i altres serveis públics i culturals com són el Dispensari, la Biblioteca i la Sala Sant Joan destinada a exposicions; tot això dins del marc acollidor de l’antiga Canònica Agustiniana.

Lladó és un poble tradicionalment agrícola i ramader, que ha sabut reconvertir-se i orientar-se cap a sectors productius molt importants, amb la qual cosa està aconseguint una notòria prosperitat. Podem esmentar les fàbriques instal•lades al municipi, la modernització de les instal•lacions agropecuàries, així com la qualitat de

restaurants que permeten a Lladó formar part de l’itinerari de tot gourmet ben considerat.

En el camp de l’agricultura, Lladó va ser punt d’inspiració de molts lladonencs que han destacat en els seus respectius camps. Són pintors com Maria Llavanera, Faustino Bonfill, Moisés Sidrach i Lluís Vayreda, i escriptors com Pere Vayreda i Olives i les germanes Montserrat i Maria Àngels Vayreda que han sabut donar una forta personalitat al poble.

Llocs d’interès

Amb el nom de G-05 Salines-Bassegoda es coneixen les rutes de BTT que passen per Lladó i altres pobles de la zona. Estan ben senyalitzades. Centre d’Acolliment els Senglanassos. Tel.: 972 54 91 37. E-mail: cabrenys@ddgi.es.

Església de Santa Maria. El temple del monestir es va començar a construir durant la segona meitat del segle XII amb una pompositat i una sumptuositat extraordinàries; malgrat tot, per alguna raó, aquesta riquesa ornamental no va tenir continuïtat fins al final de la gran obra i per exemple, els capitells dels arcs torals de la gran nau central van quedar sense ser decorats.

Monestir de Sant Joan de Lladó. La vida monàstica a Lladó s’inicia l’any 1089 amb la construcció d’aquesta Canònica Agustina. L’actual església de Santa Maria era l’església del Monestir. Actualment queden restes de la canònica, del claustre, de les dependències monacals i de la sala capitular. Majoritàriament restaurat, l’Ajuntament de Lladó ocupa part d’aquests edificis.

Església de Sant Feliu. La primera documentació de Sant Feliu data de l’any 1017.
De nau única, molt àmplia, amb capelles laterals i capçalera troncada d’estructura quadrada amb un cos superior octogonal i 8 arcs apuntats. Fou parròquia de Lladó fins a l’any 1929 i actualment és tancada al culte. El seu estat de conservació és bastant dolent i seria desitjable una recuperació i noble revalorització.

Sala d’exposicions Sidrach. Aquest espai concentra part del llegat d’aquest polifacètic artista lladonenc, l’obra del qual es reconeguda fora de les fronteres del propi poble que l’ha vist néixer i morir. Horari de visita: diumenges de 11 h a 14 h. Entrada lliure.

Fires i festes

Juliol. Festa Major del Carme.

Setembre. Festa de Sant Llambert. Fira del formatge de Lladó. Fira del formatge artesà de Catalunya.

Maig. Romeria a la Mare de Déu del Mont.

Ajuntament de Lladó
Pl. Priorat, s/n
Tel.: 972 565 101
Fax: 972 565 101
llado@ddgi.es
http://www.webgipal.net/llado